És un conjunt de cases entre mitgeres, compostes de planta baixa i dos pisos. Tots els edificis tenen una decoració de caràcter eclèctic, el conjunt presenta força heterogeneïtat. Hi ha un predomini de ràfecs imbricats damunt de mènsules. L'edifici més remarcable del conjunt té una galeria sobresortint en el primer pis, emmarcada per pilastres estriades, vidriada i coronada per un balcó amb balustrada de pedra. Aquest cos central sobresurt més en alçada que en els laterals, tots ells amb barana i finestres.[1]
L'arribada del ferrocarril l'any 1855 va provocar el naixement del primer eixample, que unia l'estació amb el nucli històric ja consolidat. Les noves construccions introdueixen nous llenguatges formals, sense un estil definit. Són de caràcter eclèctic popular, sense arquitectes coneguts.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Carrer Major». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 juliol 2018].
