Castell de Canals

antic castell a Sant Cugat del Vallès

Castell de Canals és un castell del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional. L'edifici del segle xii està situat a l'extrem sud-oriental de la comarca del Vallès Occidental dins del terme de Valldoreix.

Infotaula d'edifici
Castell de Canals
Imatge
Dades
TipusCastell i monument Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXII
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud125 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióValldoreix. Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
 41° 27′ 32″ N, 2° 02′ 24″ E / 41.459003°N,2.039900°E / 41.459003; 2.039900Coord.: 41° 27′ 32″ N, 2° 02′ 24″ E / 41.459003°N,2.039900°E / 41.459003; 2.039900
BCIN
IdentificadorBCIN: 1446-MH-ZA
BIC: RI-51-0005635
IPAC: 1640

Està situat dalt un turó de l'extrem septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Can Llunell i de Cant Badal. La base del mur té a la part baixa un gruix màxim de 92 centímetres i a la part superior un gruix de 55 centímetres. També altres parets de poca alçada, alguns dels quals semblen definir una estructura rectangular.[1]

DescripcióModifica

Del castell només resta un mur de 14,70 de llargada i 8,50 metres d'alçada, orientat d'est a oest. També hi ha les restes de dos murs de poca alçada que deixen entreveure una planta més o menys rectangular. El mur va disminuint el seu gruix a mesura que guanya alçada i mostra els forats de la bastida. En el segon tram de mur hi ha uns forats de mida diferent als fets per la bastida i, a diferència d'aquells, no traspassen el mur de costat a costat; segurament era on es recolzaven les jàsseres de fusta que aguantaven els cabirons per formar l'estructura del sostre. El material utilitzat són majoritàriament còdols de pedra calcària, gres i quars amb les cares devastades a cops de maceta.[2]

HistòriaModifica

El terme "ipsas Canales" apareix per primer cop al testimonial de 991 (992 segons datacions) del monestir femení de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.[3]

El castell apareix documentat per primera vegada l'any 1148, quan Arnau Gibert testà i feu referència al mas Canals, del qual era comte. Aquest fou succeït per Bernat de Canals, que jurà fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV, l'any 1160.[2]

El 1243, el rei Jaume "el conqueridor" concedí la jurisdicció de la fortalesa i vila de Canals a Adelaida de Canals, vídua de Pere de Claramunt. El 1261, mort sense descendència Bertrand de Canals, l'alou passà a Guillem de Cervelló. El 1306, l'abat de Sant Cugat del Vallès adquirí per compra el castell. Així, el fogatjament del 1365-1370 expressa: Castell de Canals de l'abat de Sant Cugat. A partir d'aquell segle, els abats santcugatencs es titularen barons de Canals.[2]

ReferènciesModifica

  1. Bardavio, Antoni. Història de Sant Cugat. Cossetània Edicions, 2006. ISBN 84-9791-223-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Castell de Canals». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2015].
  3. Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera. Textos jurídics catalans, 2. Doc. 119.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Canals