Viquipèdia

Casa Ramon de Vilar

antiga casa-fàbrica del Raval

La casa Ramon de Vilar és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 56 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Ramon de Vilar
Imatge
EpònimRamon de Vilar i de Llança Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePere Casals Modifica el valor a Wikidata
Construcció1834 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 56 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.378833°N,2.1717985°E / 41.378833; 2.1717985

Història modifica

A finals del segle xviii i principis del xix, en aquest indret hi havia la casa del catedràtic del Col·legi de Cirurgia Esteve Marturià.[2][3] L'octubre del 1833, la vídua Francesca[4] i el seu fill Francesc Marturià i Casaus la van establir en emfiteusi[5][6] a l'agent de negocis Francesc Ferrer i Rossell (vegeu Casa dels Banys Nous).[7][8] Tot seguit, aquest va demanar permís per a reedificar-la de nou amb planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Casals,[9] un dels deixebles predilectes d'Antoni Cellers a l'Escola de la Llotja i l'afortunat hereu de la seva biblioteca,[10] que acabava d'obtenir el títol a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid.[11] El febrer del 1834, amb l'obra molt avançada, Ferrer va demanar permís per a aixecar la casa fins a l'alçada màxima de 93 pams,[12] i el juny del mateix any, va traspassar la propietat, a títol d'agnició de bona fe,[13] a Rafaela de Llança (també escrit Llanza, Llansa o Llansà) i de Valls, vídua de Francesc de Vilar i de Prat[14][6] i germana de Rafael de Llança. A la seva mort el 1839, la va succeir el seu fill Ramon de Vilar i de Llança,[6] notari[15] i senyor del mas Umbert de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).[16][17]

El 1846 hi és documentat el molí de pal de campetx i drogues d'Agustí Sala, traslladat el 1863 al barri de Sant Antoni de l'Eixample. Posteriorment hi hagué la Litografía Papelería de Ramon Tarragó: «Toda clase de trabajos relativos a la litografía. Completo surtido de efectos de escritorio y dibujo. Fábrica de pantallas. Etiquetas para vinos y licores. Facturas y adresas. Timbres en relieve y colores. Mapas y planos. Calle S.Pablo 56 Barcelona»,[18] i entre 1885 i 1890 la Litografía Barcelonesa de Ribera i Estany, on es van imprimir els setmanaris La Tomasa (núms. 19 al 103) en català[19] i Barcelona Alegre (núms. 1 al 14) en castellà:[20] «Felicitaciones especiales para dependientes de cafes, fondas, peluquerías, serenos, vigilantes, repartidores, etc., etc., con nuevos y ricos dibujos. Precios sin competencia por ser esta la única que los recibe directamente del extranjero. Ventas al por mayor y menor, San Pablo, 56».[21]

 
Planta del vapor d'Agustí Sala i façana de la casa de Ramon de Vilar i de Llança al carrer de Sant Pau, 80 (actual 56). Josep Fontserè (1846)
 
Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències modifica

  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Diario de Barcelona, 11-7-1797, p. 792. 
  3. ↑ Diario de Barcelona, 08-08-1805, p. 1000. 
  4. ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1805, p. 1424. 
  5. ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.241/7, f. 470-472, 3-10-1833.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 RPB, finca 23, llibre 15 d'Occident, tom 18, f. 160.
  7. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 4. 
  8. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 2-7-1858, p. 5906. 
  9. ↑ «Francisco Ferrer i Rossell. Sant Pau 49. Quarter 5, barri 3, illa 15. Reedificar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-72. AHCB, 23-10-1833.
  10. ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 590-591. 
  11. ↑ Arbaiza, Silvia; Heras, Carmen «Inventario de los dibujos arquitectónicos (de los siglos XVIII y XIX) en el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (VII)». Academia, 104-105, 2007, pàg. 184-185. ISSN: 0567-560X.
  12. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-118, 6-2-1834.
  13. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, manual 1.241/8, f. 274v-276v, 30-6-1834.
  15. ↑ «Documentació sobre Francesc de Vilar i de Prat i el seu fill Ramon de Vilar i de Llansà, notari». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu.
  16. ↑ Solà i Colomer, Xavier. El santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut: Vall d'Hostoles-Collsacabra, 2003, p. 176. 
  17. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 983. 
  18. ↑ «Litografía Papelería Ramon Tarragó (cartell)». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
  19. ↑ La Tomasa: actualitats (1872-1907).  Arxivat 2022-05-15 a Wayback Machine.
  20. ↑ Barcelona Alegre. Semanario ilustrado, festivo y literario (1890-1891). 
  21. ↑ La Vanguardia. Diario político de avisos y noticias, núm. 568 (edición de la mañana), 6 -12-1885, p. 1. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ramon de Vilar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Ramon_de_Vilar&oldid=32816510»