Viquipèdia

Casa Josep Gené

La Casa Josep Gené és un edifici situat als carrers de l'Hospital i d'en Robador del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Josep Gené
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Fontserè i Domènech
Josep Boixareu i Gallart Modifica el valor a Wikidata
Construcció1850 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHospital, 83 i Robador, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 49″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.380325°N,2.170122°E / 41.380325; 2.170122
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40407 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona699 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Segons la documentació notarial, el comerciant Joan de Llinàs i Farell (vegeu Palau del Baró de Castellet), nomenat ciutadà honrat de Barcelona el 1674 i destacat austriacista,[3] tenia una propietat en aquest indret.[4] Casat amb Marianna Escarrer, fou succeït pel seu fill Joan de Llinàs i Escarrer, que seguí la carrera militar i lluità contra els felipistes en el setge de Barcelona, per la qual cosa fou fet presoner, i finalment alliberat el 1719.[3] L'octubre del 1731 es casà amb Maria Isabel Carreras i Sala,[3] que entre 1761 i 1762, ja vídua, amplià la propietat amb sengles adquisicions.[5][4] A la seva mort, passà a mans del seu fill Joan Bernat de Llinàs i Carreras,[4] que el 1782 va demanar permís per a reedificar-ne una part fins al segon pis.[6] Joan Bernat fou succeït pel seu germà Domènec, tinent coronel dels Reials Exèrcits,[4] que el 1796 va demanar permís per a obrir-hi una porta.[7] Es va casar amb Araceli Ortiz-Repiso, natural de Lucena i filla d'Antonio Ortiz Repiso de Castilla y Guerra,[8] coronel del Regiment de Còrdova.[9]

El seu fill Joan Antoni de Llinàs i Ortiz-Repiso (Lucena, 1789-París, 1854)[10] també seguí la carrera militar, i després de presidir la Junta Suprema de Vigilància de Barcelona (1841)[11] i ser diputat a les Corts de Madrid (1842), s'exilià a França el 1843, primer a Marsella i després a París.[8] El 1847, el seu apoderat, l'advocat Manuel de Pinós, va establir en emfiteusi la propietat (descrita com una casa al carrer de l'Hospital amb un gran jardí al carrer d'en Robador) al sastre Àngel Menta[12] i al mercader de paper Llorenç Surinyach.[13][4] Aquests es reservaren dos cossos de casa a l'extrem de la parcel·la (Robador, 8-10),[14] i cediren altres dos a títol d'agnició de bona fe[15] al paleta Josep Gené i Figueras[16] (Robador, 6).[17] A finals d'any, aquest els adquirí en emfiteusi una altra parcel·la a la cantonada dels dos carrers[18] (Hospital, 83 i Robador, 2),[19] i també feu construir un altre edifici a la finca del costat (Robador, 12),[20] amb uns safaretjos alimentats per l'aigua d'un pou.[21] Finalment, el 1848, Menta i Surinyach establiren el cos i mig de casa restant al taverner Leandre Bou i Banach,[22] que hi feu construir un edifici (Robador, 4)[23] projectat com els altres per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech, pare del cèlebre mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre.[1]

Tanmateix, Gené es va declarar en suspensió de pagaments, i el 1849, els seus edificis (el del núm. 6 ja acabat i els altres dos encara en construcció) van ser subhastats al millor postor a instància dels seus creditors.[24] El de la cantonada fou adquirit per 7.500 lliures (4.000 duros) pel magatzemista de fustes Marià Ullastre,[25][26] que en va encarregar l'acabament a l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart, que va cobrar 21.143 duros 16 rals 5 morabatins.[27]

Descripció modifica

Consta de planta baixa, tres pisos, àtic i terrat transitable. Les dues façanes, restaurades a principis de la dècada del 2000, presenten les mateixes característiques formals i conflueixen en una cantonada arrodonida. La planta baixa està configurada per un seguit d'arcs escarsers, la clau dels quals està esculpida en forma de mènsula que sosté els balcons del pis principal. Les obertures, alineades en eixos verticals, presenten dimensions decreixents en alçada i es presenten emmarcades amb muntants i llindes de pedra motllurada. Els balcons, de volada decreixent i sostinguts sobre mènsules en forma de voluta de pedra, es presenten tancats amb baranes de ferro forjat amb una base pintada de color daurat. Tanmateix, l'element característic d'aquest edifici és la seva profusa ornamentació a base de relleus de terracota inserits en quarterons verticals d'estuc entre balcó i balcó. Aquests presenten forma de canelobres vegetals entrellaçats i de composició ascendent, a base de màscares, gerros i fulles d'acant. Al segon pis, aquests quarterons queden interromputs per un gran floró en relleu i, per sobre d'aquest, es reprèn la decoració, a base de dues cornucòpies creuades de les que emergeix més decoració floral. Les sobreportes dels balcons del principal també estan ornats a base de relleus de terracota, en aquest cas consistents en petits bustos dins de medallons flanquejats de volutes.[1]

L'àtic, separat de la resta de pisos per una cornisa motllurada que serveix de llosana al balcó amb ampit que l'obre al carrer, també està decorat amb relleus de terracota que representen busts de dues dones cobrint-se el pit amb els braços mentre sorgeixen d'entre el fullatge. La façana queda rematada per una cornisa sobre mènsules que amaga, reculada, la barana del terrat.[1]

El vestíbul d'accés, molt desvirtuat per la presència d'una garita-botiga que n'ocupa la meitat de la superfície des de mitjan segle xx, conserva la decoració original. L'element més rellevant és l'accés a l'escala, flanquejat per dos pilars ornats a quarterons sostenint un arc de mig punt. Dins l'arc hi ha un timpà amb relleus d'estuc que representen dues dones alades envoltades dels atributs del comerç marítim que sostenen una cartel·la amb la data 1850.[1]

 
Quarteró núm. 99 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa Josep Gené». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Casa Gené». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Joan de Llinàs i Escarrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 AHPB, notari Tomàs Maria de Quintana, manual 1.276/3 (3a part), f. 18v-23v, 31-3-1847 i f. 23v-25v, 1-4-1847.
  5. ↑ AHPB, notari Joan Olzina i Cabanas, 18-8-1761 i 20-8-1762.
  6. ↑ «Juan Bernardo de Llinàs. Hospital. Cases. Reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-28/1782-14. AHCB, 14-01-1782.
  7. ↑ «Domingo de Llinàs. Hospital. Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-72/1796-037. AHCB, 02-03-1796.
  8. ↑ 8,0 8,1 Roca Vernet, 2020.
  9. ↑ Repiso Hurtado, Luis. Poesías líricas, místicas y profanas, 1796. 
  10. ↑ Diario de Barcelona, 03-11-1854, p. 7700. 
  11. ↑ «Junta Suprema de Vigilància». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 244. 
  13. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 258. 
  14. ↑ AMCB, Q127 Foment 246 C.
  15. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. ↑ AHPB, notari Tomàs Maria de Quintana, manual 1.276/3 (3a part), f. 48v-50, 30-6-1847.
  17. ↑ AMCB, Q127 Foment 270 C.
  18. ↑ AHPB, notari Tomàs Maria de Quintana, manual 1.276/3 (3a part), f. 110-114, 20-11-1847.
  19. ↑ AMCB, Q127 Foment 303 bis C.
  20. ↑ AMCB, Q127 Foment 370 bis C.
  21. ↑ Diario de Barcelona, 19-10-1850, p. 5313-5314. 
  22. ↑ AHPB, notari Tomàs Maria de Quintana, manual 1.276/3 (4a part), f. 52-55, 24-5-1848.
  23. ↑ AMCB, Q127 Foment 342 bis C.
  24. ↑ Diario de Barcelona, 27-02-1849, p. 966. 
  25. ↑ Guia general de Barcelona, 1849, p. 246. 
  26. ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/4, f. 164v-178v, 26-6-1849.
  27. ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, 9-1-1851.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • «Casa Josep Gené». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Josep Gené
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Josep_Gené&oldid=33412150»