Carl Baermann (Múnic, 24 d'octubre de 1810 - Múnic, 23 de maig de 1885),[1] de nom complet Carl Ludwig Wilhelm Baermann, fou un compositor i virtuós alemany del clarinet i el corno di bassetto.

Plantilla:Infotaula personaCarl Baermann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Carl Ludwig Wilhelm Baermann Modifica el valor a Wikidata
24 octubre 1810 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1885 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, clarinetista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAmy Beach Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClarinet i Corno di bassetto Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsKarl Bärmann Modifica el valor a Wikidata
PareHeinrich Joseph Baermann Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontAllgemeine Deutsche Biographie Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c8fbbed8-f874-4be5-9f8c-3ee809b07e52 IMSLP: Category:Baermann,_Carl Modifica els identificadors a Wikidata
Juego de clarinetes Baermann-Ottenteiner, réplica de Andreas Schöni, Berna, de boj marrón

Biografia

modifica

Baermann era fill del clarinetista Heinrich Joseph Baermann i de la cantant Helene Harlaß (1785-1818);[2]tenia quatre germans. Helene Harlaß havia estat casada anteriorment amb el funcionari bavarès Joseph von Geiger. Carl Baermann es va casar amb Barbara Schmitz i van tenir vuit fills.

Baermann va ser format musicalment pel seu pare i va formar part de l'orquestra de la cort de Múnic des del 1825 com a aprenent i des del 1832, com a intèrpret de corno di bassetto.

Realitzà una gira per Europa amb el seu pare en 1827, 1832 i 1838. En 1833 van estrenar les Konzert Stücke[3]de Felix Mendelssohn, amb gran acollida. Les composicions de Carl Baermann, amb 88 números d'opus, eren populars entre els virtuosos del clarinet .

Va succeir el seu pare com a clarinetista solista el 1847.

Va desenvolupar la seva Vollständige Clarinettenschule ("Mètode complet per a clarinet") mentre ensenyava a la Königlichen Musikschule, que va aparèixer en cinc volums el 1867 a Offenbach. Amb el fabricant d'instruments Johann Georg Ottensteiner, va patentar un model de clarinet el 1860,[4]que fou popular entre el clarinetista de Brahms Richard Mühlfeld.

El seu fill, Karl Baermann (1839–1913), va ser alumne de Peter Cornelius i Franz Lachner i amic de Franz Liszt. Va treballar com a professor de piano a l'Escola de Música de Múnic abans de traslladar-se a Boston[5]el 1881, on es va convertir en un pianista i professor d’èxit; Amy Beach, Lee Pattison, Frederick Converse, Dai Buell i George Copeland foren alguns dels seus estudiants.[6][7]Va compondre diverses obres per a piano sol i amb orquestra,[8] i un conjunt d’estudis, op.4.

El seu oncle Carl Baermann (1782-1842) fou fagotista a Potsdam.[9]

Composicions

modifica
  • Concerto Militaire per a clarinet i orquestra, op. 6
  • Fantaisie brillante per a clarinet i piano, op. 7
  • Variations brillantes per a clarinet i piano, op. 8
  • La nuit étoilée (Fantasia d'una nit estrellada) per a clarinet i piano,
  • Duo Concertant per a dos clarinets i piano, op. 33
  • Konzertstück, per a clarinet i piano / orquestra, op. 44
  • Travestie per a clarinet i piano, op. 45
  • Konzertstück No.1 per a clarinet i piano / orquestra, op. 49
  • Vollständige Clarinett-Schule (Mètode complet per a clarinet) Op. 63 i 64
  1. Històric i teòric (Op. 63)
  2. Estudis preparatoris (Op. 63)
  3. Estudis diaris (Op. 63)
  4. Peces curtes (Op. 64)
  5. Solos (Op. 64)

Referències

modifica
  1. Robert Erdt documenta que Carl Baermann va néixer el 1811. Robert Erdt: Der Münchner Klarinettenvirtuose Carl Baermann. Múnic 2010, pàg. 116
  2. Sobre Helene Harlas vegeu Karl-Josef Kutsch, Leo Riemens: Großes Sängerlexikon. Quarta edició ampliada i actualitzada, Múnic 2003, ISBN 3-598-11598-9, p. 10206 i següents.
  3. Peces concertants en fa menor i re menor per a clarinet, corno di bassetto, trompa i piano, op. 113 i op. 114
  4. Stephen Fox: Mühlfeld's Clarinet, per Stephen Fox
  5. Lemma Karl Baermann, a MGG, volum 1, pàg. 1615
  6. Lee Pattison/Carl Baermann Collection, Conservatori de Nova Anglaterra.
  7. George Copeland Is Impressive In Stonington Theatre Piano Recital, The Day, 17 de juliol de 1954.
  8. Pamela Weston. "Carl Baermann (iii)" a Grove Music Online
  9. Lemma Baermann, Carl (I), a MGG, volum 1, pàg. 1615

Bibliografia

modifica
  • Lemma Baermann, Carl (II), a Die Musik in Geschichte und Gegenwart, volum 1, p. 1615
  • Thomas Grass, Dietrich Demus, René Hagmann: Das Bassetthorn: seine Entwicklung und seine Musik. BoD – Books on Demand, 2004, ISBN 3-8311-4411-7, pàg. 98 i següents (Carl Baermann, p. 98, a Google Books).
  • Robert Erdt: Der Münchner Klarinettenvirtuose Carl Baermann (1811–1885) als Pädagoge, Klarinettist und Komponist: Zum Einsatz der Klarinette im 19. Jahrhundert und ihrer didaktischen Vermittlung. Peter Lang, Frankfurt del Main, 2010. Dissertació. Múnic 2009

Enllaços externs

modifica