Can Mazantini

edifici de Barcelona

Can Mazantini és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Mazantini
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1913 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1913
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Sant Andreu (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Coroleu, 73-77 - c. Concepción Arenal, 284-286
Map
 41° 25′ 59″ N, 2° 11′ 04″ E / 41.4331°N,2.1844°E / 41.4331; 2.1844
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42462 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2911 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

El grup d'habitatges Can Mazantini està ubicat al carrer Coroleu cantonada amb el carrer Concepció Arenal. Es tracta de 3 cases entremitgeres que consten de planta baixa, dos pisos i terrat.[1]

Les 3 cases segueixen el mateix esquema compositiu. A la planta baixa s'obren 3 portes, dues per els habitatges de la planta baixa i la central per a l'escala de veïns dels pisos superiors, i a banda i banda una finestra. El mur en aquest nivell esta decorat amb estuc que imita un sòcol de pedra i carreus. En els dos pisos superiors l'eix longitudinal, que segueix el portal de l'escala de veïns, està marcat per una columna de ferro forjat. A banda i banda d'aquest eix s'obren dues obertures que donen a un balcó. Els 4 balcons són de ferro forjat amb formes abombades i motius florals i estan aguantats per 4 mènsules decorades amb punxes. La separació entre els diferents nivells està marcada per una cornisa amb motius vegetals. Els dos pisos superiors estan pintats de verd i les obertures emmarcades per pintura blanca i uns esgrafiats de motius vegetals també pintats de blanc. Sobre cada obertura del pis superior hi ha un respirador decorat amb estuc. La façana està coronada per tres timpans de formes mixtilínies, el central més alt i ample i amb un òcul decorat amb estucs al centre.[1]

Els tres edificis estan separats entre si per una filera de falsos carreus fets amb estucs. Els dos primers del carrer Coroleu segueixen els mateixos eixos horitzontals la qual cosa dona una visió molt unitària, però el tercer edifici, el que fa cantonada, té aquest eix una mica desplaçat perquè el carrer fa pujada. El xamfrà és un mur cec i de forma corba que s'alça per sobre dels coronaments de les altres façanes i acaba amb unes formes mixtilínies decorat amb garlandes i un escut romboïdal que té la data "1913" al seu interior. Les balconades giren al voltant d'aquest mur i així van del carrer Coroleu al carrer Concepció Arenal. La façana que dona a aquest últim carrer és similar a les altres però a la planta baixa s'obre un local comercial i no té finestres, i el coronament del mur en comptes de 3 timpans té 5.[1]

Al llarg de les façanes dels dos carrers hi ha alguns elements de ferro forjat com unes politges.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Can Mazantini». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2017].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Mazantini
  • «Can Mazantini». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.