Carles Climent de Borbó
Carles Climent Antoni de Pàdua de Borbó i de Borbó-Parma (San Lorenzo de El Escorial, 19 de setembre de 1771 - El Pardo, 7 de març de 1774) va ser un infant d'Espanya, primogènit de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, mort durant la infància.
.jpg) Al·legoria del naixement de l'infant Carles Climent (1772) de Gregorio Ferro. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1771 Monestir de l'Escorial (Comunitat de Madrid) |
| Mort | 7 març 1774 (2 anys) Palau Reial d'El Pardo (Comunitat de Madrid) |
| Sepultura | Panteó d'Infants |
| Família | |
| Pares | Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma |
Premis | |
Va néixer a San Lorenzo de El Escorial el 19 de setembre de 1771.[1][2] Va ser el fill primogènit de Carles IV d'Espanya i de la seva esposa, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, llavors encara prínceps d'Astúries.[3] El part el va atendre el cirurgià de cambra Pedro Brunel. Va rebre el baptisme a la pila de Sant Domènec de Guzmán i en va ser padrí el papa Climent XIV.[4] A més, el mateix va rebre la distinció de cavaller de l'orde del Toisó d'Or.[5]
El seu naixement va ser un gran esdeveniment, amb motiu del qual es van fer medalles commemoratives,[6] gravats, poesies,[7] com l'Égloga genetlíaca al feliz nacimiento del infante Carlos Clemente de José Viera,[8] i pintures, com la Presentació o Al·legoria del naixement de l'Infant Carles Climent (1772) de Gregorio Ferro.[9][10]
Durant la seva breu vida va ser atès per les nodrisses Josefa López Villaseñor, Eugenia de la Puente i Eusebia Ximénez.[4] Amb tot, l'infant va morir prematurament a El Pardo el 7 de març de 1774.[11] El seu cos va ser traslladat al monestir d'El Escorial el 9 de març i reposa al Panteó d'Infants.[12]
Referències
modifica- ↑ Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 329.
- ↑ Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 369.
- ↑ Rodríguez, Manuel. Retratos de los reyes de España desde Atanarico hasta nuestro católico monarca Don Carlos III (en castellà). vol. 3-4. Madrid: Lorenzo de San Martín, 1790, p. 433.
- ↑ 4,0 4,1 Quintana Bermúdez de la Puente, Covadonga de. «Carlos Clemente Antonio de Padua de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la insigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta Real, 1787, p. 555.
- ↑ Maier Allende, Jorge. Noticias de antigüedades de las Actes de Sesiones de la Real Academia de la Historia (1738-1791) (en castellà). Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 2011, p. 305.
- ↑ Sambricio, Carlos. «Fiestas en Madrid durante el reinado de Carlos III». A: Carlos III, Alcalde Madrid (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1988, p. 612-613.
- ↑ Viera y Clavijo, José. Descripción de La Gomera (en castellà). Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria: Ediciones Idea, 2007, p. 45.
- ↑ «Presentación del Infante Carlos Clemente» (en castellà). Biblioteca Digital Memoria de Madrid. [Consulta: 25 gener 2022].
- ↑ «Alegoría del nacimiento del Infante Carlos Clemente» (en castellà). Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran. [Consulta: 25 gener 2022].
- ↑ Balaguer, Víctor. Los frailes y sus conventos: su historia, su descripción, sus tradiciones, sus costumbres, su importancia (en castellà). vol. 2. Madrid i Barcelona: Llorens Hermanos, 1851, p. 28.
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). vol. 7. Madrid: Imprenta de D. Pascual Madoz, 1850, p. 537.