Carlo Miranda
Carlo Miranda (Nàpols, 15 d'agost de 1912 - Nàpols, 28 de maig de 1982) va ser un matemàtic italià.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 agost 1912  Nàpols (Regne d'Itàlia) | ||
| Mort | 28 maig 1982 (69 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Formació | Universitat de París (1934–1935) Universitat de Nàpols Frederic II (1927–1931) | ||
| Director de tesi | Mauro Picone | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Nàpols Gènova Torí | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Nàpols Frederic II (1943–1982) Politècnic de Torí (1939–1943) Universitat de Gènova (1937–1939) Universitat de Roma La Sapienza (1935–1937) Istituto per le applicazioni del calcolo (1931–1934) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
Miranda va ser deixeble de Mauro Picone a la universitat de Nàpols en la qual es va graduar el 1931.[1] Va treballar al Istituto per le applicazioni del calcolo, que Picone havia fundat a Nàpols, i el va seguir a Roma quan es va traslladar de ciutat. El curs 1934-35 va obtenir una beca per a fer estudis de post grau a París. El 1937 va obtenir, per oposició, la càtedra d'anàlisi matemàtica de la universitat de Gènova de la qual va passar el 1939 al Politècnic de Torí.[2] A partir de 1943 va desenvolupar la seva carrera acadèmica a la universitat de Nàpols, on va fer tàndem amb Renato Caccioppoli fins a la mort d'aquest el 1959.[3] Va morir a Nàpols el 1982.
Miranda és recordat per haver demostrat el 1940 una proposició d'Henri Poincaré que avui porta el nom de teorema de Poincaré-Miranda.[4] Miranda va publicar una setantena d'articles científics sobre anàlisi matemàtica[5] esdevenint un autèntic expert en equacions diferencials el·líptiques.[6] També va publicar una desena de llibres i monografies,[7] entre els quals destaca el seu llibre Equazioni alle derivate parziali di tipo ellittico (1955), que va ser objecte de nombroses reedicions i traduccions.
Referències
modifica- ↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 145.
- ↑ Magenes, 1983, p. I.
- ↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 147.
- ↑ Novoa Fernández, 2020, p. 23.
- ↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 153-156.
- ↑ Parlangeli, 2019, p. 55.
- ↑ Cimmino i Scorza Dragoni, 1984, p. 156.
Bibliografia
modifica- Cimmino, Gianfranco; Scorza Dragoni, Giuseppe «L'opera matematica di Carlo Miranda» (en italià). Atti della Accademia Nazionale dei Lincei. Classe di Scienze Fisiche, Matematiche e Naturali. Rendiconti, Vol. 76, Num. 2, 1984, pàg. 145-157. ISSN: 0392-7881.
- Magenes, Enrico «Carlo Miranda» (en italià). Annali di Matematica Pura ed Applicata, Num. 135, 1983, pàg. I-III. ISSN: 0373-3114.
- Novoa Fernández, Julio «O teorema de Poincaré-Miranda» (en gallec). Universidade de Santiago de Compostela, Tesis, 2020, pàg. 1-50.
- Parlangeli, Andrea. A Pure Soul (en anglès). Springer, 2019. ISBN 978-3-030-05302-4.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carlo Miranda» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Palladino, Franco. «Miranda, Carlo». Dizionario Biografico degli Italiani, 2011. [Consulta: 12 maig 2022]. (italià)