Casa-fàbrica Esteve
La casa-fàbrica Esteve era un edifici situat al carrer de les Voltes de Jonqueres de Barcelona, actualment desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Voltes de Jonqueres, 8 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
Descripció modifica
El cos principal, amb façana al carrer de les Voltes de Jonqueres (absorbit per la Via Laietana) tenia planta baixa i tres pisos, amb balcons amb llosanes de ferro i rajoles i coronament amb un cornisa motllurada. Separat d'aquest per un pati central, hi havia la «quadra», amb façana al carrer de Sant Francesc de Paula.
Història modifica
El 1803, Joséphine Ignace de Pechman, vídua d'Adrien François de la Barre, baró de la Barre de Flandes,[1] va llogar per 5 anys al mestre de cases Jaume Esteve i Parès i al seu fill Jaume Esteve i Carles una casa amb jardí al carrer de les Voltes de Jonqueres i el carreró de Sant Francesc de Paula, amb el permís de poder-hi fer les obres que calguessin per a convertir-la en una fàbrica d'indianes.[2][3] El 1808 hi havia en actiu la raó social Jaume Esteve i Cia, amb Jaume Esteve i Carles com a apoderat.[3]
El 1833, Jaume Esteve va adquirir la propietat al baró Joan Antoni de la Barre i de Pechman[4] per 15.120 lliures.[5] A la seva mort el 1834,[6][7] fou heretada pel seu fill Francesc Esteve i Sans, que continuà amb el negoci[8] i el 1847 va encarregar-ne la reforma al mestre d'obres Narcís Nuet.[9] També tenia una notable col·lecció de monedes a la seva residència del segon pis, tal com figura a les guies de l'època.[10][11][12]
El 1847 es va constituir la raó social Casamitjana i Esteve, que va establir una fàbrica d'estampats a Sant Martí de Provençals.[13] El 1848 fou substituïda per la societat comanditària Jaumandreu i Cia, el titular de la qual era el manresà Joan Jaumandreu i Torra (†1881),[14][15] i Francesc Esteve n'era soci.[13] El despatx era al carrer de les Voltes de Jonqueres, on també hi havia el taller de gravació dels cilindres:[14][10][16][17] «Arcos de Junqueras, 8. Sres. Jaumandreu y comp. Sociedad en comandita para la fabricacion de estampados de indianas. La fábrica sita en San Martí de Provensals; tiene sus correspondientes secciones auxiliares y necesarias para la buena elaboracion de sus productos, que figuran entre los de primera linea de su clase. El depósito y el despacho de la fábrica está á cargo de D. Juan Jaumandreu, director-gerente de la sociedad. Se hacen espediciones á todas partes.»[18]
A finals del segle xix hi havia la fàbrica de teixits de Salvador Palà,[19] i a principis del xx, la de gèneres de punt de la vídua de Pere Ventosa[20] i de la filats i teixits de cotó de Solé, Padró i Cia.[21] Finalment, l'edifici fou enderrocat per a la nova urbanització de la Via Laietana i voltants.
Referències modifica
- ↑ Poplimont, Charles. La Belgique Héraldique: recueil historique, chronologique, génealogique et biographique complet de toutes les maisons nobles reconnues de la Belgique. Tome Ier (A-BI). Brusel·les: Typographie de G. Adriaens, 1863, p. 334.
- ↑ AHPB, notari Anton Comelles (menor), manual 1.146/9, f. 64-67 i 67-70v, 25-5-1803.
- ↑ 3,0 3,1 Arranz, 1991, p. 153.
- ↑ «Juan Antonio de la Barre y Pechman». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 315-317v, 23-11-1833.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/15, f. 72-77v, 17-4-1834. Testament de Jaume Esteve i Carles.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/15, f. 90v-94v. 3-5-1834. Inventari post mortem dels béns de Jaume Esteve i Carles, fabricant d'indianes.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 28.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 294 bis C, 5-11-1847.
- ↑ 10,0 10,1 «Francesc Esteve i Sans». Repertori de Col·lecionistes i Col·leccions d'Art i Arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 483-484.
- ↑ Cornet i Mas, Gaietà. Guía de Barcelona: metódica descripción de la capital del principado de Cataluña, 1876, p. 190.
- ↑ 13,0 13,1 Galí, 2000, p. 70-71.
- ↑ 14,0 14,1 Cabana, 1992.
- ↑ Oliva i Ricós, 1999, p. 409-410.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 176, 318, 558.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 237, 296.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 437, 438, 608, 1014.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 425.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1546, 1597.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 776, 942, 1058.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Esteve |
Bibliografia modifica
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X.
- Cabana, Francesc «Joan Jaumandreu. El parent de fra Eudald». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Galí, Roser «Crédito comercial e inversión fabril. El “holding” Nadal i Ribó (1828-1875)». Revista de Historia Industrial, 22, 2002, pàg. 45-78.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), 1999 (Premi Iluro 1998).