Cargol d'Arquimedes

El caragol d'Arquimedes o la rosca d'Arquimedes, també anomenat caragol helicoidal o caragol sense fi[a] pel seu circuit en infinit, és una màquina emprada per a l'elevació de líquids o metèries granulades o pulverulentes, com cereals o farina.[1] Hom considera que fou Arquimedes qui el va inventar en d'una visita que va fer a Egipte,[2] però aquesta tradició potser només reflecteix que aquest aparell era desconegut abans dels temps de l'Hel·lenisme i que devia ser introduït en temps d'Arquimedes per enginyers grecs desconeguts.[3][4][5]

Cargol d'Arquimedes
Animació que mostra el funcionament d'un cargol d'Arquimedes
Un cargol d'Arquimedes accionat per un antic molí de desguàs als pòlders dels Vier- i Marschlande a Hamburg al museu Rieckhuus

Es basa en un caragol que es fa girar per dins un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet d'elevar l'aigua situada per sota de l'eix de gir. Normalment el mou un molí de vent o bé es fa de forma manual. D'ençà de la seva invenció fins ara, s'ha fet servir per a l'elevació de fluids, a vegades per a llevar l'aigua de les explotacions mineres. Les rosques tenien un paper molt important en els molins de desguàs desenvolupats per Simon Stevin per a desaiguar els pòlders.

Cargol helicoidal en una recol·lectora agrícola

Un transportador helicoidal és un caragol d'Arquimedes posat dins un tub i accionat per un motor. Transporta material d'un punt final fins a l'altre punt de l'extrem. Es fa servir sobretot per a transportar materials granulats, com grànuls de plàstic, cereals, olives, etc., però també s'ha fet servir per a transportar líquids. En processos industrials serveix per a donar quantitats determinades de materials o a taxa determinada. Abocant aigua dins de la part alta del caragol d'Arquimedes, hom força a rodar aquest caragol. I es pot aprofitar la rotació per a generar electricitat. En els rius d'Anglaterra es pot veure aquesta aplicació elèctrica.

Notes.Modifica

  1. La denominació "caragol sens fi" o "vis sens fi", és més pròpia de l'engranatge en el qual «una peça cilíndrica fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada».

ReferènciesModifica

  1. «Cargol d'Arquimedes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Dolce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2013, p. 167. ISBN 9788447537075. 
  3. Oleson 2000, pàg. 242–251
  4. «cargol d'Arquimedes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «rosca d'Arquimedes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cargol d'Arquimedes