Viquipèdia

Carme Aguadé i Cortés

artista catalana, pintora (Barcelona, 1920 – 9 d'agost de 2013)

Carme Aguadé i Cortés (Barcelona i Barcelona, 1920 - Barcelona, 9 d'agost de 2013) va ser una reconeguda pintora catalana[1][2][3] que va viure principalment a Barcelona, però també en l'exili a París i Mèxic.[4][5]

Infotaula de personaCarme Aguadé i Cortés
Biografia
Naixement1920 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 2013 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrederic Rahola i d'Espona Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume Aiguader i Miró Modifica el valor a Wikidata  i Carme Cortès i Lladó Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra modifica

Filla de la pintora i pianista Carme Cortès i Lladó (1892-1979) i del metge i polític Jaume Aiguader i Miró (1882-1943), als quinze anys ja pintava i estudiava a l'Acadèmia Gilabert del carrer de Petritxol.

La guerra i l'exili familiar interromperen la seva formació i a París (a partir del 1939, quan ella tenia 19 anys) entrà en contacte amb els moviments artístics contemporanis. De París, la família es traslladà a la Ciutat de Mèxic el 1941, i després a Monterrey, Nuevo León, on la seva mare, a part de continuar pintant, es distingí per fundar l’Escola d’Arts Plàstiques a la Universitat de Monterrey. La família tornà a Catalunya cap al 1959, aquesta vegada amb el padrastre, l'escultor asturià també en exili, Julio Ríos Padruno, però hagueren de tornar a Mèxic per raons econòmiques. Tot i així, la Carme Aguadé restà a Barcelona, primer estudiant al taller d'Ignasi Mundó[4] i després fent-se un nom com a artista.

La seva pintura s'inicia en els paisatges intimistes i hi torna, ara a un paisatgisme amb imatges sintètiques i minimalistes, després de transitar per una pintura que es replega durant un temps en la ciutat abstracta i geomètrica, plena d'objectes de la vida quotidiana, i després per una pintura lligada als signes, art pop i publicitat, seguida d'una etapa amb tècniques industrials (aerògraf, etc.) i de grafit amb aproximacions hiperrealistes. El seu estil destaca per una reducció geomètrica de les formes naturals i uns colors suaus i plans.[6][5][7]

Vida personal modifica

Va casar-se amb en Frederic Rahola i d'Espona, primer Síndic de Greuges de Catalunya, amb qui tingueren cinc fills.[5] Un dels seus fills era l'editor i polític Frederic Rahola i Aguadé (Editorial Teide).[8] Els seus dos germans eren en Jaume Anton Aguadé Cortés i en Cristian Aguadé Cortés, autor del llibre Memòries d’un català de Xile. Una història de l'exili del 39.[4]

Exposicions modifica

D'acord amb l'Agustí Fancelli, d'El País, l'artista va fer la seva primera exposició el 1961, tot i que no s'indica si fou individual o col·lectiva.

  • 1961 - primera exposició.[2]

Exposicions individuals modifica

Entre les moltes exposicions de l'artista, hi ha les següents exposicions individuals:[9][10]

  • 1967 - Aguadé, Sala del Prado del Ateneo de Madrid, març del 1967.
  • 1968 - Institut d'Estudis Nord-americans, Barcelona.[6]
  • 1971 - Carme Aguadé: Pintura - Serigrafia - Tridimensional, Galeria AS, Barcelona, 25/5/1971-16/6/1971.
  • 1973 - Carme Mª. Aguadé, Galeries Pecanins, Barcelona, 26/4/1973-26/5/1973.
  • 1978 - Aguadé, Galería Ciento, Barcelona, 15/2/1978-10/3/1978.
  • 1979 - Pintures i serigrafies de Carme Aguadé («El 21 de novembre de 1979...pintures i serigrafies de Carme Aguadé»), Galeria Eude, Barcelona, 11/1979-12/1979.
  • 1981 - Carme Aguadé, Galeria Cadaqués i Galeria Sa Llumenera, Cadaqués, 11/4/1981-16/4/1981.
  • 1983 - Exposició Carme Aguadé Pintures, Galeria ART-3, Figueres, 5/2/1983-4/3/1983.
  • 1983? - Carme Aguadé Instituto de Estudios Norteamericanos, Barcelona, 18/1/[1983?].
  • 1984 - Carme Aguadé, Galeria Punto, València, 7/6/1984.
  • 1985 - Carmen Aguadé, Galeria Eude, Barcelona, 13/3/1985.
  • 1986 - Papers, Galeria Nomen, Barcelona, del 1 al 31 de desembre.[7][2]
  • 1988 - Carme Aguadé presenta Pintures i Papers, Galeria ExpoArt, Girona, 11/3/1988-6/4/1988.
  • 1988-1989 - Carme Aguadé. Pintures, Galeria Nomen, Barcelona, 12/12/1988-20/1/1989.
  • 1992 - Carme Aguadé. Pintures, Galeria d'Art, Figueres, 25/4/1992-21/5/1992.
  • 1993 - Carme Aguadé. Pintures, Galeria Eude, Barcelona, 9/12/1993.
  • 1995 - Carme Aguadé. Primera antològica, Sala La Plana de l'Om, Manresa, 3/2/1995-26/2/1995.
  • 1997 - "galeria eude es complau...carme aguade" (Barcelona, Galeria Eude, 25/11/1997).
  • 1998 - "Canals Galeria d'Art es complau...Carme Aguadé" (Sant Cugat, Canals Galeria d'Art, 3/11/1998).
  • 2000 - Aguadé (Barcelona, Galeria Eude, 24/10/2000-25/11/2000).
  • 2001 - Carmen Maria Aguadé Cortés (Barcelona, Galeria Eude, 2/12/[post. 2001]-15/1/[post. 2001]).
  • 2002-2003 - Carme Aguadé i el positiu compromís pictòric (Barcelona, Galeria Eude, 26/11/2002-11/1/2003).
  • 2004-2005 - "Galeria Eude es complau...Carme Aguadé" (Barcelona, galería Eude, 2/12/2004-15/01/2005).
  • 2008 - Obra recent, Galeria Eude, Barcelona, del 10 de gener al 20 de febrer.[11][12]

Bibliografia modifica

  • Alexandre Cirici, «Carme Aguadé», Serra d’Or (Barcelona), 244 (1 de gener de 1980), pàgs. 45-47
  • VV. AA., Carme Aguadé. Primera antològica (catàleg), Fundació Caixa de Manresa, Sala “La Plana de l’Om”, Manresa (del 3 al 26 de febrer de 1995).
  • etc.

Referències modifica

  1. ↑ «Carme Aguadé i Cortés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Carme Aguadé. La pintora expone su obra en Barcelona» (en castellà), Agustí Francelli, El País, 1 de desembre del 1986. [Consulta: 30-04-2022].
  3. ↑ Muñoz de Imbert, Silvia. «Carmen Aguadé Cortés». Real Academia de la Historia. [Consulta: 25 juny 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Carme Cortès i Lladó», mare de la Carme Aguadé, a la pàgina del Museu de l'Empordà. [Consulta: 30-04-2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Carmen Aguadé Cortés» (en castellà), investigació i text: Germán Escobar Benincore, mediador de los Museos y Colecciones del Banco de la República, per a Banrepcultural; revisió i edició de textos: Diana Salas i Joanna Martínez, Sección de Servicios al Público y Educativos, Unidad de Arte y Otras Colecciones (UAOC). Enciclopedia de la red cultural del Banco de la República en Colombia, Banrepcultural. [Consulta: 30-04-2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Muñoz d'Imbert, Sílvia. «Carmen Aguadé Cortés» (en castellà). Diccionario Biográfico Español, Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 juny 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 Borrás, Maria Lluïsa «Carme Aguadé, la pintura espontánea» (en castellà). La Vanguardia, 09-12-1986, pàg. 42.
  8. ↑ «Frederic Rahola i Aguadé. Editor i polític, era militant històric d'ERC», El Punt Avui, 18 de març de 2011
  9. ↑ «El CCUC incorpora una nova col·lecció especial del MNAC», Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), 2-02-2022. [Consulta: 30-04-2022].
  10. ↑ «Catàlegs d'exposicions individuals de Carme Aguadé i Cortés 1967-2005»[Enllaç no actiu], Catàleg Biblioteca Joaquim Folch i Torres, Museu Nacional d'Art de Catalunya i Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). [Consulta: 30-04-2022].
  11. ↑ «Pintura recent de Carme Aguadé a la Galeria Eude», Catalunya Ràdio, CCMA, 10-01-2008. [Consulta: 30-04-2022].
  12. ↑ «Carme Aguadé a la Galeria Eude», Artneutre? Agenda Cultural de Catalunya, País Valencià, Balears i Andorra, 14-01-2008. [Consulta: 30-04-2022].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Aguadé_i_Cortés&oldid=33102607»