Caroline Luigini
Caroline Luigini, anomenada Câline, (Lió, 2 de novembre de 1873 - Villiers-sous-Grez, 5 de juliol de 1968) va ser una arpista i professora d'arpa francesa d'origen italià, descendent d'una família de músics de Mòdena; son pare va ser el compositor i director d'orquestra Alexandre Luigini.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Caroline Joséphine Marie Rose Luigini 2 novembre 1873 1r arrondissement de Lió (França) |
| Mort | 5 juliol 1968 (94 anys) Villiers-sous-Grez (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música clàssica |
| Ocupació | arpista |
| Instrument | Arpa |
| Família | |
| Cònjuge | Victor Tardieu |
| Fills | Jean Tardieu |
| Pare | Alexandre Luigini |
 | |
Es va formar al Conservatori de Lió, i en el concurs anual organitzat per aquest centre ja obtingué el 1892 el primer premi per unanimitat del jurat en la modalitat d'arpa.[2] Un dels seus mestres va ser després Camille Saint-Saëns. Essent auxiliar d'Alphonse Hasselmans, professor d'arpa en el Conservatori de París, tingué entre els seus alumnes a Germaine Tailleferre, de qui es va fer amiga i que va escriure per a ella Le petit livre de harpe de Madame Tardieu (1913-1917), un recull de divuit peces breus per a arpa que ella va utilitzar per als seus concerts i les seues lliçons. Diversos altres compositors, entre els quals Marcel Tournier, van escriure també peces per a arpa expressament per a ella.
Es casà el 2 de juliol de 1902 amb el pintor Victor Tardieu, i va ser mare de l'escriptor Jean Tardieu, que l'evoca tendrament en les seues memòries.[3]
Referències modifica
- ↑ Tardieu, Jean. Vénen a buscar el senyor Jean. València: Eliseu Climent, 1991, p. 41s. ISBN 8475023177.
- ↑ «Les concours du Conservatoire. Première journée». L'Echo de Lyon, 19-07-1892, p. 2.
- ↑ Tardieu, Jean. op. cit., p. 28 i 45-48.