És un edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. La façana, que recorda elements formals del modernisme centreeuropeu, presenta una composició simètrica a partir de tres portes a la planta baixa que tenen continuació amb les quatre obertures balconeres dels dos pisos. Les obertures centrals dels dos pisos tenen balcó corregut i barana de ferro. Del conjunt compositiu cal remarcar els elements ornamentals: motius florals i antropomorfs a les llindes de les obertures; i acabament amb frontó el·líptic entre falsos semi-pilars del segon pis, que emmarquen la part principal de la façana. Presenta simulació de línies verticals a l'altura del primer pis.[1]
Els elements ornamentals són de pedra artificial. Embigat de fusta i persianes enrotllades. El terrat és a la catalana.[1] La decoració es concentra en els pisos superiors, marcada per les línies verticals que flanquegen les obertures de la façana, reforçades pels pinacles del coronament. Els plànols conservats a l'Arxiu Històric de Reus mostren una decoració en la planta de carrer, que no es va arribar a realitzar. A la planta superior, amb un coronament de façana inspirat en la Sezession vienesa, un arc presenta al seu frontó un personatge fantàstic, alat, amb rostre masculí i pits.[2]
El propietari de l'edifici, Jaume Ramon i Vendrell, el 5 de setembre de 1912, va fer una sol·licitud a l'Ajuntament per a la reforma de dues cases veïnes, que va transformar en un sol immoble. Aquesta fou aprovada el 6 de setembre de 1912. El projecte era signat per l'arquitecte tarragoní Pau Monguió,[1] tot i que era obra de Pere Caselles.
↑ 1,01,11,2«Casa Ramon Vendrell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
↑Guia modernista. Reus: l'Ajuntament. Patronat de Turisme, 2011, p. 11.
