Casilda de Toledo
Casilda de Toledo (Toledo?, al-Andalus, segle XI), va ésser una dama islàmica, convertida al cristianisme. És venerada com a santa per l'Església catòlica.
 Pintura de Francisco de Zurbarán | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Casilda de Toledo  950 ↔ 1050 Toledo (al-Andalus) |
| Mort | 1050 ↔ 1107 Briviesca |
| Sepultura | Santuari de Santa Casilda (Salinillas de Bureba, prop de Briviesca, Burgos) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam i cristianisme |
| verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 9 d'abril |
| Iconografia | Com a noble, portant roses a la falda |
| Família | |
| Família | Banu Dhi-n-Nun |
| Pare | Ismaïl adh-Dhàfir |
| Germans | Yahya ibn Ismaïl al-Mamun |
Biografia modifica
El nom de Casilda consta en registres antics dels sants de les diòcesis de Toledo i Burgos; no obstant això, no consta el temps que va viure i les fonts que citen són orals, i amb detalls d'origen llegendari.
Casilda era una jove musulmana, filla de l'emir de Toledo (Ismaíl al-Záfir o el seu fill al-Mamun, segons altres fonts, filla del governador de Conca Ben Cannon). La noia era coneguda per tothom per la seva generositat, especialment amb els presoners cristians, als que portava ajut i menjar. Un dia va ésser sorpresa mentre portava pa als presoners; quan li van demanar què hi portava, el pa que duia es va transformar miraculosament en roses.[1]
La noia va emmalaltir i els metges no van saber trobar-li el remei. Alguns cristians li recomanaren anar a Briviesca (província de Burgos) on hi havia una font, anomenada de Sant Vicenç, amb aigües tingudes com a medicinals. Hi va anar i guarí, per la qual cosa Casilda va convertir-se al cristianisme: fou batejada i es retirà a fer vida eremítica a una ermita propera a la font, que en honor seu s'anomenà de Santa Casilda.
Es diu que hi va morir centenària i que fou enterrada a l'església de San Vicente, prop de Briviesca. El 21 d'agost de 1750 les relíquies es van traslladar al nou santuari, que va convertir-se en comptes de pelegrinatge.
Obres literàries sobre l'assumpte modifica
Diversos autors han escrit obres literàries sobre el personatge:
- Lope de Vega. El milagro de las rosas, comèdia.
- Tirso de Molina. Los lagos de San Vicente, comèdia.
- Concha Espina. Casilda de Toledo, novel·la.
- Rafael Alberti. Santa Casilda (misterio en tres actos y un epílogo), obra de teatre.
- Domiciano Sáez Estefanía, Vida de Santa Casilda y San Vicente Mártir, obra narrativa, 1959.
- Nicolás López Martínez. Santa Casilda, 1992.
- Juan Arroyo Conde. Casilda, la princesa mora, 2004.
Notes modifica
- ↑ Aquesta llegenda és habitual i s'explica d'altres sants en situació similar: Dorotea de Cesarea, Elisabet d'Hongria, Rosalia de Palerm, santa Elisabet d'Aragó, Dídac d'Alcalà, etc.
-
Pintura de Juan Rizi -
Pintura de Zacarías González, 1820 -
Santa Casilda, José Nogales (1892)
.jpg)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casilda de Toledo |