Carmen Barrero Aguado

Component del grup conegut com les Tretze Roses

Carmen Barrero Aguado (1921- Madrid, 5 d'agost de 1939), modista de professió, va ser una de les Tretze Roses, dones espanyoles afusellades el 5 d'agost de 1939 en les tàpies exteriors del cementiri de l'Almudena després d'acabar la guerra civil, juntament amb 46 homes, acusats tots de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) o al Partit Comunista d'Espanya (PCE).[1]

Infotaula de personaCarmen Barrero Aguado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1919 Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata (19/20 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciómodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

Barrero treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per a ajudar a mantenir a la seva família ja que eren nou germans. Militant del PCE des de 1936, després de la guerra va ser la responsable femenina del partit a Madrid.[1] Va estar treballant en tallers d'intendència a València.[2] Detinguda després de la guerra civil va ingressar en la presó de dones de Vendes el 17 de maig de 1939.[3]

Després de la guerra, com a responsable femenina, havia estat encarregada pels dirigents del Comitè Nacional clandestí d'elaborar un pla de treball polític destinat a les dones. En aquest pla, incorporat a la documentació de la causa, s'encoratjava la creació d'una responsable femenina en el Comitè Provincial del partit perquè organitzés les dones en els grups amb els companys; es creessin grups de tres dones almenys, encarregades de visitar les presons; assumissin les labors solidàries requerides i conscienciessin a les obreres dels drets i llibertats perduts.[2]

El programa elaborat per Barrero la mostra com una dona interessada no només a crear espais femenins especialitzats en tasques de solidaritat i assistència, sinó també en la formació política de les militants en les pròpies unitats organitzatives del partit.[4]

Va ser acusada en l'expedient núm. 30.426 d'un intent de complot contra el general Francisco Franco el dia de la desfilada en el primer Any de la Victòria, i d'estar implicada en l'assassinat del tinent de la Guàrdia Civil Isaac Gabaldón, la seva filla i el conductor José Luis Díez Madrigal.[5]

Barrero va ser condemnada a mort per pertànyer al PCE i, perquè, després d'entrevistar-se amb un camarada, va treballar "en la col·lectivitat amb el Partit Comunista confeccionant un pla de treball per a la secció femenina". La sentència contemplava a altres 57 processaments per pertànyer a les JSU i al PCE. S'acusava a tots de ser responsables d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió, previst i penat en l'article 238 del Codi de Justícia Militar, amb l'agreujant de la "transcendència dels fets i perillositat".[1]

Es conserva l'ordre de lliurament per força públic encarregada de l'execució amb els noms de les Tretze Roses adjunta a l'expedient de Barrero. L'hora de lliurament estava fixada per a dos quarts de cinc del matí.[2] Va ser afusellada el matí del 5 d'agost de 1939.[3]

El seu germà Palmiro Barrero Aguado va ser afusellat en les mateixes tàpies el 8 d'abril de 1940.[6]

HomenatgesModifica

Com a veïna del barri madrileny de Cuatro Caminos, se la singularitza especialment en l'homenatge «Los cantos de la memoria» posat en marxa per la Casa Veïnal de Tetuan, que consisteix a deixar sota els arbres del districte còdols amb els noms d'afusellats i represaliats durant el franquisme, amb la finalitat que la gent els agafi i es pregunti sobre el que hi ha darrere d'aquests noms. Començaren per les Tretze Roses i els seus 43 companys afusellats.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Fonseca, Carlos. Trece rosas rojas : [la conmovedora historia de trece mujeres fusiladas en Madrid. RBA, 2005. ISBN 84-473-4002-3. OCLC 803886782. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Holgado, Fernando Hernández. Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2003. ISBN 978-84-95379-64-1. 
  3. 3,0 3,1 «Cárcel de ventas». carceldeventas.madrid.es. Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 26 març 2021].
  4. Hernández Holgado, Fernando. La prisión militante las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945). Universidad Complutense de Madrid, 2011. ISBN 978-84-695-0327-0. OCLC 929343024. 
  5. Amigo, Paloma Seoane «Represión franquista contra las mujeres. La Causa General de Madrid». Arenal: Revista de historia de mujeres, 20, 2, 2013, pàg. 395–415. ISSN: 1134-6396 [Consulta: 26 març 2021].
  6. Eva. «Quiénes eran: CARMEN BARRERO AGUADO (05-08-1939)». Quiénes eran, 26-06-2008. [Consulta: 26 març 2021].
  7. Cruz, Luis de la. «Cantos rodados bajo los olivos para recordar 13 rosas y 43 claveles asesinados en la posguerra» (en castellà). ElDiario.es, 04-08-2021. [Consulta: 4 agost 2021].

Enllaços externsModifica