Canal de Beverlo
El Canal de Beverlo és un canal de Bèlgica que connecta el canal Bocholt-Herentals a Lommel amb el camp de Beverlo a la ciutat de guarnició de Leopoldsburg on es termina en atzucac al port interior. Té una llargada de 14,8 km dels quals 4168 m de classe II i 9853 m de classe I. No té cap resclosa.[1] És llistat com a element paisagístic.[2]
(nl) Kanaal naar Beverlo  | ||||
| ||||
| Tipus | canal canal sense sortida | |||
|---|---|---|---|---|
| Classificació CEMT | Classe II | |||
| Inici | ||||
| Municipi | Beverlo (Leopoldsburg) | |||
| Localització | Bèlgica | |||
| Final | ||||
| Lommel | ||||
| Localització | Flandes, Limburg i Leopoldsburg | |||
| Desembocadura | Canal Bocholt-Herentals | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Escalda | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 43 m | |||
| Resclosa | 0 | |||
| Dimensió | 14,8 ( ) km | |||
| Travessa | Limburg (Bèlgica) | |||
| Desnivell | 0 | |||
| Història | ||||
| Creació | 15 d'octubre del 1857 | |||
| Activitat | ||||
| Construcció | 1854-1857 | |||
Història
modificaEl canal s'ha construït per aprovisionar el camp militar de Beverlo al qual calia una connexió naval per al transport de l'equip. S'havia pensa aprofitar el canal per a regar i desenvolupar l'agricultura en la zona seca de la Campinya, per els succés va ser moderat.[2] Les primeres embarcacions carregat de carbó en provinença de Lieja van arribar el 12 de juny del 1857 i va ser inaugurat oficialment el 15 d'octubre del mateix any.[3] Més tard, la fàbrica de zinc Vieille Montagne, originari de Moresnet va crear una filial a Balen als marges del canal quan les mines de Kelmis van esgotar-se. Com que calia importar la ganga, un establiment a proximitat de la via d'aigua era més interessant. Va esdevenir una filial de la multinacional Umicore, fins que el 2007 aquesta va integrar les activitats de zinc i plom en Nyrstar, una aliança d'Umicore i Zinifex.[4]
Quan el 1878 la línia 15 del ferrocarril Anvers-Hasselt va arribar a Leopoldsburg el canal va perdre importància, excepte per a la fàbrica de zinc. La bassa giratòria al final del canal va ser transformat en port recreatiu. Els camins de sirga s'han integrat en una xarxa de senders per a vianants lents.[5] Després de l'excavació, mai no va ser modernitzat i així vo poder conservar el seu aspecte original.[2] És marginal per el transport de mercaderies: el 2006 ja no representava gaire més que 0,4% del transport fluvial a Bèlgica o uns 170.000 tones.[6]
| Dimensions maximals de les embarcacions[7] | ||||
|---|---|---|---|---|
| tram | longitud | amplada | calat | alçària llibre |
| Lommel-Balen | 57,5 m | 6,60 m | 2,3 | 5,25 m |
| Balen-Beverlo | 57,5 m | 6,60 m | 1,9 | 4,40 m |
Referències
modifica- ↑ «Waterwegen volgens CEMT-klasse en sluizen (Mapes del servei de promoció de la navegació interior)». Promotie Binnenvaart Vlaanderen. Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 15 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 van Assche, Joline. «Kanaal van Beverlo» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Geschiedenis van het kanaal van Beverlo (Història del canal de Beverlo)» (en neerlandès). Jachtclub Leopoldsburg. Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 15 febrer 2017].
- ↑ «Nyrstar completes transfer of zinc and lead smelting assets from Umicore and Zinifex» (en anglès). Nyrstar, 03-09-2007. [Consulta: 15 febrer 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Hensen, Michel. «Kanaal naar Beverlo» (en neerlandès). Binnenvaart in Beeld, 2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Tabel 2: trafiek per waterweg». A: Jaarverslag 2006 (pdf) (en neerlandès). NV de Scheepvaart, p. 45.
- ↑ «Kanaal naar Beverlo (Fitxa del canal del Servei de la navegació interior de Flandes)» (en neerlandès). Promotie Binnenvaart Vlaanderen, 01-09-2009. [Consulta: 19 novembre 2019].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
modifica- Sèrie de fotos: Hensen, Michel. «Kanaal naar Beverlo» (en neerlandès). Binnenvaart in Beeld, s.d. [Consulta: 19 novembre 2019].