Castell de Ferran (Tarragona)

Castell al poble de Ferran, al municipi de Tarragona

El castell de Ferran és un castell dins el terme municipal de Tarragona, a la pedania de Ferran, entre Tamarit i Altafulla. El seu origen es remunta al segle xi, quan era només una torre de vigilància dins el terme del castell de Tamarit. Aquesta torre està documentada d'ençà el 1197 fruit d'una donació testamentària en què Guillem de Granada deixa el castell de Ferran (junt amb el de la Granada) al seu nebot Berenguer de Castellet.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Ferran
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Part deFerran Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud18 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTarragona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça del Castell, 1-3. Ferran Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 09′ N, 1° 22′ E / 41.15°N,1.36°E / 41.15; 1.36
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1603-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006735 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1806 Modifica el valor a Wikidata

Fou deixat per Guerau VI de Cervelló a la seva filla Felipa a la seva mort el 1230.[2]

Al llarg del segle xiv va estar sota el domini de l'església de Tarragona i va passar a les darreries del segle xvii, a mans del marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat i Vives. Actualment el castell és una construcció gòtico-renaixentista molt modificada en època moderna amb esperit historicista i romàntic. Està format per diferents cossos fortificats, entre els quals destaca una torre lateral emmerletada, amb una garita angular. Hi ha diverses finestres coronelles de tradició gòtica i altres de renaixentistes, de tipus mixtilini, amb l'escut dels marquesos de Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle xvii.

En l'actualitat el castell és una casa residencial de propietat privada i no es permet de visitar-ne l'interior.

Descripció

modifica

Està constituït per una muralla amb torres que tanca un pati i diverses construccions. El casal principal es troba en contacte amb la façana emmurallada que dona a la plaça. D'aquesta sobresurt una torre quadrangular amb algunes finestres. En destaquen una a la façana principal d'arc apuntat sobre la qual hi ha tres espitlleres. Al cap d'amunt a l'angle amb el costat de llevant de la torre, un torricó. A la façana de llevant es conserva un matacà. Coronen tota la torre, els típics merlets.[3]

S'adossa a aquesta torre lleugerament reculat, un cos de tres plantes. Presenta finestres rectangulars enreixades de mida molt diferent a la primera planta. Al segon pis, una finestra geminada amb arquets trilobulats i columneta centra gòtica. Al centre un altre cos més avançat de dues plantes amb una porta d'arc de mig punt i una finestra petita a la planta baixa. Al primer pis tres obertures: un balcó amb trencaaigües decorant la llinda amb un medalló central, i dues finestres amb reixa. Els merlets també són presents en el coronament d'aquest tram de façana. A destacar dues gàrgoles zoomorfes. En general els paraments són de maçoneria a excepció de les cantonades que són de carreus.[3]

Referències

modifica
  1. Vastenavond, Barbara «Els límits de la cristiandat». Sàpiens [Barcelona], núm. 87, 1-2010, p. 76-77. ISSN: 1695-2014.
  2. Miret i Sans, Joaquim. Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya; aplech de noves y documents històrichs. Barcelona Impr. de la Casa Provincial de Caritat, 1910, p.268. 
  3. 3,0 3,1 «Mas de la Creu». Fitxes zona g (Llevant-nord A-7) - Volum VII. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d'ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.25-26. Ajuntament de Tarragona, 01-01-2011. [Consulta: 19 abril 2013].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

modifica