Pau Monguió i Segura

arquitecte català

Pau Monguió Segura (Tarragona, 10 de juliol de 1865Barcelona, 21 de gener de 1956) va ser un arquitecte català. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol el 5 d'agost de 1889[1] i on tingué com a professors Lluís Domènech i Montaner, Antoni Rovira i Trias i August Font.[2]

Infotaula de personaPau Monguió i Segura
Biografia
Naixement10 juliol 1865 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1956 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Portada de la Catedral de Terol, obra de Pau Monguió

Fou primer arquitecte municipal de Tarragona, on construí l'església i convent neogòtic dels Carmelites (1897) i la reixa (1893) de la catedral de Tarragona. A Reus es conserva encara avui la Casa Laguna[cal citació] (construïda el 1904). El 1901 dirigia la restauració del claustre de l'església de San Pedro (Terol) com a arquitecte municipal. D'aquesta primera etapa aragonesa són també la Casa Escriche i les Escoles del Arrabal, que des del 1987 són la seu de l'Arxiu Històric Provincial. Entre el 25 de novembre de 1901 i el desembre de 1908 fou arquitecte municipal de Tortosa, on va fer de mestre als alumnes obrers (1903) i en la qual deixà notables construccions: la Casa Manel Camós (1904; restaurada el 2001), la Casa Ramon Sechí (1904, remodelada deu anys després per Josep M. Vaquer Urquizu, mestre d'obres), l'Escorxador Públic (projectat el 1905 i construït entre 1907 i 1908; actualment Museu de Tortosa), la Casa-Xalet Ferran Pallarès (1906, restaurada el 2005), la Casa Matheu (1907) i la Casa de na Pilar Fontanet (coneguda també com a Casa Grego-Sabaté, 1908); i en una segona etapa: l'escalinata d'accés al llac nou del parc municipal (1921) i la Casa David Pinyana (1923).

El desembre de 1908 marxà novament a Terol, com a arquitecte provincial, i ocupà novament la plaça d'arquitecte municipal entre 1911 i 1918. Allí sobresurten la portada neomudèjar de la Catedral (1909-1910), el Teatre Marín, la Casa Ferrán (1910), la casa El Torico (1912), la casa La Madrileña, la restauració del Teatre Municipal, l'església d'El Salvador de Villaspesa (1912) i el grup escolar de Rubielos de Mora. Fou membre de la Real Sociedad Económica Turolense de Amigos del País, de la qual va arribar a ser president de la secció d'Instrucció i Belles Arts.

ReferènciesModifica

  1. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 149. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau Monguió i Segura