Vis sens fi
Un vis sens fi[1] és un mecanisme que transmet moviment recte i relatiu entre dos elements fent girar un dins de l'altre. Cada vegada que el cargol fa una volta completa, l'engranatge es desplaça de manera rectilínia una longitud determinada. Idealment és infinit i l'element que es mou al llarg de l'altre ho pot fer tant com vulgui. A la pràctica tenen una certa distància determinada i tan sols es consideren infinits ("sense fi") en alguns casos d'aproximacions a càlculs molt concrets. A la vida real, els vis sense fi inclouen els caragols, els taps de les ampolles de vidre per a conserves i els llevataps de les ampolles de vi, entre altres. El sentit de la direcció rectilínia va donat per la regla de la mà dreta.
El seu interès rau en el fet que és més fàcil (requereix menys força) compensar un fregament perpendicular a la direcció del desplaçament, a la superfície de contacte entre dos elements que es desplacen l'un respecte de l'altre. Per exemple, si hom mira d'extreure amb la mà el tap d'una ampolla de vi, és més fàcil fer-ho fent girar el tap dins de l'ampolla (a part d'empènyer una mica cap enfora) que si ho provem simplement fent força cap enfora.
Relacions mecàniques modifica
Si el caragol és d'un pas simple amb una relació 1:1, cada vegada que aquest faci una volta la roda avançarà d'una dent.
- I = n2/n1 = z1/z2
On:
- i = nombre d'entrades del caragol sense fi.
- Z = nombre de dents de la roda conduïda.
- N = nombre de voltes.
Si i és molt menor que z la velocitat de transmissió serà també menor, pel que actuarà com un reductor de velocitat.
Característiques modifica
Entre les característiques hi ha:
- Relacions de transmissió altes
- Cost elevat
- Desgast més elevat per culpa del fregament
Exemples: clavilla de guitarra, eixugaparabrisa, diferencial (mecànica).
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vis sens fi |