Obre el menú principal

Castilló de Tor

poble del Pont de Suert

Castilló de Tor és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Formà part del terme de Llesp fins a llur incorporació al Pont de Suert el 1968. És el poble d'entrada a la vall de la Noguera de Tor, més endavant denominada Vall de Boí.

Infotaula de geografia políticaCastilló de Tor

Localització
Localització del Pont de Suert respecte de l'Alta Ribagorça.svg
 42° 26′ 00″ N, 0° 44′ 28″ E / 42.4334°N,0.741211°E / 42.4334; 0.741211
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert
Població
Total 10 hab.
Geografia
Altitud 908,1 m
Història i celebracions
Creació de l'ajuntament
de Castilló de Tor
1812
(Constitució de Cadis)
Annexió a Llesp Febrer del 1847
Identificador descriptiu
Codi postal 25526
Modifica les dades a Wikidata
Retaule de Sant Esteve (1745), procedent de Castilló de Tor, exposat al "Museu d'Art Sacre de la Ribagorça", situat a l'antiga església parroquial del Pont de Suert.

El poble és al quilòmetre 1 de la carretera L-500, i, per tant, és a 3 quilòmetres del seu cap de municipi i de comarca, el Pont de Suert. És sota, i a migdia, del Serrat Roi.

La seva església, sufragània de la de Sant Martí de Llesp és dedicada a sant Esteve. Tot i ser d'origen romànic, el temple actual és modern. En els entorns hi ha dues ermites, una de vella i una altra de nova, dedicades totes dues a la Mare de Déu del Remei.

Un pont medieval d'un sol arc creuava la Noguera de Tor a llevant del poble, i duia al Molí d'Espot, fariner, i al santuari del Remei. Actualment hi ha un càmping, en aquell indret.

Contingut

HistòriaModifica

L'origen del poble és, sens dubte, el Castell de Castilló de Tor, nom que es dóna actualment, amb una forma realment redundant, que en temps pretèrits devia ser més simple.

El castell és citat ja l'any 1018. Fou venut el 1040 per Ramon IV de Pallars Jussà a Ramir I d'Aragó, i el fill d'aquest darrer, Sanç Ramires, el donà el 1085 a Roda. Per aquest motiu a la llarga va acabar passat a Lleida, que en va mantenir la senyoria fins a mitjan segle XIX.

El 1381 Castilló de Tor tenia 4 focs (una vintena de persones). En el Fogatge del 1553 hi consten 10 focs[1] (unes 50), i el 1787 n'hi 42.

Castilló de Tor va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins al 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1845[2] descriu Castelló de Tor dient que és en el vessant sud-est d'un turó, a la riba dreta del riu Flum de Tor; deia que estava perfectament ventilat, i que té un clima fred, que produeix calenturas pútridas i inflors a causa dels aires humits i freds que hi regnen tothora. El poble, segons ell, estava format per set unides a l'església, en part a la plana, i en part a la costa del turó. L'església era dedicada a Sant Esteve, i té categoria de parròquia. El cementiri, fora del poble, era en un lloc que no podria produir perjudicis al poble; hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Esmenta el riu com a subministrament d'aigua per a regar prats i horts, fins a uns 30 o 35 jornals de terra de segona classe, a més de moure un molí fariner, que només funciona a temporades. La terra és tota de segona i tercera qualitat, pedregós a la part muntanyosa i amb bastant de bosc, tot i que no espès. S'hi collia blat, ordi, sègol, hortalisses i pastures, que eren la collita principal. S'hi criava bestiar de llana, eugues, porcs i bous i vaques, així com mules necessàries per a les feines del camp. S'hi feia abundosa de llana de la millor qualitat. La població era de 5 veïns i 31 habitants.

Al llarg de la història, aquest poble havia estat pràcticament sempre el més poblat del terme de Llesp. El 1960 tenia encara 175 habitants, que deu anys després, el 1970, ja havien baixat a 46. El 1981 eren 21, les persones que romanien residint a Castilló de Tor.

ReferènciesModifica

  1. Mossèn Bernat Quintana, rector, Antoni Freixa, Joan Bertran, Antoni Tomàs, Antoni Antonico, Pere del Rei, Caterina del Rei, Joan de Martinet, Joan de Troguet i la vídua Quadra. Iglésies 1981, p. 83.
  2. Madoz 1845.

BibliografiaModifica

  • BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Esteve de Castelló de Tor", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Castelló de Tor". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externsModifica