Viquipèdia

Carrosser

Un carrosser és la persona que fabrica o dissenya carrosseries. Antigament era un menestral que fabricava carrosses. En els primers temps de l'automòbil alguns artesans carrossers foren els encarregats de vestir les bases mecàniques subministrades pels fabricants. Ràpidament, la manufactura de carrosseries per a automòbils esdevingué una indústria especialitzada.

Automòbil Morgan+4 sense les parts d'alumini de la carrosseria. Mostrant l'estructura de fusta de freixe
Diligència que realitzava el trajecte Igualada-Barcelona. S'usa en els "Tres Tombs" organitzats per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada
Tricicle Benz de 1888.
Tartana catalana

Qualsevol operari que treballi en una empresa de carrosseries pot anomenar-se carrosser, però els carrossers més importants són els que donen nom a l'empresa per ser-ne propietaris o dissenyadors principals.

Terminologia

modifica
  • Carrosser. Persona que fabricava carrosses. Persona que fabrica carrosseries.[1]
  • Carreter.[2][3]
  • Taller de carros. "Carretería" en castellà.
  • Tartana de vidres.[4]
  • Carro a la catalana.[5][6]
  • Cadira de mà amb vidres.[7]
  • Carpentarium.[8]

Història

modifica
 
Carro romà de quatre rodes
 
Carro cobert romà.
 
Reproducció de l'estructura de fusta convencional de la carrosseria del primer automòbil Volvo. 1927.

L'estudi dels carrossers al llarg del temps implica l'estudi dels carruatges associats, des dels primers carros fins als cotxes de cavalls més luxosos i sofisticats. Els hereus dels fusters de carros[9] o mestres de carros (mestres d'aixa a València),[10][11] també anomenats carreters o constructors de cotxes de cavalls, són els carrossers actuals de la indústria de l'automòbil.

Analitzant un carruatge qualsevol queda definit l'abast de la professió del constructor en cada època. Els materials i les eines que emprava i les tècniques complementàries necessàries.

Des de les èpoques inicials fins al segle xix, els carrossers treballaven la fusta i eren fusters especialistes.[12] Encara hi ha exemples moderns i actuals de carrossers que construeixen carrosseries amb parts importants de fusta. Les seves eines bàsiques eren les dels fusters: serres, xerracs, aixes, ribots,...

  • L'arribada de l'automòbil va suposar la introducció de nous materials i de “noves” eines. La planxa d'acer principalment i un conjunt d'eines i tècniques tradicionals aplicades a la construcció de carrosseries. En els inicis molts constructors fabricaven la part mecànica (motor, transmissió, estructura, rodes i frens) i els carrossers manufacturaven i muntaven les carrosseries sobre la base mecànica.[13] Aquest període es va allargar fins a la Segona Guerra Mundial.[14]
  • L'aparició i generalització de carrosseries autoportants, de planxa d'acer monobuc, suposà noves eines i “noves” tècniques: la premsa anglesa, la soldadura per punts, les unions reblades, ...
  • Un altre canvi es va produir a partir de l'aplicació dels polímers i materials compostos (compòsits): termoestables, termoplàstics, resines reforçades amb fibra de vidre, adhesius, fibres de carboni,...

Carruatges i carrossers de la Roma clàssica

modifica

Alguns dels carruatges romans eren la carruca,[15][16] la reda i el carpentum.[17][18] El seu equivalent a Pèrsia era l'anomenada harmamaxa.

Altres carros romans eren la “arcera” i l'”essedum”.[19]

Documents

modifica

La documentació disponible fa referència a carruatges. Cada carruatge fou construït per un carrosser.

Carruatges de cavalls i lliteres (palanquins)

modifica
 
Llitera de cavalls.
 
Alfons el Magnànim entrant a Nàpols damunt d'un carro envelat. Relleus de l'arc de triomf, esculpits per Laurana.
 
Dues “vinaigrettes”.Claude Gillot, Les deux carrosses, c 1707.
 
Carruatge Stanhope.
 
Brewster park drag 1887.
  • ca. 1011 aC. Llitera del rei Salomó: “Ferculum fecit sibi rex Salomon de lignis Libani. Columnas fecit argenteas, reclinatorium aureum, ascensum purpureum...”.[20]
  • Carros perses i escites citats per Heròdot.[21][22]
  • Marc Valeri Marcial.[23][24]
  • Alexandre Sever[25][26][27]
  • 675. Una de les normes del Tercer Concili de Braga obligava als bisbes a anar a peu acompanyant relíquies sagrades i no pas en llitera de mans portada per diaques.[28]
  • 1100. El cos sense vida de Guillem II d'Anglaterra fou transportat en una llitera de cavalls("...the dead body of Rufus was placed upon a " rheda caballaria" a kind of horse litter, — or, as Fabian translates it, a "horse litter.")[29]
  • 1274. Els ciutadans d'Asti armaren un exèrcit amb 1000 carros de transport.
« Mense sequenti iunii Astenses exercitum suum congregaverunt circa milites mille et ducentos, et currus plusquam mille, et pedites tria millia 
El mes següent de juny els habitants d'Asti reuniren prop de 1200 soldats (de cavalleria), més de 1000 carros i 3000 infants (soldats a peu)
»
— Rerum Italicarum Scriptores ab anno aerae Christianae quingentesimo ad millesimum quingentesimum. Chronicon Astense.

[30]

  • 1267. Quan Carles I d'Anjou va entrar a Nàpols la seva muller Beatriu I de Provença el va acompanyar en una “caretta” folrada de vellut blau i decorada amb luxe.[19][31]
  • 1342. Giovanni Boccaccio parla d'un carro triunfal en la seva obra Amorosa visione: Ardita sopra un carro tra costoro / grande e triunfal lieta sedea, / ornato tutto di frondi d' alloro…Era sopra costei, e non invano, / scritto un verso che dicea leggendo: / «Io son la Gloria del popol mondano».[32][33]
  • 1396? El cronista Jean Froissart parlava de la reina Isabel de Valois i de Baviera, segona esposa de Ricard II d'Anglaterra que es va desplaçar en una rica llitera de cavalls, anant cap a Calais a casar-se.[34]
  • 1443. Entrada triunfal d'Alfons el Magnànim a Nàpols, dalt d'un carro molt ben aparellat tirat per cinc cavalls blancs.[35][36][37][38]
  • 1468. Margarida de York va fer la seva entrada cerimonial a Bruges en una magnífica llitera de cavalls després de casar-se amb Carles el Temerari.[39]
  • 1554. Primer cotxe de cavalls documentat a Espanya. Propietat de Charles Pubest (o Prevost), criat de Carles V.[40][41][42]Fou usat en el viatge que va portar el jovenet Joan d'Àustria a Villagarcía de Campos (actual Valladolid).
  • 1555. Primer cotxe de cavalls construït a Anglaterra: “The first coach made in England was for the Earl of Rutland, in 1555, and Walter Rippon was the builder. He afterwards made one for Queen Mary”.[43]
  • 1559. El virrei García de Toledo va entrar a Barcelona en “un carro tot daurat de dins y de fora á la italiana”.[44]
  • 1564. Segons el poeta Thomas Parr, enemic declarat des cotxes de cavalls, el primer cotxe d'Anglaterra el va portar l'holandès William Bonnen i el va regalar a la reina. Parr esmentava els “Hackney coaches”.
    • Aquell carruatge de la reina fou citat com “un temple rodant”, amb columnes i portes per tots els costats.
  • c 1610. “Brouette” o “vinaigrette””.[45][46]
  • 1635. Permís concedit a Sir Saunders Duncombe per a la introducció de cadires de mans (sedan-chairs) a Anglaterra.[46]
  • 1677. Reconeguda l'associació de carrossers (fabricants de cotxes i arnesos) Worshipful Company of Coachmakers and Coach Harness Makers per Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia. S'esmenta un carrosser anomenat Edmund Aubry.
  • 1794.William Felton. Treatise on Carriages: Comprehending Coaches, Chariots, Phaetons ...,[47]
  • 1804. Mr. Obadiah Elliott, un carrosser ("coachmaker") de Lambeth.
  • 1814. Pagaven impostos a Anglaterra 23.400 cotxes de 4 rodes, 27.300 de 2 rodes i 18.500 cotxes de lloguer ("taxcarts"). En total 69.200 vehicles de cavalls.
  • Isambard Kingdom Brunel viatjava en un cotxe de cavalls especial. Disposava d'un tir de 4 cavalls i estava dissenyat pel seu propietari com a transport privat, oficina ambulant i cambra de descans. El vehicle tenia compartiments per a guardar plànols i el seient podia desplegar-se per a transformar-se en llit. En un estoig especial podia guardar 50 cigars "puros".
    • Els coneguts l'anomenaven “Flying Hearse“ (“Cotxe de morts volador”). Naturalment el va encarregar a un carrosser de cotxes de cavalls.[48][49]
  • 1837. Publicació d'un llibre sobre carruatges. “English Pleasure Carriages: Their Origin, History, Varieties, Materials ...” de William Bridges Adams.[29]
  • 1851. Publicació de l'obra: Nouveau manuel complet du charron et du carrossier. Contenant l'art de fabriquer toutes les grosses Voitures; les lnstruments d'agriculture; les Voitures d'artillerie et du génie; les Voitures de luxe et bourgeoises; les Lois sur la fabrication des voitures, et des Notions étendues sur l'établissement des Ateliers de charronnage et de carrosserie, ainsi que divers perfectionnements récents apportés dans ces deux Arts. De M. LEBRUN.[50]

Carrossers d'automòbils

modifica
 
Napier rolling chassis.
  • 1900-1901. Carrosseries de planxa d'acer sobre estructura de fusta. (1900: automòbil de vapor Victor, a Amèrica. 1901: a Daimler segons idea de Maybach).[51]
  • 1903. Fundació de la Ford Motor Company.
  • 1903. El químic francès Edouard Benedictus va descobrir el secret per a fabricar vidres “resistents” als impactes. Un film de col·lodió enganxat mantenia el vidre d'una peça quan es trencava per un impacte.[52]Vegeu Vidre laminat.
  • 1903. El carrosser anglès Hooper fabrica una carrosseria sobre base Daimler per al príncep de Gal·les.[53]
  • 1904. P.D.Yakovlev, famós constructor rus de cotxes de cavalls, va fundar una empresa per a fabricar carrosseries d'automòbil amb 180 artesans experts.[54]
  • 1909. El cotxe matrícula de Barcelona B-422 fou carrossat per Francesc Capella Vilanova, fundador de Carrocerías Capella a Barcelona el 1852.[55]
  • 1913. Hudson 54 Model Saloon. Primer automòbil construït en sèrie amb carrosseria tancada.[56]

Casos particulars interessants

modifica

Les caravanes dels romanís anglesos i irlandesos

modifica

Cap al 1810 està documentat l'ús de caravanes tirades per cavalls per alguns circs ambulants europeus. Els romanís d'Anglaterra i Irlanda adoptaren ràpidament aquesta mena de caravanes, millorant el seu disseny i fent-les més petites. Les encarregaven a carrossers del país corresponent. Paral·lelament, a partir de cavalls no aptes per a l'exèrcit (molt més econòmics), desenvoluparen una raça de cavalls de tir ideals per a les seves necessitats.

  • Des del punt de vista de la carrosseria foren l'antecedent de les modernes caravanes i autocaravanes.
  • Un complement típic era una estufa de ferro colat amb una xemeneia.[57][58][59]
  • L'any 1893 a Chicago hi va haver una exposició de caravanes romanís i va guanyar el primer premi una caravana anglesa construïda per a James Stanley, rei de la tribu Stanley.[60]
  •  
    Caravana romaní anglesa
  •  
    Les “verdines” de Van Gogh
  •  
    Caravana luxosa del segle xix
  •  
    Bandera del poble romaní

Amédée Bollée

modifica

Amédée Bollée fou un fonedor de campanes pioner dels automòbils de vapor. Les carrosseries dels seus vehicles mostren una gran semblança amb les dels cotxes de cavalls de la seva època.[61][62][63][64]

  • El model “La Mancelle” fou construït en petita sèrie amb 50 exemplars venuts.
  • El model “La Nouvelle” fou un dels primers automòbils amb habitacle tancat.
  • L'any 1895 “La Nouvelle” va participar en la cursa París-Bordeus-París, acabant la prova en la novena posició i última. Fou el darrer cop en que un cotxe de competició aniria equipat amb una comuna inodora.[65]


  •  
    L'Obéissante de 1873
  •  
    La Mancelle de 1878
  •  
    La Marie-Anne de 1879
  •  
    La Nouvelle de 1880
  •  
    La Rapide de 1881
  •  
    Mail-coach d'Amédée Bollée del marquis de Broc (1885).

Kingston Forbes

modifica

L'any 1922 l'enginyer nord-americà Kinston Forbes va publicar un llibre sobre la fabricació de carrosseries d'automòbils, amb més de 600 il·lustracions.[66]

  • L'obra tracta els aspectes més importants del tema sense oblidar l'estudi d'alguns “accessoris” com les frontisses i els panys de les portes.
  • Un capítol important està dedicat a la tendència dels constructors cap a les carrosseries tancades, fins aleshores limitades als models més cars per motius de cost.

Carrossers-dissenyadors alemanys

modifica

Erdmann & Rossi

modifica
  •  
    1935 Mercedes-Benz 500 K per al rei d' Irak
  •  
    Horch 853 Coupé
  •  
    Rolls-Royce Wraith Coupé
  •  
    1929 Mercedes-Benz 630 K
  •  
    1929 Nuremberg 460 Mercedes-Benz

Karmann

modifica
  •  
    Adler Trumpf 1.7 Liter Karman 1934.jpg
  •  
    Kombi Safari
  •  
    VW Käfer Cabriolett (1956)
  •  
    Karmann Cheetah 1970

Carrossers-dissenyadors catalans

modifica

Ayats

modifica

[67]

  •  
  •  
  •  
  •  
    Ayats Bravo sobre xassís Scania

Beulas

modifica

Boari

modifica
  •  
    Un Beulas Glory amb xassís Volvo, de l'operador Student Agency
  •  
    Autocar Noge Titanium construït en un xassís Volvo exposat el 2008 a la FIAA (Fira Internacional d'Autobusos i Autocars) a Madrid

Capella

modifica

Costa

modifica

Carrocerías Costa (Terrassa). Seat 800 de 4 portes.[68]

Indcar

modifica

Noge

modifica

Selex

modifica

[69]

  •  
    L'Artés Campeador de 1967. Vista frontal.
  •  
    Campeador. Vista posterior.

Serra

modifica

Fill de Joan Serra, carrosser de cotxes de cavalls, Pere Serra seguí el negoci familiar des de ben jove. Amb l'aparició dels primers automòbils, els tallers de carrosseria començaren a adaptar la seva activitat als nous temps i els carrossers d'automòbils començaren a proliferar a Barcelona, especialment d'ençà de la dècada de 1920, quan els fabricants d'automòbils venien els seus xassís motoritzats i el client triava el tipus de carrosseria que volia.[70]

Pere Serra va començar a destacar en aquesta tasca a l'època de la postguerra, tot renovant els pocs cotxes que circulaven aleshores -bé importats o bé exemplars d'abans de la guerra civil espanyola recuperats i arranjats per tal que seguissin circulant. Durant les dècades de 1950 i 1960, dels tallers de Pere Serra en van sortir cotxes tan espectaculars com el Pegaso Z-102 Spider.

  •  
    1958 Pegaso Z-102 SSP Spyder
  •  
    El Biscúter Coupé 200-F Sport "Pegasín" (1958), obra de Pere Serra
  •  
    Citroën Dyane amb carrosseria Serra
  •  
    Dodge Serra Boulevard 3700GT

Vert

modifica

[71]

Carrossers-dissenyadors dels Estats Units

modifica
  • Brewster & Co.
  • Budd Company
  • Harley Earl
  • Fisher Body
  •  
    1934 Brewster Town Car Cabriolet
  •  
    1920 Dodge 4 portes. Carrosseria tota d'acer de Budd Company.
  •  
    1928 La Salle Phaeton, dissenyat per Harley Earl
  • Fleetwood Metal Body
  • LeBaron Incorporated
  •  
    Isotta Fraschini 1928
  •  
    Duesenberg 1929
  •  
    Pierce-Arrow 1931
  •  
    Marmon 1932
  •  
    Packard 1936
  •  
    Lincoln 1938
  •  
    Packard 1941
  •  
    Packard 1941
  •  
    Chrysler Newport 1941
  •  
    Chrysler Thunderbolt 1941
  • Rollston
  •  
    1931 Minerva 8 AL Rollston Convertible Sedan
  •  
    Dos automòbils Packard de 1941
  •  
    1933 Stutz DV-32
  •  
    1936 Duesenberg JN Rollston Convertible Coupe
  • SSZ Motorcars

Carrossers-dissenyadors francesos

modifica

Carrosserie Pourtout

modifica
  •  
    1934 Peugeot 601 C Eclipse
  •  
    1938 "Embiricos" Bentley
  •  
    1938 Lancia Astura
  •  
    Peugeot 302 Darl'mat

Chapron

modifica
  •  
    1937 Hispano Suiza K6 Henri Chapron
  •  
    Delahaye 135 M Chapron - 1938
  •  
    1939 Delage D8-120 Grand Luxe Chapron
  •  
    Citroën 129 DS Jubile

Jacques Saoutchik

modifica

[72]

  •  
    Bucciali TAV 8 (1930) Blackhawk Automobile Museum
  •  
    Hispano-Suiza J12 (1935).
  •  
    Hispano-Suiza H-6C 3 Dubonnet 160c (1937).

Carrossers-dissenyadors italians

modifica

Allemano

modifica

Serafino Allemano.[73]

  •  
    Ferrari 166 S Coupé, guanyador de les Mille Miglia de 1948. Carrossat per Allemano
  •  
    Abarth Cisitalia Spider 1961
  •  
    Maserati 5000GT Iniezione c.1962

Alessio

modifica

Marcello Alessio[74][75]

Bertone

modifica
  •  
    1952 Abarth 1500 Biposto BAT 1
  •  
    Alfa Romeo 2000 Sportiva
  •  
    : Alfa Romeo Montreal
  •  
    1975 Ferrari Dino 308 GT4

Boneschi

modifica

[76]

Castagna

modifica

[77]

  •  
    1929 Isotta Fraschini 8A Commodore
  •  
    Alfa Romeo 6C 2500 Berlinetta Sport 1939
  •  
    ALFA 40/60 Hp Castagna Aerodinamica del 1913
  •  
    Carrozzeria Castagna ARIA

Fissore

modifica
  •  
    Monteverdi Safari, sobre base IH Scout.
  •  
    OSCA 1600 GT 2 von 1963
  •  
    VEMAG Fissore (1965)
  •  
    De Tomaso Vallelunga

Frua

modifica
  •  
    1955 Maserati A6G/54 Coupé
  •  
    1967 Maserati Mistral Coupe
  •  
    Glas 2600 V8
  •  
    1971 AC 428 roadster

Ghia

modifica
  •  
    Ghia 450
  •  
    Volkswagen Karmann Ghia
  •  
    Ghia G 230 S sobre base Fiat 2300
  •  
    1954 Plymouth Explorer concept car

Giugiaro

modifica
  • Filial a Catalunya: Italdesign Giugiaro Barcelona SL
  •  
    BMW M1 1
  •  
    Audi Aztec Italdesign
  •  
    Bugatti Chiron
  •  
    Italdesign Ferrari concept

Marazzi

modifica
  •  
    Lamborghini Islero
  •  
    Alfa Romeo 33 Stradale (Dissenyador Franco Scaglione)

Neri & Bonacini

modifica
  •  
    1966 Lamborghini 400 GT Monza
  •  
    1966 Lamborghini 400 GT Monza

Pininfarina

modifica
  •  
    Cisitalia 202 - Museo Torino
  •  
    Peugeot 403
  •  
    Nash-Healey roadster
  •  
    1982 Rolls-Royce Camargue

Scaglietti

modifica
  •  
    1958. Ferrari 250 Testa Rossa, dissenyat I fabricat per Scaglietti.
  •  
    1962. Ferrari 250 GTO.
  •  
    1959. Scaglietti Corvette

Touring

modifica
  •  
    Alfa Romeo 8C 2900B Touring Spider 1937
  •  
    Aston Martin DB4 (Serie 2) 1960
  •  
    1965 Lamborghini 350GT
  •  
    1955 Pegaso Z-102B Touring Berlinetta Superleggera

Vignale

modifica
  •  
    1951 Ferrari 212 Vignale coupe
  •  
    Aston Martin DB2-4 Vignale 1954
  •  
    Cisitalia 808 XF 1952
  •  
    1952 Lancia Aurelia B52

Zagato

modifica

[78][79]

  •  
    Fiat 8V Elaborata
  •  
    Model de “guix”de l'Ottovú Diatto
  •  
    Ottovú Diatto
  •  
    2003 Aston Martin DB7 Zagato Coupe i Roadster

Carrossers-dissenyadors del Regne Unit

modifica

Abbey

modifica
  •  
    1938 sports tourer sobre xassís Aston Martin
  •  
    1936 Martin Walter Wingham 4-dr all-weather body on a Daimler Fifteen chassis

Abbott

modifica
  •  
  •  
    Bentley R-type
  •  
    Healey Abbott drophead coupé 1952
  •  
    Ford Zephyr 213E

Barker

modifica
  •  
    Rolls-Royce Silver Ghost
  •  
    1913 Rolls-Royce Silver Ghost Barker Landaulette
  •  
    Rolls-Royce Phantom-III
  •  
    1952 Daimler

Carbodies

modifica
  •  
    Hillman Minx sports tourer 1934
  •  
    Hilman 1947
  •  
    MG F2,1932
  •  
    MG K1

Carlton

modifica
  •  
    : 1938 Bentley 4.25 Litre Carlton
  •  
    Rolls Royce Phantom II, 1932
  •  
    Rolls-Royce_drophead_coupe, 1933

Charlesworth

modifica
  •  
    MG VA-T (1938)
  •  
    Alvis Speed 25 Saloon Car
  •  
    Daimler Eighteen Dolphin sports saloon 1940
  •  
    Alvis Speed Twenty

Corsica

modifica
  •  
    Daimler Double Six Corsica Coupe
  •  
    1930 Bentley Speed Six
  •  
    1935 Bugatti Type 57T Tourer
  •  
    Wolseley Hornet Special 1934

Croall

modifica
  •  
    Cotxe del Royal Mail de Edinburgh-Londres.
  •  
    1936 Rolls-Royce
  •  
    Rolls-Royce cerimonial del Brasil
  •  
    1910 Rolls-Royce Silver Ghost. Versió "Shooting Brake".

Cunard

modifica
  •  
    1913 Minerva GG 26 CV landaulette
  •  
    1913 Minerva GG 26 CV landaulette
  •  
    Bellanger 1921
  •  
    Morris Ten-Six spacial bodied cabriolet 1378cc de 1935

Freestone and Webb

modifica

Gordon England

modifica

Aquesta firma basava la construcció de les carrosseries en el contraplacat de fusta, segons un sistema particular patentat que permetia elements molt lleugers. Cada carrosseria monobuc s'unia al xassís per tres punts, amb blocs de goma que permetien absorbir les deformacions del xassís sense forçar la carrosseria.[80]

  •  
    1926 Austin 7 GE Brooklands Replica
  •  
    1928 Austin 7 GE Sunshine Saloon
  •  
    1929 Austin 7 Gordon England Stadium
  •  
    1929 Austin 7 Gordon England Wembley Saloon

Gurney Nutting & Co Limited

modifica

Harrington

modifica

Hooper

modifica

Hoyal

modifica

Jarvis of Wimbledon

modifica

Jensen

modifica
  •  
    1938 Jensen S-type "drophead", 3.5 litres
  •  
    1935 Jensen-Ford "woodie" Shooting brake
  •  
    1952 Jensen Interceptor
  •  
    1969 Jensen FF Mk.II

Lancefield

modifica

[81]

Mulliners

modifica
  •  
    Lanchester Ten fixed head coupé 1934
  •  
    Armstrong-Siddeley Lancaster six-light saloon 1947
  •  
    Alvis Three Litre TC21 Grey Lady sports saloon 1953
  •  
    Triumph TR2 1956

Park Ward

modifica

Radford

modifica

Rippon

modifica

[82][83]

  •  
    1935 Bentley 3½-litres
  •  
    Bentley 4,25 Litres Saloon
  •  
    SC06 1949 Bentley Shooting Brake
  •  
    1950 Bentley MK VI

Swallow

modifica

Thrupp & Maberly

modifica

Tickford

modifica

Tilbury

modifica

Vanden Plas

modifica

Vincent

modifica

Wingham Martin Walter

modifica

Wrightbus

modifica

Young

modifica

Carrossers-dissenyadors de Suïssa

modifica

Graber

modifica
  •  
    1927 Bugatti type 44 Graber and Gerber Roadster
  •  
    Bugatti Typ 57 Coupe 1936
  •  
    1938 SS Jaguar Graber Coupe
  •  
    Talbot-Lago record grand sport cabriolet 1950

Referències

modifica
  1. ↑ GDLC.Carrosser.
  2. ↑ GDLC. Carreter.
  3. ↑ Artur Bladé i Desumvila. Cicle de la terra natal. Cossetània Edicions, 2006, p. 177–. ISBN 978-84-9791-242-6. 
  4. ↑ tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas.
  5. ↑ Sistema de material de ambulancias para el servicio del ejército en campaña y plan general del de sanidad militar: aprobado por el gobierno provisional en 26 de diciembre de 1868, 1869, p. 12–. 
  6. ↑ Ramón de SALAS. Prontuario de Artillería para el servicio de campaña,por orden alfabét[ic]o de materias por Don--- 2o comandante del Arma. Oficina de E. Aguado, 1833, p. 279–. 
  7. ↑ Francesc Vicent Garcia i Torres. Poesías jocosas y serias del célebre doctor Francesc Vicent García Torres: rector de Vallfogona. Es troba de venda al carrer de la Tapinería n 54, devant de la Baixada de la Canonja, tenda de llibres, 1856, p. 162–. 
  8. ↑ Ernest Weekley. An Etymological Dictionary of Modern English. Courier Corporation, 5 març 2013, p. 1–. ISBN 978-0-486-12287-8. 
  9. ↑ Miquel Forteza Pinya; Antònia Sabater i Vallespir Del meu temps. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 159–. ISBN 978-84-8415-028-2. 
  10. ↑ Miscel·lània Joan Bastardas. L'Abadia de Montserrat, 1990, p. 22–. ISBN 978-84-7826-127-7. 
  11. ↑ Izquierdo Aranda, Teresa. La fusteria a la València medieval (1238-1520). Publicacions de la Universitat Jaume I, 16 octubre 2014, p. 124–. ISBN 978-84-15443-21-6. 
  12. ↑ José Antonio Bartol Hernández. Estudios filológicos en homenaje a Eugenio de Bustos Tovar.. Universidad de Salamanca, 1992, p. 270–. ISBN 978-84-7481-735-5. 
  13. ↑ «COACHBUILD.com. Short history of coachbuilding (1st era)». Arxivat de l'original el 2017-02-28. [Consulta: 28 febrer 2017].
  14. ↑ Norm Mort. Classic Cars, 1931-1980. Crabtree Publishing Company, 2007, p. 7–. ISBN 978-0-7787-3012-5. 
  15. ↑ Penelope Chicago. Carruca.
  16. ↑ Martial. Martialis Epigrammata selecta: Anglice reddidit Gulielmus Hay. Appendicem sibi vendicant Couleius & alii. apud R. & J. Dodsley, 1755, p. 188–. 
  17. ↑ «Romae Vitam. Roman Carriages». Arxivat de l'original el 2017-02-26. [Consulta: 26 febrer 2017].
  18. ↑ Samuel Pitiscus; Barral Dictionnaire des antiquités romaines, ou explication des cérémonies... sacrées et profanes... communes aux grecs et romains. Delalain, 1765, p. 277–. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Various. A History of the Horse Drawn Carriage - A Collection of Historical Articles on Varieties of Coach and Their Evolution. Read Books Limited, 16 abril 2013, p. 27–. ISBN 978-1-4733-9053-9. 
  20. ↑ La Santa Biblia: Antiguo Testamento. Pablo Riera, 1853, p. 482–. 
  21. ↑ Herodotus; William Beloe Herodotus: Translated from the Greek, with Notes and Life of the Author. Jones, 1830, p. 334–. 
  22. ↑ Herodotus. History of Herodotus. John Murray, 1860, p. 35–. 
  23. ↑ Martial; Vincentius Collesso M. Valerii Martialis Epigrammatum, librios XV. Apud Sebastianum Coleti, 1739, p. 159–. 
  24. ↑ Martial. Œuvres complètes de M.V. Martial. Garnier frères, 1864, p. 149–. 
  25. ↑ Conservacion de monarquías ... Quinta edicion, 1805, p. 284–. 
  26. ↑ Pline l'Ancien; Poinsinet de Sivry Histoire naturelle de Pline traduite en françois, avec le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites ; accompagnée de Notes critiques pour l'éclaircissement du texte, et d'Observations sur les connoissances des anciens comparées avec les découvertes des modernes. Tome Premier-Douzième [par Louis Poinsinet de Sivry. A. G. Meusnier de Querlon, J. E. Guettard et autres]. chez la Veuve Desaint, 1772, p. 468–. 
  27. ↑ Encyclopédie méthodique. Antiquités, mythologie, diplomatique des chartres et chronologie: Tome premier. Chez Panckoucke, Libraire, hôtel de Thou, rue des Poitevins, 1786, p. 671–. 
  28. ↑ Concilium Bracarense tertium
  29. ↑ 29,0 29,1 William Bridges Adams. English Pleasure Carriages: Their Origin, History, Varieties, Materials, Construction, Defects, Improvements, and Capabilities: with an Analysis of the Construction of Common Roads and Railroads, and the Public Vehicles Used on Them; Together with Descriptions of New Inventions .... C. Knight & Company, 1837, p. 28–. 
  30. ↑ Rerum Italicarum Scriptores ab anno aerae Christianae quingentesimo ad millesimum quingentesimum, 1727, p. 1–. 
  31. ↑ The Mirror of Literature, Amusement, and Instruction, 1823, p. 67–. 
  32. ↑ Hubertis Maurice Cummings. The Indebtedness of Chaucer's Works to the Italian Works of Boccaccio. Ardent Media, 1916, p. 22–. GGKEY:YTUUGUCW825. 
  33. ↑ Giovanni Boccaccio. L'Ameto di Giovanni Boccaccio emendato su i manoscritti. Stamperia Magheri, 1833, p. 27–. 
  34. ↑ Jean Froissart; J. A. C. Buchon; Société du Panthéon Littéraire (Paris) Les chroniques de Sire Jean Froissart: qui traitent des merveilleuses emprises, nobles aventures et faits d'armes advenus en son temps en France, Angleterre, Bretaigne, Bourgogne, Escosse, Espaigne, Portingal et ès autres parties. Société du Panthéon Littéraire, 1840, p. 259–. 
  35. ↑ Mateu Rodrigo Lizondo. Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 203–. ISBN 978-84-370-8296-7. 
  36. ↑ Sophie Brouquet; Juan Vicente García Marsilla Mercados del lujo, mercados del arte: El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV. Universitat de València, p. 174–. ISBN 978-84-370-9776-3. 
  37. ↑ DE LA HISTORIA AL MITO. LA CONSTRUCCIÓN DE LA MEMORIA ESCRITA Y VISUAL DE LA ENTRADA TRIUNFAL DE ALFONSO V DE ARAGÓN EN NÁPOLES (1443).JOAN MOLINA FIGUERAS.
  38. ↑ The Morgan Library & Museum. Cronaca della Napoli Aragonese: Scene, triumphal Entry into Naples -- Alfonso V of Aragon
  39. ↑ Christine Weightman. Margaret of York: The Diabolical Duchess. Amberley Publishing Limited, 30 agost 2012, p. 28–. ISBN 978-1-4456-0968-3. 
  40. ↑ Lorenzo Vander Hammen y León. Don Ivan de Avstria: Historia. Por L. Sanchez, impressor, a costa de A. Perez, mercader [sic] de libros, 1627, p. 1–. 
  41. ↑ Boticas monásticas, cartujanas y conventuales en España. tresCtres, 2002, p. 152–. ISBN 978-84-932136-9-5. 
  42. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. The life and exploits of Don Quixote de la Mancha: In four volumes. Joseph Smith, 1840, p. 1–. 
  43. ↑ Domestic Life in England, from the Earliest Period to the Present Time: With Notices of Origins, Inventions, and Modern Improvements in the Social Arts. Thomas Tegg and son, 1835, p. 220–. 
  44. ↑ Las calles de Barcelona: origen de sus nombres, sus recuerdos, sus tradiciones y leyendas, biografías de los personajes ilustres que han dado nombre a algunas; historia de los sucesos y hechos célebres ocurridos en ellas y de los edificios más notables, así públicos como particulares, que existen en cada una, con la reseña ynoticia de todo lo más importante relativo a la capital del Principado. Ed. de gran lujo adornada con preciosas láminas. S. Manero, 1865, p. 59–. 
  45. ↑ Académie française. Dictionnaire de l'Académie française. Firmin Didot frères, 1835, p. 233–. 
  46. ↑ 46,0 46,1 Edwin Tunis. Wheels: A Pictorial History. JHU Press, 1 agost 2002, p. 33–. ISBN 978-0-8018-6929-7. 
  47. ↑ William Felton (coachmaker.). A Treatise on Carriages: Comprehending Coaches, Chariots, Phaetons, Curricles, Whiskeys, &c. : Together with Their Proper Harness .... sold, 1794. 
  48. ↑ Isambard Brunel. The Life of Isambard Kingdom Brunel, Civil Engineer. Longmans, Green, and Company, 1870, p. 97–. 
  49. ↑ Colin Maggs. Isambard Kingdom Brunel: The Life of an Engineering Genius. Amberley Publishing Limited, 15 abril 2016, p. 62–. ISBN 978-1-4456-4097-6. 
  50. ↑ Lebrun; Louis-Antoine Leroy; François Malepeyre Nouveau manuel complet du charron et du carrossier. Libr. Roret, 1851, p. 69–. 
  51. ↑ Norm Mort. American Woodies 1928-1953. Veloce Publishing Ltd, 15 febrer 2011, p. 8–. ISBN 978-1-84584-269-7. 
  52. ↑ Harold H. Trimm. Forensics the Easy Way. Barron's Educational Series, 2005, p. 219–. ISBN 978-0-7641-3050-2. 
  53. ↑ Martin Bennett. Bentley Continental, Corniche & Azure 1951-2002. Veloce Publishing Ltd, 15 juny 2016, p. 326–. ISBN 978-1-78711-008-3. 
  54. ↑ Maurice A. Kelly. Russian Motor Vehicles: The Czarist Period 1784 to 1917. Veloce Publishing Ltd, 1 juliol 2009, p. 80–. ISBN 978-1-84584-213-0. 
  55. ↑ Autopasión. Carrocerías Capella
  56. ↑ Nigel P. Freestone. 365 Days of Motoring: An Everyday Journey Through its History, Facts and Trivia. Summersdale Publishers Limited, 6 novembre 2014, p. 11–. ISBN 978-1-78372-255-6. 
  57. ↑ Timothy Lemke. The New Gypsy Caravan. Lulu.com, març 2007. ISBN 978-1-4303-0270-4. 
  58. ↑ Bertrand Solet. Tsiganes, gitans, manouches?. Messidor/La Farandole, 1982. 
  59. ↑ C. H. Ward-Jackson. The English Gypsy Caravan: Its Origins, Builders, Technology, and Conservation. Drake Publishers, 1973. ISBN 978-0-87749-353-2. 
  60. ↑ Allan D. Wallis. Wheel Estate: The Rise and Decline of Mobile Homes. JHU Press, 12 maig 1997, p. 37–. ISBN 978-0-8018-5641-9. 
  61. ↑ Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences: pub. conformément à une décision de l'académie en date du 13 juillet 1835, 1875, p. 762–. 
  62. ↑ Minutes of Proceedings of the Institution of Civil Engineers. Institution of Civil Engineers, 1876, p. 382–. 
  63. ↑ Lymann Weeks. The History of the Automobile Ans Its Inventors. BoD – Books on Demand, 2010, p. 90–. ISBN 978-3-86195-242-8. 
  64. ↑ Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, desembre 1984, p. 75–. ISSN 00324558. 
  65. ↑ J. Bowyer Bell. To Play the Game. Transaction Publishers, p. 137–. ISBN 978-1-4128-4009-5. 
  66. ↑ The principles of automobile body design. Kingston Forbes.
  67. ↑ Anna Carbonell i Curell; Montserrat Abad i Carilla època dels nous moviments socials, 1900-1930. Enciclopèdia Catalana, 1995. 
  68. ↑ SEAT 800 de 4 portes
  69. ↑ SELEX. Historia.
  70. ↑ SERRA (Pedro Serra - Carrocero) (1.955 - 1979)
  71. ↑ Joan Vert i Prat, carrosser de Ripoll
  72. ↑ Peter M. Larsen; Ben Erickson Jacques Saoutchik: Maître Carrossier. Dalton Watson Fine Books, 2014. ISBN 978-1-85443-269-8. 
  73. ↑ Angelo Tito Anselmi. Carrozzeria italiana: cultura e progetto. Alfieri, 1978. 
  74. ↑ Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 2 (1960). ALESSIO, Marcello
  75. ↑ Riccardo Nelva; Bruno Signorelli Le opere di Pietro Fenoglio nel clima dell'art nouveau internazionale. EDIZIONI DEDALO, gener 1979, p. 43–. ISBN 978-88-220-3326-0. 
  76. ↑ Markus Caspers. Designing Motion: Automotive Designers 1890 to 1990. Birkhäuser, 1 gener 2017, p. 77–. ISBN 978-3-0356-0784-0. 
  77. ↑ Barrie Down. Art Deco and British Car Design: The Airline Cars of the 1930s. Veloce Publishing Ltd, 2010, p. 17–. ISBN 978-1-84584-485-1. 
  78. ↑ Paolo Tumminelli. Luxury Toys: Classic Cars. teNeues, 2007, p. 56–. ISBN 978-3-8327-9201-5. 
  79. ↑ David Dowsey; The Images Publishing Group Aston Martin: Power, Beauty and Soul. Images Publishing, 2010, p. 38–. ISBN 978-1-86470-424-2. 
  80. ↑ Patents de Gordon England Ltd.
  81. ↑ DK. The Car Book. Dorling Kindersley Limited, 2 maig 2011, p. 93–. ISBN 978-1-4053-9099-6. 
  82. ↑ Rippon Brothers
  83. ↑ «Rippon Brothers». Arxivat de l'original el 2017-06-07. [Consulta: 1r març 2017].

Vegeu també

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrosser
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carrosser&oldid=32011594»