Obre el menú principal

La casa Enric Pavillard, o simplement casa Pavillard, és un edifici d'estil modernista de Badalona (Barcelonès) protegit com a bé cultural d'interès nacional. Va ser una de les primeres obres de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, edificada l'any 1906 a l'eixample de Badalona. És el monument modernista més destacat d'aquesta ciutat.

Infotaula d'edifici
Casa Enric Pavillard
Casa Enric Pavillard - Vista general.jpg
Dades
Tipus edifici i monument
Arquitecte Joan Amigó i Barriga
Creació 1906
Característiques
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona
Localització Av. Martí Pujol, 23-25. Badalona (Barcelonès)
 41° 26′ 48″ N, 2° 14′ 52″ E / 41.446667°N,2.247694°E / 41.446667; 2.247694Coord.: 41° 26′ 48″ N, 2° 14′ 52″ E / 41.446667°N,2.247694°E / 41.446667; 2.247694
BCIN
Identificador BCIN: 11-MH
BIC: RI-51-0004449
IPAC: 15
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

Originalment va ser concebut com un habitatge de tipus de residencial amb un jardí clos.[1] Segons Oriol Bohigas: «Se trata de una casa donde el Modernisme reside más en los detalles que en la composición general.»[2] A nivell constructiu, és una casa amb planta baixa, pis i golfes, estructurada en dos volums o cossos: un adjacent a la mitgera, que inclou l'escala, és més alt i cobert amb terrassa; l'altra, totalment exterior, té forma de cantonada i és cobert amb teulada a dues vessants.[1] La façana presenta un bon repertori decoratiu d'arts aplicades. Les parets estan estucades amb falsos carreus rústecs i sanefes de flors.[1] A l'exterior de la planta, allà on s'uneixen ambdós cossos hi ha una tribuna de ferro i cristall emplomat, pintada amb elements naturalistes, a l'estil del Raspall del Palau Nadal de Barcelona, edifici amb el qual Bohigas també troba similituds en l'estucat de les parets.[2][1] Possiblement l'element més definidor de l'edifici són els elements de ferro, que probablement van requerir la participació d'algun artesà especialitzat, que necessàriament havia d'estar al corrent d'aquestes noves modes.[2] A banda de la tribuna, té una mostra de forja als balcons i a les reixes que tanquen les finestres de les golfes que intenten conformar una línia sota el sortint de la teulada, element que, a banda de modernista enllaça amb la Secessió de Viena, i finalment el barri o porta d'entrada, que contempla una successió de cercles. En darrer lloc, té elements de ceràmica al sotabalcó.[1][2]

HistòriaModifica

La casa Pavillard està ubicada a l'eixample de Badalona, concretament a la part de la plana del Corb o d'en Tàpies, que va començar-se a urbanitzar a inicis de segle XX, on s'instal·la la nova burgesia industrial de la ciutat.[1] Concretament, la casa pren el nom del seu primer propietari, un industrial d'origen francès, Enric Pavillard, que va ser gerent de la fàbrica de tintes Lorilleux, ubicada a la mateixa ciutat, i que va encarregar la construcció de la casa a l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga vers el febrer de 1906, segons l'expedient municipal, i va ser edificada aproximadament el mateix any.[2][3]

El 1981 es publicava al BOE una disposició del ministeri de cultura declarant la casa com a monument històric-artístic d'interès local, després d'un informe positiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[4] Actualment és considerada Bé Cultural d'Interès Nacional.[5]

El seu ús és el d'oficines d'una òptica.[3]

GaleriaModifica

Casa Enric Pavillard
Detall de la tribuna de ferro i cristall emplomat. A dalt les reixes de les golfes d'influència secessionista.  
Detall de la part de sota de la balconada decorada amb ceràmica. A dalt sanefes a la sotateulada.  
Exemple decoratiu amb ferro i ceràmica a un sotabalcó individual.  
Detall d'una finestra. A la paret, estucat amb forma de carreus falsos i amb motius florals.  

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Generalitat de Catalunya. «Casa Enric Pavillard». Pat.mapa - Arquitectura.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bohigas, 1966, p. 45.
  3. 3,0 3,1 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa per en Enric Pavillard» (PDF). Pla especial del patrimoni. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1980.
  4. Agència Estatal Boletín Oficial del Estado. «Orden de 18 de diciembre de 1980 por la que se declara monumento histórico-artístico de interés local la Casa Pavillard, en Badalona (Barcelona)» (PDF) (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 1981.
  5. «Casa Pavillard». Patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Badalona. Pobles de Catalunya.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Enric Pavillard