Carles Batlle i Jordà
Dramaturg i novelista català.
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Carles Batlle i Jordà[1] (Barcelona 1963) és un dramaturg, novel·lista,[2] assagista, professor i traductor català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 setembre 1963 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | dramaturg, novel·lista, traductor ![]() |
Ocupador | Institut del Teatre ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Títol | Any de la primera estrena | Lloc de la primera estrena | Edicions |
---|---|---|---|
Sara i Eleonora | 1995 | Teatre Adrià Gual ("La Cuina") de Barcelona | 1995, 2011 |
Les veus de lambu | 2003 | Sala Beckett de Barcelona | 1999, 2001, 2003 |
Combat | 1998 | Sala Beckett de Barcelona | 1999, 2000, 2002, 2005 |
Suite | 2001 | Sala Beckett de Barcelona | 2000, 2001, 2003, 2004 |
Bizerta 1939 | 2006 | Estrenada com a text radiofònic a COM.Ràdio | 2002 |
Oasi | - | Lectura Dramatitzada | 2003, 2008 |
La pilota i la formiga | 2003 | Mercat de les Flors de Barcelona | 2003, 2004 |
Nits a Basora | 2003 | Teatre Principal d'Olot | Inèdita |
Temptació | 2004 | Teatre Nacional de Catalunya | 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 |
Trànsits | 2007 | Sala Beckett de Barcelona | 2007, 2008, 2011 |
Oblidar Barcelona | - | Lectura Dramatitzada | 2009, 2010, 2012 |
Zoom | 2012 | Sala Beckett de Barcelona | 2010, 2012 |
Efecte Fournier (joc de cartes) | 2012 | Sala la Planeta | 2012 |
Perseu | - | - | 2014 |
Still life (Monroe-Lamarr) | 2020 | Teatre Nacional de Catalunya | 2019, 2020 |
Teatre reunit. Carles Batlle (1995-2019) | - | - | 2020 |
Nòmades (o El Camell Blau) | - | - | 2020 |
Dramatúrgia
modificaCarles Batlle ha fet varies adaptacions dramatúrgiques d'autors importants. Destaquen Pedro Almodóvar amb Jo, Patty Diphusa, juntament amb Mariona Anglada (1993); Harry Virtanen amb Nyam-Nyam (1994); Àngel Guimerà amb La festa del blat (1996); Ignasi Iglèsias amb La barca nova (2000); i Joaquim Ruyra amb Un ram de mar, juntament amb Pep Paré (2004).
- Kàrvadan. La llegenda de l'impostor. La Galera, 2012. ISBN 9788424643669
- Kàrdavan. Sota l'ombra del drac de pedra. La Galera, 2014. ISBN 9788424651626
- Kàrdavan. De la sang dels blaus. Alio Collectio, febrer 2016. ISBN 9788416567010
Posteriorment ha publicat:
- La doble vida d'Okita Sōji. Columna, 2022. ISBN 9788466429214
- Adrià Gual: mitja vida de modernisme [amb Jordi Coca i Isidre Bravo]. Barcelona: Àmbit, 1992.
- Adrià Gual (1891-1902): per a un teatre simbolista. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Institut del Teatre, 2001.
- La representació teatral [coord. Enric Gallén i Francesc Foguet]. Barcelona: UOC, 2003.
- Teoria escènica d'Adrià Gual [eds. Carles Batlle i Enric Gallén]. Barcelona: Punctum/Institut del Teatre, 2016.
- Teoria escènica d'Adrià Gual [eds. Carles Batlle i Enric Gallén]. Madrid, ADE/Institut del Teatre, 2016.
- El drama intempestivo (Por una escritura dramática "contemporanea"). Mèxic, Paso de Gato/ Institut del Teatre, 2020. (Pròlegs de José Sanchis Sinisterra, Davide Carnevali i Gino Luque).
- El drama intempestiu (Per una escriptura dramàtica "contemporània"). Barcelona, Institut del Teatre / Angle, 2020. (Pròlegs de José Sanchis Sinisterra i Davide Carnevali).
Referències
modifica- ↑ «Carles Batlle». [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑ «Carles Batlle i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Obra». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Kàrvadan. La llegenda de l'impostor.». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Obra». [Consulta: 15 febrer 2021].