Casilda de Toledo

Casilda de Toledo (Toledo?, al-Andalus, segle XI), va ésser una dama islàmica, convertida al cristianisme. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Infotaula de personasanta Casilda
Francisco de Zurbarán - Santa Casilda.jpg
Pintura de Francisco de Zurbarán
Biografia
Naixement(es) Casilda de Toledo Modifica el valor a Wikidata
950 ↔ 1050 Modifica el valor a Wikidata
Toledo (al-Andalus)
Mort1050 ↔ 1107 Modifica el valor a Wikidata
Briviesca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSantuari de Santa Casilda (Salinillas de Bureba, prop de Briviesca, Burgos) 
Dades personals
ReligióIslam i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
verge
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat9 d'abril
IconografiaCom a noble, portant roses a la falda
Família
FamíliaBanu Dhi-n-Nun Modifica el valor a Wikidata
PareIsmaíl al-Záfir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansYahya ibn Ismaïl al-Mamun Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El nom de Casilda consta en registres antics dels sants de les diòcesis de Toledo i Burgos; no obstant això, no consta el temps que va viure i les fonts que citen són orals, i amb detalls d'origen llegendari.

 
Santuari de Santa Casilda, a Salinillas de Bureba (Burgos).

Casilda era una jove musulmana, filla de l'emir de Toledo (Ismaíl al-Záfir o el seu fill al-Mamun, segons altres fonts, filla del governador de Conca Ben Cannon). La noia era coneguda per tothom per la seva generositat, especialment amb els presoners cristians, als que portava ajut i menjar. Un dia va ésser sorpresa mentre portava pa als presoners; quan li van demanar què hi portava, el pa que duia es va transformar miraculosament en roses.[1]

La noia va emmalaltir i els metges no van saber trobar-li el remei. Alguns cristians li recomanaren anar a Briviesca (província de Burgos) on hi havia una font, anomenada de Sant Vicenç, amb aigües tingudes com a medicinals. Hi va anar i guarí, per la qual cosa Casilda va convertir-se al cristianisme: fou batejada i es retirà a fer vida eremítica a una ermita propera a la font, que en honor seu s'anomenà de Santa Casilda.

Es diu que hi va morir centenària i que fou enterrada a l'església de San Vicente, prop de Briviesca. El 21 d'agost de 1750 les relíquies es van traslladar al nou santuari, que va convertir-se en comptes de pelegrinatge.

Obres literàries sobre l'assumpteModifica

Diversos autors han escrit obres literàries sobre el personatge:

  • Lope de Vega. El milagro de las rosas, comèdia.
  • Tirso de Molina. Los lagos de San Vicente, comèdia.
  • Concha Espina. Casilda de Toledo, novel·la.
  • Rafael Alberti. Santa Casilda (misterio en tres actos y un epílogo), obra de teatre.
  • Domiciano Sáez Estefanía, Vida de Santa Casilda y San Vicente Mártir, obra narrativa, 1959.
  • Nicolás López Martínez. Santa Casilda, 1992.
  • Juan Arroyo Conde. Casilda, la princesa mora, 2004.

NotesModifica

  1. Aquesta llegenda és habitual i s'explica d'altres sants en situació similar: Dorotea de Cesarea, Elisabet d'Hongria, Rosalia de Palerm, santa Elisabet d'Aragó, Dídac d'Alcalà, etc.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casilda de Toledo