Castellbò

poble de Montferrer i Castellbó

Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom. És el cap de l'entitat municipal descentralitzada de la Vila i Vall de Castellbò. El 1970 va ser annexat al municipi d'Aravell, creant el terme municipal de Montferrer i Castellbò.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCastellbò
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 22′ 30″ N, 1° 21′ 22″ E / 42.374951°N,1.356055°E / 42.374951; 1.356055
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Lleida

ComarcaAlt Urgell

MunicipiMontferrer i Castellbò

Entitat municipal descentralitzadaVila i Vall de Castellbò Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població82 (2019) Modifica el valor a Wikidata (0,77 hab./km²)
Geografia
Superfície105,99 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud802 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25140000800 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2514030008100 Modifica el valor a Wikidata

Situació

modifica

La vila de Castellbò, que el 2019 tenia 82 habitants,[1] es troba en un lloc engorjat, a 802 m d'altitud, entre el serrat de la Borda (1.150 m) i els estreps de Roca Redona. Lloc de pas obligat pels antics camins que relligaven la Seu d'Urgell amb el Pallars Sobirà, la vila és enfilada en un replanet del puig on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Castellbò, que fou aterrat per ordre de Ferran el Catòlic el 1513 (la capella de Sant Pere i Sant Francesc del castell s'enderrocà segles més tard).[2]

Per arribar a aquesta població cal prendre la carretera que enllaça la N-260 amb l'estació d'esquí de Sant Joan de l'Erm. Castellbò es troba a nou quilòmetres de la N-260.[3]

Història

modifica
 
Plaça de Castellbò al 1895
 
Església de Santa Maria

La població va ser el centre del vescomtat de Castellbò i n'era un quart que comprenia, a més de la vila i de la vall del seu nom, les Valls d'Aguilar i de Pallerols, els llocs de Taús, els Castells, Castellàs, Biscarbó, Malvei, Guils del Cantó, Vila-rubla, Solans, Gramós, l'honor de Conorbau i les salvaguardes d'Adrall i de la Parròquia d'Hortó.[4] L'antic terme municipal de Castellbò, d'uns 105,99 km², comprenia el sector central i septentrional del terme actual, és a dir, tota la vall de Castellbò, bé que pel sector nord s'abocava a la Ribera o vall del Romadriu, mentre que Avellanet, un dels nuclis del terme, pertanyia geogràficament a la vall de Pallerols.[5]

Explica el Spill, del 1519, que la vila era murada i que tenia dues torres, la del Serrat i la de Malbec. Avui es conserva una torre de la muralla d'angles arrodonits, esmotxada, i també algun fragment dels antics murs. Els carrers de la població, estrets i tortuosos, desemboquen en la placeta presidida per la gran església col·legiada. Bé que l'aspecte general de la vila és més aviat rònec, conserva encara moltes cases dels segles XV i xvi, algunes amb les típiques parets o envans de guix i lloses, reforçats per bigues de fusta en forma d'aspa amb balcons de galeria i baranes de fusta.[5]

Edificis d'interès

modifica

Destaca a la vila la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, Mare de Déu del Remei de Castellbò, la Creu de Pal de Castellbò, els colomers, el castell i el pont.

Pont de Castellbò

modifica
 
El pont.

El pont uneix el nucli central de la vila amb el raval situat a l'altra riba del riu, més al sud.[3] Construït sobre el riu de Castellbò, afluent del Segre. És d'un arc molt gran tot de pedra i reforçat amb ciment. Està declarat bé cultural d'interès local.[6]

És esmentat a la Resposta de les Valls de Castellbò al qüestionari de Zamora, de 1788, segons els termes següents: "Ay [...] un puente de un arco, largo 22 varas 6 palmos, ancho 1 vara 7 palmos, alto 7 varas y por él pasa el camino real. No está bien conservado, no se sabe su antigüedad ni el Arquitecto que le hizo ni quien mandó hacerle."[3]

Esdeveniments

modifica

El Mercat Càtar de Castellbò és un mercat anual de tipus medieval que s'organitza cada any al poble. El mercat recorda el passat càtar de la població, seu del vescomtat de Castellbò. Hi ha una vintena de parades, s'hi pot veure el Foc Inquisitorial a càrrec del Grup de Diables de l'Alt Urgell.[7][8]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellbò
  1. «251403 Montferrer i Castellbò». Idescat. [Consulta: 24 agost 2020].
  2. GGCC, Montferrer i Castellbò: Altres indrets del terme, Castellbò.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Pont de Castellbò». Pla d'ordenació urbanística municipal: Catàleg de béns protegits p. 41-42. Ajuntament de Montferrer i Castellbò. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 9 maig 2012].
  4. «Història». Ajuntament de Montferrer i Castellbò. Arxivat de l'original el 2011-04-07. [Consulta: 8 maig 2012].
  5. 5,0 5,1 «Castellbò». GGCC. L'Enciclopèdia. [Consulta: 9 maig 2012].
  6. «Pont de Castellbó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 maig 2012].
  7. «Castellbò prepara el Mercat Càtar». altpirineu.org. [Consulta: 6 agost 2010].
  8. «“El Mercat Càtar de Castellbò ens recorda la nostra història». Viure als Pirineus. [Consulta: 6 agost 2010].[Enllaç no actiu]