Casa-fàbrica Coy i López
La casa-fàbrica Coy i López era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Cadena i de Sant Jeroni (actualment Rambla del Raval) del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Cadena, 24 i Sant Jeroni, 13 | |||
| ||||
Història modifica
El 1798, Josep Antoni Martí Creus va presentar a l'Ajuntament el projecte d'obertura d'un carrer entre els de la Cadena i de la Riereta, que s'anomenaria de Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, va topar amb l'oposició d'altres propietaris, que el 1807 van presentar un nou projecte que incloïa els de Sant Jeroni, Sant Bartomeu, Sant Martí i Sant Antoni de Pàdua, de manena que aquest darrer no passava del primer.[1][2]
La urbanització del sector va quedar interrompuda per la Guerra del Francès, i el 1828, el fuster Andreu Coy va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de la Cadena, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol i Carbonell.[3][4] El 1830, va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa al carrer de Sant Jeroni, segons el projecte del mateix Pedrerol.[5][4]
El 1832, Coy va constituir amb el metge Joan López la societat comanditària Andreu Coy i Cia per a la fabricació i comercialització de filats de cotó amb un capital de 16.000 lliures a parts iguals (que Coy va aportar en forma de maquinària valorada en 12.000 lliures) i una duració de cinc anys.[6] L'any següent, Coy va demanar permís per a construir-hi tres pisos més, segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu.[7][4] Per a poder finançar la construcció de les quadres al segon i tercer pis, López prestà 2.500 lliures a la societat.[8]
El 1835, hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 12 CV, procedent de la fàbrica Hall de Dartford (Anglaterra), essent una de les primeres de Barcelona en utilitzar aquesta força motriu.[9][10] Pel que sembla, la revocació del permís administratiu a començaments de la dècada del 1840[11][12] va provocar el tancament de la fàbrica, i el 1843, Joan López va demanar permís per a reformar l'edifici del carrer de Sant Jeroni, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[4]
El 1857, Andreu Coy tenia un forn de pa al carrer de la Cadena,[13] mentre que al carrer de Sant Jeroni hi havia la foneria de ferro de Benet Rivatallada,[14] i el 1863, el taller de construcció de màquines de Josep Gassol.[15]
Finalment, aquests edificis, afectats pel PERI, van ser enderrocats el 1999 per a l’obertura de la Rambla del Raval.[16]
Referències modifica
- ↑ Plaza, Elsa. La calle olvidada (Històries del Raval, 3). El Lokal, 2017.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Andreu Coy. Fuster. Cadena. Elevar la construcció fins als 93 pams d'alçada i posar balcons de sortida». C.XIV Obreria C-135/1828-139. AHCB, 14-07-1828.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Casa-fàbrica Coy i López». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Andreu Coy. Fuster. Sant Jeroni. Construir una tanca». C.XIV Obreria C-C41/1830-040. AHCB, 17-03-1830.
- ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/10, f. 266-258, 24-12-1832.
- ↑ Andres Coy. Mestre fuster. «Sant Jeroni 65. Quarter 5, barri 4, illa 20. Reformar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-5. AHCB, 05-09-1833.
- ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 255v-256v, 3-10-1833.
- ↑ Raveux, 2005, p. 180.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34, 64.
- ↑ «Relatiu a la fabrica de vapor propietat de Andrès Coy situada al carrer de la Cadena». A183 Comissió de Governació A-1265. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 26-06-1840.
- ↑ «Prohibició al senyor Andrés Coy que instal·li altres màquines que rebin l'impuls per vapor, havent de retornar a aquesta municipalitat el permís que se li va entregar per la que es va establir a la casa que posseeix al carrer de la Cadena tota vegada que aquesta ha finalitzat». Q136 Obres públiques 3/1 463. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 29-04-1841.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 149, 295.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 215, 322.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 145, 231.
- ↑ «Concurréncia d’ofertes per a la redacció de projectes i I’execució de les obres d’enderroc de dos grups d’edificis a Ciutat VelIa, Barcelona.». La Vanguardia, 27-11-1998, pàg. 36.
Bibliografia modifica
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.