Carlo Blasis

ballarí, coreògraf i professor de dansa italià

Carlo Blasis o de Blasis (Nàpols, 4 de novembre de 1798 - Cernobbio (Como) fou un coreògraf, ballarí, compositor i escriptor italià. Era germà de la soprano Virginia i de la pianista Teresa[1] Son pare, Francesco Antonio, descendent d'un militar espanyol era compositor i va iniciar-lo a la música.[2]

Infotaula de personaCarlo Blasis
Carlo Blasis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1797 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1878 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Cernobbio (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut percoreògraf, ballarí, compositor i escriptor
Activitat
Ocupacióballarí, mestre de dansa, coreògraf, ballarí de ballet Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre Gardel, Salvatore Viganò, Auguste Vestris i Jean-Baptiste Blache Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarlotta Brianza i Giovanni Lepri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesVincenza Coluzzi de Zurla Francesco Antonio de Blasis
ParentsVirginia, soprano Teresa (pianista)

En la seva joventut fou contractat com a primer ballarí en diversos teatres d'importància, però aviat hagué de renunciar a causa de la dislocació d'un peu que sofrí a La Scala de Milà. Va dedicar-se des de llavors a l'ensenyança. Va desenvolupar la tècnica de la «marcació», amb la qual el ballarí fixa un punt i torna el cap abans del cós, per evitar de marejar-se.[3] El 1837, dirigí la famosa escola de ball d'aquell teatre del que han sortit les ballarines més famoses d'Europa, entre altres Carolina Pochini,[4] Augusta Maywood,[4] Sofia Fuoco,[5] Amalia Ferraris,[6] Nicola Guerra i Cesare Cecchetti.[6] Va compondre més de cent balls, alguns dels quals assolien gran boga, i va escriure en diferents idiomes diverses obres didàctiques sobre l'estètica de la dansa, història teatral i de la música, crítica, filosofia de l'art i diverses biografies d'artistes. D'entre aquestes cal mencionar;

  • Studi sulle arti imitatrici (Milà);
  • Curiosità dell'antico teatro russo e cenni sul moderno (Torí);
  • Della musica drammatica italiana in Francia e della musica francese, dal secolo XVII fino al principio del secolo XIX (1820);
  • L'Uomo fisico, inttelletuale e morale, opera filosofica-artística (Milà);
  • Sunto storico-bibliografico (Milà);
  • Code de la danse (París);
  • Manuel complet de la danse (París);
  • Traité elémentaire, théorique et practique de l'art de la danse (Milà);
  • Programme de ballets (París-Londres);
  • Traité de la danse de ville (París, Londres, Milà);
  • Notes upon dancing, historical and practical (Londres);
  • Code of Terpsicore (Londres);
  • The origine, progress and present State of the Imperial and Royal Academy (Milà, París);
  • Rise, Progress, Declive and Revival of dancing (Londres).

I les biografies de Raffaelo (Milà), Fuseli (Gènova), de Pergolesi (Gènova), de Garrick (Milà), etc.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Carlo Blasis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ottolenghi, Vittoria. «Blasis, Carlo de». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). tom X. Treccani, 1968. 
  3. «Blasis, Carlo». A: Britannica Enciclopedia Moderna (en castellà). Londres: Encyclopaedia Britannica, Inc, 2011, p. 356. ISBN 9781615355167. 
  4. 4,0 4,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 819 i 1104. (ISBN 84-7291-227-2)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 470. (ISBN 84-7291-227-2)
  6. 6,0 6,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàgs. 422. (ISBN 84-7291-226-4)
  7. Enciclopèdia Espasa (en castellà). Volum núm. 9, 1977, p. 1126. ISBN 84 239-4509-X.