Edifici que ocupa gairebé una illa. Consta de planta baixa i tres pisos, amb un soterrani que compensa el pendent del carrer Torreta. Les façanes presenten totes elles un tractament similar, quant a distribució i tipus d'obertures, que són allindades, llevat del carrer que dona al carrer de la Davallada, que és d'arc de mig punt. Aquestes obertures emmarcades en pedra, són finestres i balcons de diferents volades, sostinguts per mènsules i amb barana de ferro. La construcció mostra un cert predomini de la verticalitat, accentuada per les cantoneres de pedra i per les bandes verticals que divideixen simètricament les façanes. El component horitzontal es redueix a la línia d'imposta que separa el segon pis del tercer i al conjunt de la cornisa i la barana del terrat que coronen l'edifici.[1]
La casa Aleix Vidal i Quadres va ser projectada pel mestre d'obres Francesc Cros i Masó l'any 1855. Posteriorment, l'any 1888, el mestre d'obres Josep Cros i Juliana va projectar les cotxeres annexes a l'habitatge. L'edifici forma part d'un conjunt de cases senyorials construïdes a la vila durant la segona meitat del segle xix per sitgetans que s'havien enriquit a Amèrica. Posteriorment va perdre la seva funció inicial d'habitatge unifamiliar per ser utilitzada com hotel (Hotel Miramar). Actualment el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona ha encarregat a l'arquitecte J.E. Hernandez-Cros la realització de les obres de restauració i condicionament necessàries per convertir l'edifici en el "Museu Lola Anglada".[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Aleix Vidal i Quadres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
