Capella de Nostra Senyora de l'Esperança
La Capella de Nostra Senyora de l'Esperança és una obra del poble de la Canya (part del municipi d'Olot) protegida com a bé cultural d'interès local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa | |||
| Construcció | xvii-xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
| Localització | Camí de les Feixes, la Canya (Olot) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 10345 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Josep Obrer de la Canya) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Descripció modifica
Es tracta d'una petita capella d'una sola nau amb teulat a dues aigües, fet de teules. La porta d'accés al temple és a ponent i antigament havia tingut una gran porxada. El campanar d'espadanya, amb un sol ull, corona la façana principal. Els murs foren arrebossats i pintats. L'interior és molt senzill i s'hi venera una imatge de l'escultor Rafael Morer. Sembla que la primitiva imatge es guarda a la masia de l'Esparc.[1]
Història modifica
Hi ha poques dades que facin referència a la capella. L'any 1772 el Pare Camós va publicar El jardín de María, tot fent-ne referència i explicant que corria la tradició que en aquest lloc hi fou trobada la imatge.[1]
A la carta del bisbe de la Seu, Josep Caixal, datada el 9 de desembre de 1874, apareix esmentada com "capella pública del patronat de la família Conill de la vila d'Olot", membres de la família del veí casal de Cuní.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de Nostra Senyora de l'Esperança |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Capella de Nostra Senyora de l'Esperança». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].