Enrico Magenes
Enrico Magenes (Milà, 15 d'abril de 1923 - Pavia, 2 de novembre de 2010) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra modifica
Magenes, qui havia rebut dels seus pares una formació catòlica i contrària al règim feixista imperant a Itàlia en aquella época, va començar els estudis de matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1938, essent un membre molt actiu de la Azione Cattolica. El 1941 es veu obligat a interrompre els estudis per la Segona Guerra Mundial i es trasllada a Pavia, on va ser un dels promotors del partit Democrazia Cristiana i, com a tal, va ser membre del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN) local.[1] El Comité, format per Magenes, Ferruccio Belli (comunista), Luigi Brusaioli (republicà), Angelo Balconi (militar) i Lorenzo Alberti (socialista), va ser detingut per la policia italiana el gener de 1944.[2] Van estar empresonats a Pavia fins al juliol de 1944, quan van passar a la presó de San Vittore de Milà sota la custòdia de les SS alemanyes que els van deportar a Bolzano.[3] El setembre de 1944, juntament amb altres italians dissidents, van ser traslladats al camp de concentració de Flossenbürg,[4] en el qual va morir Brusaioli i des del qual, Belli i Magenes van ser enviats al camp de concentració de Kottern-Weidach (una filial de Dachau), Balconi al camp de concentració de Gusen (on va morir el 1945) i Alberti al camp de concentració de Buchenwald. Magenes, Belli i Alberti van ser alliberats per les tropes americanes l'abril/maig de 1945. No van retornar a Pavia fins al juliol de 1945.
Aquest mateix any, Magenes va reprendre els seus estudia a Pisa on es va graduar el 1947 amb una tesi dirigida per Leonida Tonelli i Giovanni Sansone en la qual estudiava el problema dels límits de l'equació diferencial . El 1948 va participar en el primer congrés post-bèl·lic de la Unió Matemàtica Italiana, del qual va deixar un testimoni molt vívid.[5]
Des del 1948 fins al 1959 va ser professor successivament de les universitats de Pàdua, Mòdena[6] i Gènova,[7] fins que va ser nomenat professor de la universitat de Pavia,[8] en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1996 quan va passar a ser professor emèrit.
El principal camp de treball de Magenes va ser l'anàlisi matemàtica, en el qual destaquen els seus treballs conjunts amb Jacques-Louis Lions a partir de 1957,[9] i que van culminar amb el seu tractat en tres volums (1968-1970) Problèmes aux limites non homogènes et applications.[10] Sempre va mantenir una forta inclinació per la didàctica de les matemàtiques que el va fer participar en nombrosos projectes de millora dels plans d'estudi i dels sistemes d'ensenyament.[11] Va ser autor o coautor de més de cent-vint articles científics publicats en les revistes més prestigioses.[12]
L'any 2003 va rebre el Premi Lagrange atorgat per segona vegada pel Consell Internacional de Matemàtiques Industrials i Aplicades (ICIAM).[13] Va ser president de la Unione Matematica Italiana entre 1973 i 1975 i també va ser un dels promotors de la creació del Collegio universitario Santa Caterina di Siena a Pavia.[14]
Referències modifica
- ↑ Geymonat, 2013, p. 475.
- ↑ CLN di Pavia
- ↑ Giacomozzi i Paleari, 2003, p. x.
- ↑ Arrigoni i Savini, 2019, p. x.
- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2011, p. 278.
- ↑ Geymonat, 2013, p. 476.
- ↑ Geymonat, 2013, p. 479.
- ↑ Geymonat, 2013, p. 487.
- ↑ Lax, Magenes i Temam, 2001, p. 1320.
- ↑ Lax, Magenes i Temam, 2001, p. 1316.
- ↑ Ferrari, 2013, p. 47-52.
- ↑ Gianazza, 2013, p. 53-59.
- ↑ Hill i Moore, 2004, p. 409-410.
- ↑ Geymonat, 2013, p. 489.
Bibliografia modifica
- Ferrari, Marco. «Enrico Magenes and the Teaching of Mathematics». A: Franco Brezzi, Piero Colli Franzone, Ugo Pietro Gianazza, Gianni Gilardi (eds.). Analysis and Numerics of Partial Differential Equations (en anglès). Springer, 2013, p. 47-52. ISBN 978-88-470-2591-2.
- Geymonat, Giuseppe «Commemorazione di Enrico Magenes (1923-2010)» (en italià). La Matematica nella Società e nella Cultura, Vol. 6, Num. 3, 2013, pàg. 475-500. ISSN: 1972-7356.
- Gianazza, Ugo. «List of Mathematical Works Authored or Edited by Enrico Magenes». A: Franco Brezzi, Piero Colli Franzone, Ugo Pietro Gianazza, Gianni Gilardi (eds.). Analysis and Numerics of Partial Differential Equations (en anglès). Springer, 2013, p. 53-59. ISBN 978-88-470-2591-2.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-3-7643-6555-4.
- Hill, James M.; Moore, Ross. Applied Mathematics Entering the 21st Century (en anglès). Society for Industrial and Applied Mathematics, 2004. ISBN 0-89871-559-8.
- Lax, Peter D.; Magenes, Enrico; Temam, Roger «Jacques-Louis Lions (1928-2001)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 48, Num. 11, 2001, pàg. 1315-1321. ISSN: 0002-9920.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Enrico Magenes» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Arrigoni, Maria Antonietta; Savini, Marco. «In Treno con Teresio: I Deportati del Transporto 81» (en italià). ANED Associazione Nazionale ex Deportati nei Campi Nazisti, 2019. [Consulta: 11 abril 2023].
- Giacomozzi, Carla; Paleari, Giuseppe. «Magenes Enrico» (en italià). Lager e Deportazione, 2003. [Consulta: 11 abril 2023].
- «La scomparsa di Enrico Magenes» (en italià). MATEpristem, 2010. [Consulta: 11 abril 2023].
- «L'impegno civile e sociale dell'uomo di cultura. Convegno in memoria di Enrico Magenes» (en italià). Collegio Universitario di Santa Caterina di Siena, 2011. [Consulta: 11 abril 2023].
- «Enrico Magenes» (en italià). Associazione Nazionale Partigiani d'Italia. [Consulta: 11 abril 2023].