Carles Batlle i Jordà
| Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Carles Batlle i Jordà[1] (Barcelona 1963) és un dramaturg, novel·lista,[2] assagista, professor i traductor català. Entre les seves obres dramàtiques, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena, també amb muntatges a França, Alemanya, Itàlia, Turquia, Txèquia, Grècia o Iran (l'obra ha estat traduïda a més d’una desena de llengües), Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica o Oblidar Barcelona, que va obtenir el prestigiós Premi Born 2008.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963  (60/61 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, traductor, novel·lista, dramaturg |
  | |
Pel que fa a novel·la, Kàrvadan. La llegenda de l'impostor, es va publicar la tardor de 2012 en català i castellà. És el primer volum d'una trilogia d'aventures ("fantasy") situada a l'Alta Garrotxa. La continuen Sota l'ombra del drac de pedra (2014) i De la sang dels blaus (2016). L’any 2022, ha publicat la novel·la històrica La doble vida d’Okita Sōji (Editorial Columna).
Ha traduït textos d’autors teatrals francesos com ara Jean-Yves Picq, Joseph Danan, David Lescot, Frédéric Sonntag, Marie Dilasser o Baptista Amann. També, conjuntament amb Yldiray Illeri, ha traduït l’autora turca Yesim Özsoy.
Finalment, com a assagista, ha escrit, entre altres, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista (premi Crítica Serra d’Or, 2002) o El drama intempestiu. Per a una escriptura dramàtica "contemporània" (2020).
Ha estat director de l'Obrador, espai d'experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009 i director de la revista teatral Pausa durant més de deu anys (fins al 2017). També ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemania). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. Els anys 2003 i 2004 va ser dramaturg resident al TNC. L'any 2004 va ser seleccionat per presentar la seva obra Versuchung a l'Stückenmarkt de Berlín.
Actualment, Batlle és professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre i director de la revista acadèmica Estudis escènics.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La pàgina web que l'autor hi té és una font d'informació i de materials remarcable.[3]
Obres teatrals[4] modifica
| Títol | Any de la primera estrena | Lloc de la primera estrena | Edicions |
|---|---|---|---|
| Sara i Eleonora | 1995 | Teatre Adrià Gual ("La Cuina") de Barcelona | 1995, 2011 |
| Les veus de lambu | 2003 | Sala Beckett de Barcelona | 1999, 2001, 2003 |
| Combat | 1998 | Sala Beckett de Barcelona | 1999, 2000, 2002, 2005 |
| Suite | 2001 | Sala Beckett de Barcelona | 2000, 2001, 2003, 2004 |
| Bizerta 1939 | 2006 | Estrenada com a text radiofònic a COM.Ràdio | 2002 |
| Oasi | - | Lectura Dramatitzada | 2003, 2008 |
| La pilota i la formiga | 2003 | Mercat de les Flors de Barcelona | 2003, 2004 |
| Nits a Basora | 2003 | Teatre Principal d'Olot | Inèdita |
| Temptació | 2004 | Teatre Nacional de Catalunya | 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 |
| Trànsits | 2007 | Sala Beckett de Barcelona | 2007, 2008, 2011 |
| Oblidar Barcelona | - | Lectura Dramatitzada | 2009, 2010, 2012 |
| Zoom | 2012 | Sala Beckett de Barcelona | 2010, 2012 |
| Efecte Fournier (joc de cartes) | 2012 | Sala la Planeta | 2012 |
| Perseu | - | - | 2014 |
| Still life (Monroe-Lamarr) | 2020 | Teatre Nacional de Catalunya | 2019, 2020 |
| Teatre reunit. Carles Batlle (1995-2019) | - | - | 2020 |
| Nòmades (o El Camell Blau) | - | - | 2020 |
Dramatúrgia modifica
Carles Batlle ha fet varies adaptacions dramatúrgiques d'autors importants. Destaquen Pedro Almodóvar amb Jo, Patty Diphusa, juntament amb Mariona Anglada (1993); Harry Virtanen amb Nyam-Nyam (1994); Àngel Guimerà amb La festa del blat (1996); Ignasi Iglèsias amb La barca nova (2000); i Joaquim Ruyra amb Un ram de mar, juntament amb Pep Paré (2004).
Novel·les[5] modifica
- Kàrvadan. La llegenda de l'impostor. La Galera, 2012. ISBN 9788424643669
- Kàrdavan. Sota l'ombra del drac de pedra. La Galera, 2014. ISBN 9788424651626
- Kàrdavan. De la sang dels blaus. Alio Collectio, febrer 2016. ISBN 9788416567010
Posteriorment ha publicat:
- La doble vida d'Okita Sōji. Columna, 2022. ISBN 9788466429214
Crítica literària[6] modifica
- Adrià Gual: mitja vida de modernisme [amb Jordi Coca i Isidre Bravo]. Barcelona: Àmbit, 1992.
- Adrià Gual (1891-1902): per a un teatre simbolista. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Institut del Teatre, 2001.
- La representació teatral [coord. Enric Gallén i Francesc Foguet]. Barcelona: UOC, 2003.
- Teoria escènica d'Adrià Gual [eds. Carles Batlle i Enric Gallén]. Barcelona: Punctum/Institut del Teatre, 2016.
- Teoria escènica d'Adrià Gual [eds. Carles Batlle i Enric Gallén]. Madrid, ADE/Institut del Teatre, 2016.
- El drama intempestivo (Por una escritura dramática "contemporanea"). Mèxic, Paso de Gato/ Institut del Teatre, 2020. (Pròlegs de José Sanchis Sinisterra, Davide Carnevali i Gino Luque).
- El drama intempestiu (Per una escriptura dramàtica "contemporània"). Barcelona, Institut del Teatre / Angle, 2020. (Pròlegs de José Sanchis Sinisterra i Davide Carnevali).
Referències modifica
- ↑ «Carles Batlle». [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑ «Carles Batlle i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pòrtic». [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ «Obra». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Kàrvadan. La llegenda de l'impostor.». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Obra». [Consulta: 15 febrer 2021].