Casa-fàbrica Josep Reig

casa a Barcelona
No s'ha de confondre amb Casa Josep Reig.

La casa-fàbrica Josep Reig és un conjunt arquitectònic situat als carrers dels Vigatans, dels Mirallers i d'en Grunyí de Barcelona, del que l'edifici situat als dos primers carrers està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Josep Reig
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVigatans, 8, Mirallers, 2 i Grunyí, 7 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 48″ E / 41.38429°N,2.18005°E / 41.38429; 2.18005
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42610 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1074 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Es troba construït sobre una gran parcel·la de tendència quadrangular i consisteix en una planta baixa comercial i quatre plantes pis. Els dos darrers pisos podrien pertànyer a l'edifici original, no obstant, actualment semblen recreixements posteriors a causa de l'arrebossat i color d'aquestes plantes.[1] L'aparell general (tret de les dues darreres plantes) consisteix en petits carreus escairats i bastant regulars, amb una disposició ben ordenada. Actualment, el modelat en guix sobre aquest parament li confereix l'aparença d'un aparell de mida més gran.[1]

La façana principal al carrer dels Vigatans, conserva alguns elements típics d'una construcció dels segles xv o xvi, com el gran portal adovellat, les finestres coronelles i l'aparell constructiu emprat. No obstant, l'alçada actual de l'immoble, els arcs escarsers i els balcons s'han de centrar cronològicament més tard, potser durant els segles xvii i xviii.[1]

A la planta baixa hi ha el gran portal d'accés, adovellat en arc de mig punt. Altres obertures, amb llinda de pedra, són un portal amb arc escarser, una tercera porta quadrangular i dues finestres allindanades. Per sobre, totes les plantes segueixen una estructuració similar. A tocar de la cantonada hi ha obertures petites amb llinda de pedra actualment emmascarada per arrebossats. La resta de les plantes compten amb obertures grans amb balcó amb un voladís pronunciat amb sòl de ceràmica vidrada. El treball de forja de les baranes és senzill. Cal destacar que a la primera planta, sobre la llinda dels balcons, hi observem restes de finestres coronelles gòtiques. Del mateix tipus, entre les altures del segon i tercer pis, hi ha una altra finestra similar, de característiques menors, a prop de la cantonada. Avui en dia es troba tapiada. Per acabar, cal destacar que els voladissos dels balcons del darrer pis són menors que els de la resta.[1]

Història

modifica

A mitjans del segle xix s'hi establí la fàbrica de teixits de seda de Josep Reig i Bonet,[3] que el 1854 va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor i construir un nou cos d'edifici al carrer d'en Grunyí, segons el projecte de l'arquitecte Joan Nolla i Cortès.[4][5]

Entre 1859 i 1863, Reig va fer construir una gran fàbrica de sederies prop de la masia de Cal Comte de Gràcia,[6][7][8][9] on va traslladar la producció: «Vigatans, 8, José Reig é hijo, Fábrica de tejidos de seda de todas clases. Crespones. Pañolería de seda en general. Almacen de sedas de coser y de bordar, de todas clases y colores, y seda torcida, de la fábrica de hilados y torcidos de seda, sita en Gracia (extramuros).»[10]

 
Quarteró núm. 13 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Habitatge al carrer Vigatans, 8». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. Diario de Barcelona, 18-05-1860, p. 4602. 
  4. «José Reig. Vigatans 8. Restabliment d'una màquina de vapor en un edifici del citat carrer». Q136 Obres públiques 3/1 1725. AMCB, 1854.
  5. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 212, 313. 
  6. «Cal Comte / Torre del Comte de Santa Coloma». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  7. «Cal Comte». BARCELODONA Barcelona i la dona. La memòria com a acte d'amor i espai de resistència, 06-08-2017.
  8. Diario de Barcelona (edición mañana), 31-07-1861, p. 6822. 
  9. «Reig i Bonet, carrer de». B Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona.
  10. Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. 330, 451, 586, 944, 990, 999, 1000, 1001, 1064, 1088. 

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica