Canvi climàtic a l'Iraq

efectes del canvi climàtic a l'Iraq

El canvi climàtic a l'Iraq és el conjunt d'efectes climàtics que provoquen reptes de seguretat, ambientals, polítics i econòmics a la República de l'Iraq. Alguns d'aquests efectes són l'augment de les temperatures, les sequeres intenses, la disminució de les precipitacions, la desertificació, la salinització i la prevalença progressiva de les tempestes de pols, cosa que ha minat el sector agrícola del país. A més, la seguretat hídrica de l'Iraq es basa en la maresma de l'Eufrates i el Tigris, que està en declivi. La incertesa política —tant a escala nacional com regional— dificulta notòriament la mitigació del canvi climàtic i l'abordament de la gestió transnacional de l'aigua. Hi ha canvis com l'augment de les temperatures, la disminució de les precipitacions i la creixent escassetat d'aigua que s'augura que tindran implicacions greus per a l'Iraq en un futur pròxim.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentCanvi climàtic a l'Iraq
Tipuscanvi climàtic per país o territori Modifica el valor a Wikidata
EstatIraq Modifica el valor a Wikidata
Tempesta de sorra a l'Iraq el 2007.
Tempesta de sorra a l'Iraq el 2007.

Emissions de gasos

modifica

El 2019, l'Iraq va representar el 8% de les emissions de metà de tot el món[2] i el 0,5% de les emissions globals de diòxid de carboni.[3] Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per persona del país estan per sobre de la mitjana mundial.[4] Com que s'hi produeixen quantitats ingents de petroli, l'Iraq també és una de les 3 nacions amb més consum de gas al món.[5]

Impacte mediambiental

modifica

Canvi de temperatura i temps

modifica

A l'Iraq, l'escalfament global s'ha manifestat en «onades de calor prolongades, precipitacions irregulars, temperatures superiors a la mitjana i l'augment de la intensitat dels desastres», segons un report efectuat el 2018 pel Grup d'Experts en els Riscs de Seguretat pel Clima (anglès: Expert Working Group on Climate-related Security Risk).[6] Les temperatures hi poden arribar superar els 50 graus centígrads.[7]

Registre de la classificació climàtica de Köppen del mapa de l'Iraq en el període 1980-2016.
Predicció de la classificació climàtica de Köppen del mapa de l'Iraq en el període 2071-2100.

Fenòmens meteorològics extrems

modifica

La sequera compresa entre el 2007 i el 2009 va ser seguida de pluges molt intenses, que van contribuir a fortes inundacions i, finalment, a la pèrdua de sòl fèrtil.[8] Se'n va produir una altra que va arribar fins a gener del 2022, causada pel mateix canvi climàtic, la inadequació de les infraestructures existents per la inestabilitat arrossegada durant dècades i les polítiques hidrogràfiques de països com Turquia i l'Iran, que tenen al seu territori rius que van a l'Iraq també. Aquesta sequera va generar una crisi d'accés a l'aigua sense precedents.[9] D'altra banda, el maig del 2022 es va produir una tempesta de sorra que va causar un mort, 5.000 ferits lleus i centenars d'hospitalitzats.[10]

Recursos hídrics

modifica

A mesura que cauen els nivells d'aigua, una preocupació en auge al sud de l'Iraq —sobretot a Bàssora— és potenciar la salinitat del subministrament d'aigua.[6] De fet, el 2022 l'aigua del llac Sawa va reduir-se tant que aquest es va assecar, tant pel canvi climàtic en si com per l'ús desmesurat que hom en va fer.[11]

Impacte en la població

modifica

Impacte econòmic

modifica

El 2019, l'aire condicionat es va tornar inassequible o impossible de mantenir per als residents amb ingressos més baixos, a causa del proporcionament irregular d'electricitat.[12]

Agricultura

modifica

Els anys de sequera de l'Iraq es van agreujar especialment el 2018, en què les terres cultivades es van reduir a la meitat. El conreu de cultius de regadiu —com l'arròs, el blat de moro i altres cereals— va ser suspès pel govern; s'estima que es van perdre uns 39 milions de dòlars per la producció d'arròs no realitzada.[13]

El 2019, un hivern inusualment humit «va restaurar els aiguamolls del sud de l'Iraq» i, a més a més, va provocar inundacions massives als rius Tigris i Eufrates.[14]

La sequera del gener del 2022 va generar un difícil accés a l'aigua, cosa que va dificultar seriosament la subsistència del bestiar i els cultius. Així mateix, això va suposar un problema socioeconòmic per a la població iraquiana dedicada al sector primari, milers de les quals ubicades al voltant del llac Hamrín.[9]

Falla de la xarxa elèctrica

modifica

La xarxa elèctrica de l'Iraq va fallar a Bàssora, Dhi Qar i Maysan el 6 d'agost del 2022, pels 51ºC que hi havia de temperatura aquell dia. En aquestes circumstàncies, es va declarar dia no lectiu d'aleshores fins al dimarts següent, quan començava la festa religiosa de Muhàrram.[15]

Societat i cultura

modifica

Riscs de seguretat

modifica

Quan es veuen alterats els mitjans de subsistència al camp, els residents locals a les zones alliberades per Estat Islàmic a vegades depenen d'aquest grup terrorista per accedir als recursos que els són imprescindibles per a la supervivència.[16]

Al sud de l'Iraq s'han produït manifestacions i enfrontaments atenent als drets de l'aigua.[16] El juliol del 2022, les apagades van empitjorar per culpa dels atacs a les línies elèctriques per part dels militants. Hi va contribuir addicionalment la reducció de l'energia subministrada per l'Iran. A causa d'això, es van organitzar protestes a Bagdad i Ciutat Sàder, on els residents van estar sense aire condicionat a 50ºC.[17]

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. USAID. «Climate Risk Profile: Iraq» (en anglès). Climatelinks. [Consulta: 10 agost 2019].
  2. «Iraq mulls tackling its methane problem and reaping major benefits along the way» (en anglès britànic). www.uniraq.org. [Consulta: 21 gener 2021].
  3. Ritchie, Hannah; Roser, Max Our World in Data, 11-06-2020.
  4. «CO2 emissions». Our World in Data. [Consulta: 21 gener 2021].
  5. [enllaç sense format] https://www.pbs.org/newshour/show/rising-temperatures-dying-cattle-iraq-is-reeling-from-climate-change
  6. 6,0 6,1 Cooke, Kieran. «Iraq's climate stresses are set to worsen» (en anglès). PreventionWeb, 12-11-2018. [Consulta: 10 agost 2019].
  7. «Iraq's power cuts show privilege of staying cool in a heatwave» (en anglès). , 05-07-2021 [Consulta: 9 agost 2022].
  8. UN Inter-Agency Information and Analysis Unit. «Climate Change in Iraq». ReliefWeb, juny 2012. [Consulta: 10 agost 2019].
  9. 9,0 9,1 Meseguer, David. «Iraq: el país dels dos grans rius es queda sense aigua». Diari Ara, 21-01-2022. Arxivat de l'original el 10 juny 2023. [Consulta: 3 novembre 2023].
  10. Ferrer, J. L. «Megatormenta d'arena a el Iraq: el canvi climàtic obliga a hospitalitzar a centenars de persones». Superdeporte, 07-05-2022. [Consulta: 3 novembre 2023].
  11. «L'ús excessiu i el canvi climàtic maten el llac Sawa de l'Iraq». CCMA, 26-04-2022. [Consulta: 3 novembre 2023].
  12. Hall, Richard. «Here, only the rich can escape the unbearable heat. Soon, thanks to climate change, it will be everywhere» (en anglès). The Independent, 10-08-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
  13. Agence France-Presse. «Iraq's cultivated areas reduced by half as drought tightens grip» (en anglès). The National. [Consulta: 10 agost 2019].
  14. «Rains Test Iraq in Era of Climate Change» (en anglès). Voice of America, 02-05-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
  15. Blair, Alex. «Power grid shuts down as Iraq pushes 50C in crippling heatwave». news.com.au, 08-08-2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  16. 16,0 16,1 Expert Working Group on Climate-related Security Risk. «Iraq: Climate-related Security Risk Assessment» p. 1–2, agost 2018.
  17. «Iraqis protest over power, water cuts amid heat wave» (en anglès). Reuters, 02-07-2021 [Consulta: 9 agost 2022].