Castell de Múnter
El Castell de Múnter és una construcció en ruïnes prop de l'església de Sant Esteve de Múnter, a la part oriental de l'actual municipi de Muntanyola (Osona), declarada bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Múnter (Osona) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1108-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005558 | |||
| Id. IPAC | 1225 | |||
Història
modificaEl castell era conegut amb el nom de Castellet el 929, any en què apareixen documentats el lloc de Múnter («Montari») amb la vila i el castell.[1][2] El 1143 és citat el castlà Pere Bertran de Múnter, i el castell devia ser un satèl·lit del de Muntanyola, els senyors alodials del qual eren els Muntanyol.[2]
A finals del segle xii, el castell de Múnter se separà del principal i quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà. Aquest degué vendre els seus drets a Bernat de Riera, ciutadà de Vic, que en morir sense descèndencia, els cedí al senyor del castell, Gastó de Montcada. El 1274-1275 hi hagué un litigi un conflicte entre Berenguera, la vídua de Bernat de Riera i els Montcada, però el domini passà definitivament a mans de Gastó de Montcada i després a Guillema de Montcada.[2]
El 1293, el castell era propietat del cavaller Guillem de Brull. L'any 1358 se sap que la seva família tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil; la criminal era del veguer d'Osona. Durant el segle xv, els Brull s'entroncaren amb la família Alta-riba de Riudeperes i al segle xvi amb els Descatllar.[2]
L'any 1754 la propietat passà per casament als Sentmenat.[1] Al començament del segle xx, l'arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar un croquis de les restes del castell.[2]
Arquitectura
modificaEntre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó, possiblement d'una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un bonic aparell, molt ben agençat, fet amb carreuons escantonats a cops de martell i perfectament disposats en filades uniformes donant lloc a una construcció elegant. Un nivell per sota del terreny, es troben restes d'altres murs i d'una estança, mig coberta per la vegetació, que encara conserva restes d'una volta de canó.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Castell de Múnter». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pladevall i Font, Antoni; Benet i Clarà, Albert; Vigué i Viñas, Jordi. «Castell de Múnter». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 427-429 (Catalunya romànica, III). ISBN 84-8519-477-2.
Enllaços externs
modifica- «Castell de Múnter». Catalunya Medieval.