Ren
Per a altres significats, vegeu «Ren (mitologia)». |
El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cèrvids. A l'estiu té una distribució circumpolar a la tundra, mentre que a l'hivern habita la taigà del nord d'Euràsia i Nord-amèrica, així com Groenlàndia i altres illes de l'Àrtic. Es tracta de l'única espècie de cérvol que ha estat domesticada.
Rangifer tarandus | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Període de gestació | 228 dies |
Font de | pell de ren, carn de ren i banyes de ren |
Longevitat màxima | 21,8 anys |
Hàbitat | bosc |
Període | |
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 29742 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Cervidae |
Tribu | Rangiferini |
Gènere | Rangifer |
Espècie | Rangifer tarandus (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Protònim | Cervus tarandus |
Distribució | |
Les poblacions americanes es coneixen amb el nom de caribús, que prové de la llengua dels micmac.
És un dels representants de la megafauna del Plistocè que han sobreviscut a l'extinció del Quaternari.[2]
Descripció
modificaLa mida d'aquest animal varia molt d'una part de la seva distribució a l'altra.
El pes de la femella varia entre els 60 i 170 kg. En algunes subespècies de ren, el mascle és tan sols lleugerament més gros, però en d'altres pot assolir els 300 kg.[3]
Ambdós sexes tenen banyes, però els mascles vells de la varietat que habita Escandinàvia les perden al desembre, els joves mascles a la primavera i les femelles durant l'estiu. Els domèstics tenen potes més curtes i pesen més que els seus parents salvatges.
Són remugants i per tant, tenen un estómac de quatre cavitats. Mengen principalment líquens a l'hivern. Tanmateix, també mengen fulles de salzes i bedolls, i també herbes. Poden arribar a menjar rates de camp, lèmmings (Lemmus lemmus), ocells i ous d'ocell.
Depredadors
modificaEls rens tenen com a depredadors des de l'Europa del Nord a Amèrica del Nord com els llops, els ossos bruns, els ossos polars, els linxs nòrdics, els linxs canadencs, els pumes, els goluts i quan son cries solen ser preses de guineus àrtiques, guineus vermelles, coiots, àguiles reals i corbs quan estan febles i moribunds, i en ocasions quan ja són carronya.
Població
modificaLa Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ofereix les següents estimacions per a les poblacions salvatges de rens:[4]
Aspectes culturals
modificaEls rens destaquen per la seva presència en la cultura nadalenca, a través dels mítics rens que s'encarreguen de tirar el trineu del Pare Noel. Són també animals comuns als escuts de poblacions noruegues.
Referències
modifica- ↑ Entrada «Rangifer tarandus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 265.
- ↑ «ren». enciclopèdia.cat. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ Gunn, A. «Rangifer tarandus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, 2016. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2016-1.RLTS.T29742A22167140.en. [Consulta: 9 març 2024].
Bibliografia
modifica- Agustí, J.; Antón, M. Mammoths, Sabertooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-11640-3.
Enllaços externs
modifica- Articles i informació sobre els rens Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine. (anglès).
- Informació sobre el caribú i el ren (anglès).