Can Ramonet (Amer)

casa d'Amer

Can Ramonet és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Ramonet
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud184 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAmer (Selva) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Ludovico Pio, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 00′ 35″ N, 2° 36′ 11″ E / 42.00967°N,2.60298°E / 42.00967; 2.60298
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC26567 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Immoble de quatre plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Està ubicat al costat esquerre del carrer Ludovico Pio.[1]

La façana principal, que dona al carrer Ludovico Pio, està estructurada intèrnament en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el portal d'accés rectangular equipat amb llinda monolítica de dimensions importants i muntants de pedra ben treballats i escairats. En la llinda es pot llegir la data de "1 5 9 7".[1]

En el primer pis trobem tres obertures de similar tipologia, és a dir tres finestres rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sobre l'ampìt un petit ornament de ferro forjat de tall vegetal. Sota la finestra trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.[1]

En el segon pis s'observen tres obertures, dues de les quals són bastant irrellevants, ja que no han rebut cap tractament destacat. Trenca aquest ritme uniforme i monòton, la tercera finestra, ubicada a l'extrem esquerre i equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sota l'ampit tornem a trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.[1]

Pel que fa al tercer pis, el qual exerciria de ben segur les tasques de golfes, trobem cinc obertures: dues d'arc de mig punt rebaixat al centre, intercalades per tres petites finestres quadrangulars. Totes cinc bastant irrellevants.[1]

Remarcar, a mode d'apunt, que el material preponderant en les llindes, muntants i ampits de les diferents obertures, és la pedra, concretament la pedra sorrenca. Una tipologia de pedra molt més efímera i volàtil en comparació a la pedra nomolítica o pedra calcària de Girona, d'aparença i naturalesa més robusta.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Ramonet
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Ramonet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2017].