Carolina de Borbó-Parma

aristòcrata neerlandesa
Per a altres significats, vegeu «Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)».

Maria Carolina Cristina de Borbó-Parma (Nimega, 23 de juny de 1974) és princesa de la casa Reial i Ducal de Borbó-Parma. És marquesa de Sala i duquessa de Guernica. És el quart fill de la princesa Irene dels Països Baixos i Carles Hug, duc de Parma, i membre de la família reial holandesa.

Infotaula de personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Carolina de Borbó-Parma
Wedding of Prince Jaime and Viktória Cservenyák 12 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaría Carolina Cristina de Borbón-Parma i Orange-Nassau
23 juny 1974 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Nimega (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
  Marquesa de Sala, Duquessa de Guernica
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oxford
Universitat Harvard
Universitat d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarchioness (en) Tradueix (1996–)
Princesa Modifica el valor a Wikidata
Casa ducalCasa de Borbó-Parma
CònjugeAlbert Brenninkmeijer (2012)
FillsAlaïa-Maria Brenninkmeijer
ParesCarles Hug de Borbó i Parma i Princesa Irene dels Països Baixos
GermansMargarida de Borbó-Parma, Carles Xavier de Borbó i Parma i Jaume de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata

[[File:Coat of arms of the House of Bourbon-Parma.svg
  • Princesa de Parma
  • Duquessa de Guernica
  • Princesa de Holanda|100px|upright=1]]

JoventutModifica

Té dos germans grans, el príncep Carles Xavier de Borbó-Parma, cap de la Casa de Borbó-Parma, i el príncep Jaume de Borbó-Parma. També té una germana gran, la princesa Margarida de Borbó-Parma. Va ser batejada al castell de Lignières a França amb el Príncep Claus van Amsberg i la princesa Cristina dels Països Baixos com a padrins.

El 1981, quan tenia sis anys, els seus pares van decidir divorciar-se. Ella es va traslladar amb la seva mare i els seus germans i germanes al palau Soestdijk (Baarn), la residència després de la reina dels Països Baixos. Ells vivien al palau durant diversos anys amb els seus avis, la reina Juliana I dels Països Baixos i el Príncep Consort Bernhard. Més tard visqué durant un temps en una vila a Wijk bij Duurstede.

Educació i carreraModifica

Princesa Carolina estudia ciències polítiques a la Universitat d'Amsterdam i la Universitat Harvard i també ha adquirit un mestratge en migracions forçades a la Universitat d'Oxford. Ha fet carrera a les Nacions Unides. Per a aquesta organització treballà a la seu de l'ONU a Nova York, així com les àrees problemàtiques com Eritrea, la Franja de Gaza, i a Aceh (Indonèsia) després del tsunami de l'Oceà Índic de 2004. Treballa en les Nacions Unides a Ginebra, a l'Organització per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (Organisation for the Coordination of Humanitarian Affairs, OCHA).

Altres activitatsModifica

La princesa ha assistit regularment a esdeveniments importants de la Casa Reial dels Països Baixos. El 2001 va ser una de les dames d'honor en el casament del príncep Constantí dels Països Baixos i la Princesa Laurentien dels Països Baixos. I durant el bateig de la seva filla Eloïsa d'Orange-Nassau, va ser la seva padrina. Feu de testimoni en el casament del seu cosí, el príncep Floris d'Orange-Nassau, van Vollenhoven, i el 2010, va ser nomenada padrina d'Eliane, la segona filla de Floris.

EnnoblimentModifica

Princesa de naixement, el seu pare li va atorgar el títol substantiu Marchesa di Sala (Marquesa de Sala) el 2 de setembre de 1996,[1] i més tard el títol carlista Duquessa de Gernika, el 28 de setembre de 2003.[2] El 1996 es va incorporar a la noblesa holandesa per la Reina Beatriu dels Països Baixos, amb el major títol de noblesa Princesa de Borbó-Parma[3] i d'estil Hare Koninklijke Hoogheid (Sa Altesa Reial). Ella no pertany a la Casa d'Orange-Nassau o la limitada casa reial holandesa, però com a neta de la reina Juliana i neboda de l'actual Reina Beatriu, ella és un membre oficial de la família reial holandesa extensa.[4]

La princesa Carolina és Dama de la Gran Creu amb Collaret de la Sagrada Orde Militar Constantiniana de Sant Jordi, la Gran Creu de l'Orde del Sant Lluís al Mèrit Civil i la Gran Creu de l'Ordre de la Legitimitat Proscrita.[5]

MatrimoniModifica

El 9 de gener de 2012, es va anunciar Carolina es casaria amb Albert Brenninkmeijer, nascut el 16 de maig de 1974, i membre de l'acabalada família Brenninkmeijer.[6] El matrimoni civil va tenir lloc el 21 d'abril de 2012 a Wijk bij Duurstede.[7] El casament eclesiàstic va tenir lloc al San Miniato al Monte, el 16 de juny de 2012 a Florència, Itàlia.[8]

TractamentsModifica

  • 23 de juny 1974 -2 de setembre de 1996: Sa Altesa Reial la Princesa Carolina de Borbó-Parma
  • 2 de setembre de 1996 -28 setembre 2003: Sa seva Altesa Reial la Princesa Carolina de Borbó-Parma, Marquesa de Sala
  • Des del 28 de setembre de 2003: Sa Altesa Reial la Princesa Carolina de Borbó-Parma, Marquesa de Sala, duquessa de Guernica

AncestresModifica

ReferènciesModifica

  1. Almanach de Gotha. 182a ed.. Almanach de Gotha, 1998, p. 55. ISBN 0953214206. 
  2. «Palabras de S.A.R. el Príncipe Don Carlos Hugo de Borbón Parma en al acto de imposición de cruces de la Orden de la Legitimad Proscrita, celebrado el domingo día 28 de septiembre de 2003 en Arbonne». House of Bourbon-Parma.
  3. «The 14th list of nobility determined by royal decree on 9 June 2004 (Stb.307)». Website of the High Council of Nobility in the Netherlands
  4. «Members of the Dutch Royal House and the royal family». Arxivat de l'original el 2012-10-19. [Consulta: 25 febrer 2013]. Postbus 51 - Website of the Dutch Government Information Service (neerlandès)
  5. Principessa Maria Carolina Arxivat 2012-02-22 a Wayback Machine. - Website Reale e Ducale Casa di Borbone Parma
  6. Prinses Carolina gaat trouwen De Telegraaf, 9 January 2012
  7. Prinses Carolina getrouwd met C&A-telg, De Telegraaf, 22 April 2012
  8. Prinses Carolina trouwt 16 Juni in Italië, Algemeen Dagblad, 19 April 2012

Enllaços externsModifica