Can Nofre és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Nofre
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xix, XX Final
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAmer (Selva) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. St. Miquel, 12
Map
 42° 01′ N, 2° 36′ E / 42.01°N,2.6°E / 42.01; 2.6
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC26507 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Immoble de tres plantes cobert amb una teulada plana i aterressada. Està ubicat al costat dret de la plaça de Sant Miquel, però simultàniament fa cantonada a l'esquerra amb un petit i estret carreró.[1]

La morfologia de l'edifici és bastant irregular i es deu al fet d'haver-se d'adaptar i alhora salvar, el desnivell existent del carrer.[1]

La façana principal, que dona a la plaça, està estructurada internament en dues crugies. La planta baixa consta de dues obertures de similars característiques, ja que consten d'arc carpanell rebaixat i estan equipades amb muntants de pedra ben treballats i escairats. Difereixen únicament en la forma, ja que l'obertura petita és rectangular, mentre que la grossa és quadrangular.[1]

En el primer pis trobem dues obertures: en primer lloc, una finestra rectangular amb llinda, muntants i ampit treballat. En segon lloc, una obertura rectangular equipada amb llinda i muntants de pedra i projectada com a balconada amb la seva barana de ferro forjat. Pel que fa al treball de la forja aplicat a la barana, cal dir que és bastant encertat com així ho demostra l'ornament de tall vegetal i floral.[1]

Pel que fa al segon pis, tenim dues obertures rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat.[1]

Tanca la façana en la part superior, una cornisa sostentada per unes mènsoles molt austeres i sòbries.[1]

Remata l'edifici una barana d'obra, que té com a matèria primera els maons i que actuaria com a ampit per la terrassa, en la qual podem contemplar una petita construcció que tot apunta a que es tractaria d'un petit altell.[1]

En la façana trobem dues modalitats existents de pedra. Per una banda, tenim la pedra nomolítica o pedra calcària de Girona present en l'arc carpanell rebaixat i muntants del portal rectangular de la planta baixa; en els blocs cantoners de pedra que es prolonguen des de la base fins al coronament de l'edifici i en part dels muntants de la balconada del primer pis. Mentre que per l'altra, trobem la pedra sorrenca localitzada en l'arc carpanell rebaixat i muntants del portal quadrangular de la planta baixa i en les llindes, muntants i ampit de les quatre obertures que ocupen el primer i segon pis.[1]

Història modifica

A simple vista, l'edifici ofereix un bon aspecte de conservació que es deu a les obres periòdiques de manteniment i acondicionament, les quals es deurien dur a terme a finals del segle passat. Contemplant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.507, s'observa que totes les obertures van ser equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra, a excepció del portal d'accés que ja en disposava en origen.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Nofre
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Can Nofre». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2017].