Can Feu (Barcelona)

Can Feu fou una antiga masia de Barcelona, actualment enderrocada. Estava situada en el triangle de terreny comprès entre l'avinguda Diagonal, Gran Via de Carles III i carrer de Numància, dividida entre els termes de Sarrià i Les Corts.

Infotaula edifici Can Feu
Dades
Tipus	Masia
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	les Corts (Barcelonès)
41° 23′ 27″ N, 2° 07′ 45″ E

Descripció

La propietat comprenia una extensió aproximada a les 12 hectàrees, distribuïdes en camps de secà, vinyes i una petita horta. El mas era un edifici de planta rectangular amb planta, pis i golfes; estava cobert amb una teulada de dues vessants i caiguda d'aigües sobre la façana principal. A la part posterior hi havia adossat un cos de planta i pis provis de teulada de dues vessants a banda i banda. La distribució de la façana principal es feia a partir d'una porta adovellada d'arc de mig punt que hi era centrada. Una porta decorada amb una arcada separava la casa d'un barri situat davant d'aquesta; sobre l'arcada hi havia l'escut de pedra dels darrers propietaris, els Llança de Barcelona, als quals corresponia un camp d'argent amb un lleó rampant coronat d'or i armat de sabre.

Història

Durant diversos segles, el mas i les terres van ser propietat de la família Pedralbes, fins que el 1647 la pubilla Jerònima es va casar amb Jaume Feu. L'hereu del matrimoni fou Josep Feu i Pedralbes, que el 1670 va fer construir la masia de Can Closetes. En el seu testament del 1752, nomenà hereu universal el seu besnet Josep Antoni de Llança i Feu, fill primogènit de la seva neta Maria Antònia Feu i Ravella i de Martí de Llança i Palau.

Fou succeït pel fill primogènit Joaquim de Llança i de Bell·lloc (també escrit Belloch), que morí sense fills el 1859, essent succeït per la seva germana germana Lluïsa, que morí soltera el 1868 i nomenà hereu el seu parent Eduard de Llança i Vila. A la seva mort el 1874, el succeí el seu fill Carles de Llança i de Carballo (1858-1918), i a aquest el seu fill Ignasi de Llança i Montoliu, que per a poder pagar diverses legítimes i llegats, va parcel·lar les finques que componien l'antiga heretat dels Feu.

A partir dels anys 1940, els solars foren adquirits per diverses empreses, com la Sociedad Urbanizadora Barcelonesa, la Compañía de Inversiones Sociedad Anónima o el Banco de la Industria de Cataluña. Actualment s'hi aixeca l'Edifici Banca Catalana, l'Hospital de Barcelona i altres edificis d'oficines i habitatges.

Vegeu també

• Can Llança (Sarrià)
• Can Coll (Lliçà de Vall)
• Cases Llança

Bibliografia

• Mañé Sàbat, Antoni. Finques i masies del vell Sarrià. Vilamòs: El Mirador, Jaume Gras i Bartrolí, 2099. 
• Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 297-307. ISBN 84-7609-618-6. 
• Navarro i Molleví, Imma. «Les Corts, un passat rural». A: Masies de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Angle Editorial, 2009, p. 85-101.