Castell de Sant Gregori

casa forta a Sant Gregori (Gironès)

El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Sant Gregori
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXV-XVII
Característiques
Estil arquitectònicGòtic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gregori (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Gregori (Gironès)
Map
 41° 59′ 20″ N, 2° 44′ 26″ E / 41.98895°N,2.7405°E / 41.98895; 2.7405
BCIN
Data22/04/1949
IdentificadorBCIN: 1462-MH
BIC: RI-51-0006073
IPAC: 1656

Descripció

modifica

Edifici de planta quadrangular amb un pati interior i una antiga torre de defensa, situada a l'angle sud de la construcció. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. Les parets portants són de pedra morterada, arrebossada a les façanes i amb carreus ben tallats emmarcant les obertures i les cantonades de les façanes. A la façana principal (sud) els ampits de les finestres són fets amb pedra motllurada i la porta d'accés té forma d'arc de mig punt i emmarcada per dovelles de pedra. A la façana de llevant hi ha una finestra biforada amb arquets trilobulats protegida per una reixa de ferro. A la part superior de la façana principal en conserven restes de mènsules de pedra. La coberta és de teula àrab a diversos pendents i acabada amb un ràfec de doble filera de rajoles pintades.[1]

Història

modifica

És un casal fortificat que havia estat la casa forta de la família Margarit. Els Margarit de Sant Gregori eren originaris de Girona i provenien d'una posició social mitjana. El primer personatge conegut fou Bernat Margarit de Girona, que tenia una posició econòmica bastant sòlida, i que segons Santiago Sobrequés i Vidal havia comprat el Mas Vidal i terres a la parròquia de Sant Gregori. També havia comprat l'any 1355, segons J. Calzada, un altre mas anomenat de Riba o altrament Perpinyà a la mateixa parròquia. Eren senyors directes d'aquestes propietats i tingueren homes propis de remença.

 
Castell de Sant Gregori. Pati interior (març 2017)

Al segle xiv els Margarit de Sant Gregori tenien una bona posició econòmica i títol nobiliari, però no formaven part de l'alta noblesa, sinó que eren cavallers amb dret a usar el seu escut o armes heràldiques. Era membre d'aquesta família Joan de Margarit i de Pau, que fou bisbe de Girona i que morí el 1484. Essent cardenal a Roma continuà governant la diòcesi de Girona i signava cardenal de Girona. També exercí d'ambaixador a Itàlia i intervingué a les Corts Catalanes. La seva vinculació al poble de Sant Gregori el portà a fer estades al "Castell" o solar dels Margarit, del qual n'era hereu.[1] També era de la família el bisbe Joan Margarit i de Requesens, renebot del cardenal Margarit. Fou bisbe de Girona entre 1534 i 1554 i President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524).[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Castell de Sant Gregori». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2012].