Canariomys bravoi
Canariomys bravoi és una espècie extinta de rosegador miomorf de la família Muridae. Era endèmica de l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).
 Reconstrucció de C. bravoi al Museu de la Naturalesa i l'Home (Santa Cruz de Tenerife)  | |
| Període | |
|---|---|
Plistocè – recent
| |
| Estat de conservació | |
| Extint (ca. 1500 ) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Muridae |
| Gènere | Canariomys |
| Espècie | Canariomys bravoi Crusafont i Petter, 1964 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Telesforo Bravo Expósito |
.svg){kind=icon}
Hàbitat
modificaS'han trobat restes fòssils d'aquest animal pràcticament per tota l'illa, des del Massís d'Anaga fins al Massís de Teno, i des del nivell del mar fins a Las Cañadas del Teide. Tanmateix, la seva presència és més notable en jaciments en coves o tubs volcànics, com en el jaciment de Las Arenas al municipi de Buenavista del Norte (al nord-oest de Tenerife), on sovint sol aparèixer juntament amb restes d'altres espècies, com per exemple, el llangardaix gegant Lacerta goliath.
Descobriment
modifica
Els seus fòssils daten del Plistocè superior, encara que alguns d'ells també pertanyen a l'Holocè. Els primers fòssils foren trobats pel naturalista tenerifenc Telesforo Bravo, mentre que la descripció científica fou elaborada el 1964 pel paleontòleg Miquel Crusafont i el biòleg Francis Petter, que van dedicar l'espècie al descobridor de les restes.[1]
Característiques
modificaEl seu crani assolia fins a 7 centímetres de longitud, de manera que podria haver assolit la grandària d'un conill, el que la converteix en la major de la seva família i considerablement gran comparades amb altres espècies de rates europees. La seva inusual mida es devia bàsicament de l'alimentació basada en una dieta herbívora no herbàcia, a l'adaptació als diferents règims alimentaris però sobretot a l'aïllament de les illes.
Un estudi científic publicat el 2012 comparà l'espècie Canariomys bravoi amb rosegadors arborícoles actuals com Phloeomys cumingi, la rata gegant de l'illa de Luzón a les Filipines.[2] L'estudi va revelar que entre els trets distintius de C. bravoi estan les arpes que es desenvolupen gairebé similarment a les extremitats anteriors i posteriors. També les potes posteriors més llargues que les davanteres evoquen una forma intermèdia entre rates i murins arboris com Phloeomys. Canariomys bravoi era un rosegador fort i poderosament musculat capaç de moure's en diferents substrats des del terra fins als arbres, i probablement tenia habilitats d'excavació.[2]
Extinció
modificaLa rata gegant, igual que altres espècies natives de l'arxipèlag, s'extingí per les accions dels humans, que van poder caçar, o per l'acció d'altres animals introduïts per l'home que van poder competir amb elles, caçar-les o transmetre'ls malalties.[3] En l'actualitat, el Museu de la Naturalesa i l'Home de Santa Cruz de Tenerife exhibeix diferents cranis i ossos fòssils d'aquest animal, així com unes fidels reconstruccions escultòriques d'aquests animals.
Referències
modifica- ↑ Crusafont-Pairo, M. i Petter, F. (1964) «Un Muriné géant fossile des iles Canaries Canariomys bravoi gen. nov., sp. nov.»", Mammalia, 28:607-612
- ↑ 2,0 2,1 Body shape and life style of the extinct rodent Canariomys bravoi (Mammalia, Murinae) from Tenerife, Canary Islands (Spain)
- ↑ Bocherens, Hervé; Michaux, Jacques; García Talavera, Francisco o Plicht, Johannes van der (2006) «Extinction of endemic vertebrates on islands: The case of the giant rat Canariomys bravoi (Mammalia, Rodentia) on Tenerife (Canary Islands, Spain) Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine.». C. R. Palevol., 5: 885-891
Enllaços externs
modifica
- Imatge del crani de Canariomys bravoi.
- Animals extints de les Canàries. Govern de les Canàries. Arxivat 2009-12-28 a Wayback Machine. (castellà)
- La morada de la Rata Gigante de Tenerife. La Opinión de Tenerife. (castellà)
- L'alimentació dels guanxes. Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine. (castellà)
