Casa Siscar
La casa Siscar és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa, 22 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrissa, 22 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52326 | |||
| Id. Barcelona | 797 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ramon de Siscar i de Montoliu | |||
.jpg)
Història
modificaSegons una carta de pagament atorgada el pel fuster Domènec Miró per dues campanyes d'obres, una del 1736 i una altra i més important a partir del 1754, on entre altres intervencions, es van fer els balcons,[2] la casa pertanyia a María Nicasia de Toledo y Lacambra, natural de Madrid[3] i vídua de Juan Fernández-Calderón y Gutiérrez-Pajarillo, superintendent de la Reial Casa de la Moneda de Barcelona i correu major de Catalunya i Balears, natural de Selaya.[4] El seu fill Antoni Fernández-Calderón i de Toledo (1722-1791),[5][6] membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi,[6] es va casar el 1751[7] amb Maria Francesca de Verthamon i de Carreras,[8] filla de Josep de Verthamon i Fizes, jutge de les confiscacions de Felip V,[9][10] i de Maria Lluïsa de Carreras i de Gatxapay,[11][12] barons de Santa Marta de les Arenes.[6]
El 1783, la seva filla Maria Antònia Fernández de Calderón i de Verthamon[13] es va casar amb el noble d'Agramunt Ramon de Siscar i Rocabruna,[14] fixant la seva residència a Barcelona.[15][16] El seu primogènit Ramon de Siscar i Fernández de Calderón (1792-1850)[17] va exercir d’advocat i fou un noble il·lustrat. Casat amb la tarragonina Maria Tecla de Montoliu i Dusai (1802-1889),[18] filla del noble tarragoní Plàcid Manuel de Montoliu i Bru (1767-1848)[19] i de Felipa Dusai, van tenir dos fills: Ramon de Siscar i de Montoliu (1830-1889)[20][21] fou l'hereu de la nissaga, i la seva germana Maria (1832-1865)[22] es casà amb Ramon Maria de Sagarra i de l'Espagnol (1828-1873),[23] que van ser pares de Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939).[24][25]
Ramon hi tenia una col·lecció numismàtica de més de 5.000 monedes,[26] i el 1871 es casà en segones noces amb la noble Francesca Xaviera de Castellarnau i Lleopart (1839-1901), natural de Berga.[27][28][a] L'hereu fou Ramon de Siscar i de Castellarnau, que era ludòpata, i la nit del 10 a l'11 de desembre del 1901 hi va matar la seva mare a trets de pistola perquè aquesta es negava a donar-li diners.[28][30] Després d'un procés judicial per a inhabilitar-lo com a hereu, el 1906, l'herència de Ramon de Siscar va passar a mans del seu altre fill Josep Maria de Siscar i de Castellarnau.[31][32]
A principis del segle xx s'hi va instal·lar la pelleteria, fàbrica de gèneres de punt i merceria a l'engròs d'Antoni Altisent.[33][34]
Descripció
modificaCasalot entre mitgeres sobre una gran parcel·la, amb planta baixa, principal, un pis i unes golfes sota coberta. Els baixos són oberts amb tres amplis portals de llinda de pedra, a través dels quals s'accedeix a comerços i a les galeries Maldà, que ocupen l'espai de l'antic jardí i enllacen amb els baixos d'altres edificis del carrer i la plaça del Pi.[35]
La façana principal està aixecada amb pedra llisa sense gairebé cap ornamentació, més enllà de les subtils motllures dels marcs de les obertures. Els balcons que es troben en algunes obertures de les plantes principal i secundària són de llosana de rajola i barana de ferro. A les golfes s'obren un seguit de finestres quadrades amb ampit prominent. Al capdamunt, s'estén un ràfec de ceràmica.[35]
La façana del pati d'illa té una galeria d'arcs de mig punt sobre parells de columnes jòniques al primer pis, i pilastres al segon.
Vegeu també
modificaNotes
modifica- ↑ La seva germana petita, Maria Dolors Filomena de Castellarnau i Lleopart (1852-1908),[29] fou l'esposa de l'escriptor Ferran de Sagarra i de Siscar i mare de l'escriptor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
Referències
modifica- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 364v-267, 15-05-1757.
- ↑ «Maria Nicasia de Toledo y Lacambra». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Juan Fernández Calderón y Gutiérrez Pajarillo». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Antonio (Fernández) de Calderón y de Toledo». geneanet. Manel Pich.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Carreras Bulbena, 1928, p. 274-275.
- ↑ AHPB, notaris Joan Baptista Plana i Circuns i Fèlix Campllonch, 21-12-1751.
- ↑ «Francisca de Verthamon y de Carreras». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Joseph de Verthamon y de Fizes». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Josep de VERTHAMON». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Luisa de CARRERAS y de GACHAPAY». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Puig i Ustrell, 2004, p. 101.
- ↑ «Maria Antonia de Calderon i de Verthamon». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Ramon de Siscar i Rocabruna». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Relació de cases i habitants del Quarter 3 - Barri 4, del Pi». Allotjaments i Utensilis I-14.21. AHCB, 1802.
- ↑ Casals Bergés, 2019, p. 132-133.
- ↑ «Ramon de Siscar i Calderon». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Maria Tecla ? Montoliu Dusai». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Plàcid Manuel de Montoliu i Bru». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Ramon de Siscar i Montoliu». geneanet. Manel Pich.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 279.
- ↑ «Maria Antònia de Siscar i Montoliu». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Ramon Maria de Sagarra i de l'Espagnol». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Ferran de Sagarra de Siscar». geneanet. Manel Pich.
- ↑ Casals Bergés, 2019, p. 134.
- ↑ Coroleu, Josep. Barcelona y sus alrededores: guía histórica, descriptiva y estadística del forastero, 1887, p. 207.
- ↑ «Defuncions 1901, núm. 14502». AMCB.
- ↑ 28,0 28,1 Casals Bergés, 2019, p. 137.
- ↑ «Maria Filomena Castellarnau i de Lleopart». geneanet. Historia familiar de Manel Pich.
- ↑ «Ramon Siscar condenado a muerte». La Publicidad, 30-04-1903, pàg. 3.
- ↑ AHPB, notari Leopold Rodés, manual 1.459/7, f. 1.036-1037v, 06-08-1906.
- ↑ Villaverde i Ortega, 2011, p. 14-15.
- ↑ Or y grana: setmanari autonomista pera las donas, propulsor d'una Lliga Patriótica de Damas, 28-12-1906, p. 194.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1905, p. 1182.
- ↑ 35,0 35,1 «Edifici d'habitatges al carrer Portaferrissa, 22». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Bibliografia
modifica- Bernaus, R.; Bertran, J. «El parricidi de cal Siscar». Sió, 542, 4-2009, pàg. 19-21. Arxivat de l'original el 05-09-2011.
- Carreras i Bulbena, Josep Rafel «Estudis biogràfichs d’alguns benemèrits patricis que ilustren aquesta Academia (Continuació I)». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 13, 98, 1928, pàg. 262-306.
- Casals Bergés, Quintí «Siscar d’Agramunt: una família d’erudits al Parlament espanyol del segle XIX». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 33, 2019, pàg. 130-143.
- Villaverde, Montserrat; Ortega, Jordi. ESTUDI HISTÒRIC DEL COMPLEX DE SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA, BARCELONA. àqabaBCN, març-juny 2011.
Enllaços externs
modifica
- «Casa Siscar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Els barcelonins de 1802 i les seves cases, informació necessària per a una visita reial». Allotjaments i Utensilis (11/1K.I). AHCB, 22-01-2021. Arxivat de l'original el 2023-09-30. [Consulta: 21 setembre 2023].