Caterine Ibargüen

Caterine Ibargüen Mena (Apartadó, 12 de febrer de 1984) és una atleta colombiana de salt de longitud, salt d'altura i triple salt, especialitat en la qual ostenta dues medalles d'or en campionats mundials d'atletisme, una de plata en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i una d'or en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, i de la qual és l'actual campiona panamericana. D'altra banda, als Jocs Sud-americans Ibargüen ha conquistat un total de 5 medalles d'or, 3 de plata, i 5 de bronze.

Caterine Ibargüen

Biografia
Naixement	12 febrer 1984 (40 anys) Apartadó (Colòmbia)
Residència	Puerto Rico
Alçada	181 cm
Pes	65 kg
Activitat
Ocupació	atleta
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	salt d'alçada salt de llargada
Participà en
30 juliol 2021	atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 – triple salt femení (10a)
2016	atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 – triple salt femení (1a)
2012	atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 – triple salt femení (2a)
2004	Jocs Olímpics d'Estiu de 2004

El 14 d'agost de 2016 va guanyar medalla d'or en salt triple amb 15.17 metres en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 aconseguint per primera vegada per a la història de l'atletisme olímpic a Colòmbia una medalla daurada.

Biografia

Començaments

Caterine va néixer a la regió d'Urabá, on va ser criada per la seva àvia després de la separació dels seus pares a causa del conflicte armat. Va començar a jugar voleibol abans de practicar atletisme als dotze anys, i el seu primer entrenador va ser Wilder Zapata, qui en veure el seu potencial li va proposar traslladar-se a la Vila Esportiva Antonio Roldán Bentancour a Medellín. Allí va iniciar el seu entrenament en 1996 amb el tècnic cubà Jorge Luis Alfaro en l'especialitat del salt d'altura.

En aquesta mateixa especialitat, i amb quinze anys, va guanyar la seva primera medalla a nivell internacional en situar-se en el tercer lloc del Campionat Sud-americà d'Atletisme de 1999 amb una marca d'1,76 m. Per al següent any va començar a ser dirigida per l'entrenadora cubana Regla Sandrino amb qui va enfortir el seu acompliment en aquesta mateixa prova, i mostra d'això va ser la seva primera medalla daurada en els Jocs Bolivarians d'Ambato. No obstant això, a partir de llavors començaria a competir en les especialitats del triple salt i salt de longitud en campionats de categoria junior. Precisament, en el triple salt es va agenciar un rècord nacional en aquesta categoria en el 2002 amb registre de 13,28 m.

Ibargüen va participar en el campionat mundial junior de Kingston, però no va superar la fase de classificació. Malgrat tot, amb la modalitat del salt d'altura va poder assistir als seus primers Jocs Olímpics en el 2004, en Atenes, encara que no va passar de l'etapa preliminar. A Sud-amèrica, no obstant això, s'establia com la millor atleta de la regió en aquesta especialitat, ja que en el 2005 va implantar la seva millor marca personal amb un salt d'1,93 m. Amb aquest antecedent va debutar en el campionat mundial, el qual va tenir lloc en Hèlsinki, però novament va fallar a aconseguir la final de la competició.

Primera medalla en campionats mundials

El 2006 Ibargüen va competir en el campionat mundial en pista coberta de Moscou, sense bons resultats; però el que gairebé va provocar el seu retir de l'atletisme va ser la frustració de quedar fora dels Jocs Olímpics de Pequín. No obstant això, va decidir traslladar-se a Puerto Rico per estudiar infermeria a la Universitat Metropolitana on també va iniciar una nova etapa esportiva sota l'adreça de l'entrenador cubà Ubaldo Duany.

Duany li va recomanar a la colombiana que s'enfoqués en el salt de longitud i el triple salt. Va ser aquesta modalitat la que li va començar a donar els millors resultats, quan en el 2010 va conquistar dues medalles de plata: la primera obtinguda en el Campionat Iberoamericà amb nova marca nacional de 14,29 m, i l'altra en els XXI Jocs Centreamericans i del Carib.

El 2011 va realitzar un notable progrés de 14,30 m a 14,99 m en cinc mesos.De fet, aquest últim registre va igualar el millor salt de l'any de Yargelis Savigne el dia 13 d'agost durant el Gran Prix Internacional de Bogotà, Colòmbia.Amb aquestes marques es va presentar al Campionat Mundial de Daegu on es va agenciar la medalla de bronze amb un registre de 14,84 m, en el que era la segona medalla per a Colòmbia en la història d'aquest esdeveniment;ja que dies abans Luis Fernando López havia obtingut un tercer lloc en els 20 km marxa. Ibargüen va dedicar l'obtenció de la medalla al seu país, i ho va considerar com el major assoliment en la seva carrera esportiva fins llavors; i –malgrat el seu ja llarga trajectòria en l'atletisme– va asseverar que esperava millors resultats en el futur.

Per tancar l'any, en els Jocs Panamericans de Guadalajara es va alçar amb la medalla de bronze en el salt de longitud amb marca de 6,63 m; i la d'or en triple salt amb nou rècord de la justa de 14,92 m.

Ibargüen al costat d'altres medallistes dels Jocs Olímpics de Londres durant la caravana de benvinguda als atletes celebrada a la ciutat de Bogotà.

Primera medalla olímpica

Per a l'any 2012 l'antioqueña es va presentar en les reunions de Mònaco i el Grand Prix de Londres en el mes de juliol per la Lliga de Diamant; i en ambdues va obtenir la victòria amb marques de 14,85 m i 14,66 m. Aquests resultats li van servir de preparació per assistir per segona ocasió als Jocs Olímpics que es van desenvolupar en Londres.

Ibargüen no era favorita per ocupar el podi. No obstant això, després de superar la fase preliminar, el 5 d'agost va aconseguir la medalla de plata amb un registre de 14,80 m, la primera per a Colòmbia en la història de l'atletisme olímpic; ja que l'únic antecedent era la medalla de bronze de Ximena Restrepo a Barcelona 1992. L'acompliment va ser reconegut el 19 d'agost amb la Creu de Boyacá, pel president Juan Manuel Santos, i el periòdic L'Espectador la va designar com la «Esportista de l'any».

El campionat mundial de Moscou

Per iniciar el 2013, Ibargüen es va presentar al Grand Prix de Medellín del mes de maig amb registre de 14,53 m, i amb l'objectiu lloc en el Campionat Mundial de Moscou. Posteriorment, va començar la seva participació en la Lliga de Diamant en gran forma, en acumular quatre triomfs consecutius: primer en Shanghái amb marca de 14,69 m; després a Eugene amb 14,93 m, encara que el registre no va ser reconegut, ja que el vent al seu favor era de +2,1 m/s pel que va depassar el límit permès; després en Oslo amb 14,81 m; i finalment en París amb 14,69 m.

Amb aquests antecedents va assistir a Rússia per al seu tercer campionat del món, i va arribar a la final en la qual es va alçar amb la primera medalla d'or per a Colòmbia en aquest esdeveniment. Va ser en la segona ronda de salts que va aconseguir marcar 14,85 m, també aconseguint el millor registre mundial de l'any que va bastar per imposar-se en la prova. Després del triomf va revelar que el dia anterior havia tingut un malestar general per un problema estomacal.

Una vegada acabat el certamen mundial, va guanyar en les reunions de Estocolm (14,61 m) i Brussel·les (14,49 m) per convertir-se per primera vegada, i de forma invicta, en una de les guanyadores de la Lliga de Diamant. En reconeixement a la seva destacada temporada, l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) la va nominar com una de les candidates a la «Atleta d'any».

Temporada 2014

Ibargüen va continuar amb el domini internacional de la prova del triple salt al llarg del 2014. Va guanyar l'especialitat en la Lliga de Diamant, amb sis triomfs en igual nombre de presentacions, arribant a implantar un nou rècord personal de 15,31 m a Mònaco, que es va situar a més com la cinquena millor marca de la història. De fet, la marca dels 15 m no havia estat superada en quatre anys, i la mateixa IAAF ho va considerar com el millor salt en sis anys. Per tancar la temporada, es va alçar amb la victòria en la segona edició de la copa continental amb registre de 14,52 m com a part de l'equip de les Américas, i també en els XXII Jocs Centreamericans i del Carib amb nou rècord de la competència de 14,57 m.

El campionat mundial de Pequín

Amb el desafiament d'enfrontar els Jocs Panamericans i el campionat mundial en el 2015, va iniciar la seva participació en la Lliga de Diamant amb victòria en Xangai (14,85 m), a la qual van seguir altres triomfs en Eugene (amb marca no reconeguda de 15,18 m en depassar el vent a favor), Oslo (14,68 m) i París (14,87 m). Després d'aquesta reunió es va presentar en els Jocs de Toronto per defensar el títol Panamericà de 2011, la qual cosa va aconseguir amb una marca de 15,08 m que no va ser reconeguda com a nou rècord continental en superar el vent a favor el límit de velocitat (+2,3 m/s). Dies després, el 30 de juliol a Estocolm, va estendre la seva ratxa de victòries internacionals a 28 amb un salt de 14,69 m.

La victòria número vint-i-nou va arribar precisament en el campionat absolut de Pequín, on va revalidar el seu títol del 2011 amb una marca de 14,90 m en la seva quarta ronda de salts, pel que va igualar a la russa Tatyana Lebedeva i la cubana Yargelis Savigne amb dos títols mundials en la prova. Per l'11 de setembre, en Brussel·les, es va adjudicar el seu tercer triomf absolut en la Lliga Diamant, amb la particularitat que ho va aconseguir in extremis en l'última ronda en superar la marca de 14,42 m de Hanna Knyazyeva-Minenko amb un registre de 14,60 m.

Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

El 2016, nous triomfs es van sumar per la Ibargüen des de l'inici de la temporada a Medellín (14,43 m) i tres més en la Lliga de Diamant a Doha (15,04 m), Rabat (14,51 m), i Roma (14,78 m), fins que el 5 de juny la seva ratxa invicta de 34 victòries va arribar a la seva fi. En aquesta oportunitat la seva marca de 14,56m va quedar a 5 cm de la guanyadora Olga Rypakova, precisament l'última atleta que li havia superat en la prova des dels Jocs de Londres 2012.

Malgrat el revés, va triomfar en la reunió de Mònaco (14,96 m) abans de la seva tercera presentació en Jocs Olímpics en el mes d'agost, en el qual partia com la favorita. En Rio de Janeiro li va bastar un salt de 14,52 m en la fase de classificació per passar a la final. En l'disputa per les medalles, va començar la sèrie de salts amb una marca de 14,65 m, i en el seu segon intent va sobrepassar per 3 cm els 15 m. En la quarta ronda va marcar 15,17 m que van ser suficients per mantenir el primer lloc, ja que cap de les altres competidores va aconseguir superar els 15 m; de fet, la veneçolana Yulimar Rojas es va situar a 19 cm de la colombiana amb el segon lloc i medalla de plata.

D'aquesta manera Ibargüen es va alçar amb la seva primera medalla d'or olímpica, que es va sumar a la plata del 2012. A més va ser el primer triomf en l'atletisme per Colòmbia en la història dels Jocs Olímpics. Després de la victòria va comentar:

«

Avui es tanca un dels meus grans somnis, des que em vaig aixecar vaig dir que era el dia més important de la meva vida perquè somiava amb aconseguir això, i gràcies a Déu, al meu professor, a l'esforç, avui vaig poder fer-ho realitat. Vaig treballar molts anys per ell.

»

Va acabar la temporada amb primers llocs en les reunions de Lausana (14,76 m) i Brussel·les (14.66 m) per agenciar-se per quarta ocasió consecutiva un dels «Trofeus de Diamant». Al final de l'any va ser triada per quarta vegada com la «Esportista de l'any» per part del periòdic L'Espectador, i Premsa Llatina la va nomenar la «Millor atleta femenina de Llatinoamèrica i el Carib».

Marques personals

Prova	Marca	Vent	Lloc	Data
Salt d'altura	1,93 m		Cali, Colòmbia	22/07/2005
Salt de longitud	6,73 m	+ 1,8 m/s	Bogotà, Colòmbia	30/06/2012
Triple salt	15,31 m	+ 0,0	Mònaco, França	18/07/2014
Heptatló	5742 ptes.		San Germán, Puerto Rico	05/12/2009

Campionats

Representant Colòmbia
Any	Competència	Lloc	Lloc	Modalitat	Notes
1999	Campionat Mundial Juvenil d'Atletisme	Bydgoszcz, Polònia	15é (q)	Salt alt	1,65 m
	Campionat Mundial Júnior d'Atletisme	Concepción, Xile	2n	Salt alt	1,73 m
2001	Campionat Sud-americà Junior d'Atletisme	Ciutat de Santa Fe (Argentina)	1r	Salt alt	1,77 m
			2n	Salt llarg	5,87 m
			3r	Salt triple	12,65 m
			2n	4x100m relleus	45,92 s
	Campionat Panamericà Junior d'Atletisme	Ciutat de Santa Fe (Argentina)	2n	Salt alt	1.77 m
			6é	Salt llarg	5.70 m
			4é	Salt triple	12.90 m
			3r	4x100m relleus	46.89 s
	Jocs Bolivarians	Ambato, Equador	1r	Salt alt	1.79 m A
2002	Campionat Mundial Júnior d'Atletisme	Kingston, Jamaica	9é (q)	Salt triple	12.69 m (vent: +0.6 m/s)
	Centreamericà i del Carib Junior (Sub-20)	Bridgetown, Barbados	2n	Salt alt	1.79 m
			3r	Salt triple	13.01 m (vent: -1.3 m/s)
	Jocs Centreamericans i del Carib	San Salvador, El Salvador	3r	Salt alt	1.79 m
			2n	Salt triple	13.17 m (vent: -1.4 m/s)
2003	Campionat Mundial Júnior d'Atletisme	Guayaquil, Equador	1r	Salt alt	1.80 m
			1r	Salt triple	13.05 m (vent: +2.0 m/s)
	Campionat Sud-americà d'Atletisme	Barquisimeto, Veneçuela	2n	Salt llarg	6.04 m (vent: -0.4 m/s)
			3r	Salt triple	13.07 m (vent: -0.1 m/s)
	Campionat Panamericà Junior d'Atletisme	Bridgetown, Barbados	4é	Salt alt	1.81 m
			4é	Salt triple	12.64 m (vent: -0.8 m/s)
2004	Campionat Sud-americà Sub-23 d'Atletisme	Barquisimeto, Veneçuela	1r	Salt alt	1.91 m
			2n	Salt llarg	6.05 m (vent: +0.9 m/s)
	Campionat Iberoamericà d'Atletisme	Huelva, Espanya	3r	Salt alt	1.88 m
	Jocs Olímpics	Atenes, Grècia	16é (q)	Salt alt	1.85 m
2005	Campionat Sud-americà d'Atletisme	Cali, Colòmbia	1r	Salt alt	1.93 m
			3r	Salt llarg	6.30 m (vent: -3.0 m/s)
			3r	Salt triple	13.59 m (vent: +1.3 m/s)
	Campionat Mundial d'Atletisme	Hèlsinki, Finlàndia	11r (q)	Salt alt	1.84 m
	Jocs Bolivarians	Armenia, Colòmbia	1r	Salt alt	1.91 m GR A
			1r	Salt llarg	6.54 m (vent: +0.7 m/s) GR A
			2n	Salt triple	13.64 m (vent: +1.9 m/s) A
2006	Mundial en Pista Coberta	Moscou, Rússia	17é (q)	Salt alt	1.81 m
	Jocs Centreamericans i del Carib	Cartagena, Colòmbia	2n	Salt alt	1.88 m
			2n	Salt llarg	6.36 m (vent: +0.5 m/s)
	Campionat Sud-americà d'Atletisme	Tunja, Colòmbia	1r	Salt alt	1.90 m
			2n	Salt llarg	6.51 m A w (vent: +3.8 m/s)
			2n	Salt triple	13.91 m A (vent: +0.9 m/s)
	Campionat Sud-americà Sub-23 d'Atletisme Jocs sud-americans	Buenos Aires, Argentina	2n	Salt alt	1.85 m
			1r	Salt llarg	6.32 m (vent: +1.1 m/s)
			2n	Salt triple	13.26 m w (vent: +2.5 m/s)
2007	Jocs de l'ALBA	Caracas, Veneçuela	1r	Salt alt	1.85 m
	Jocs Panamericans	Rio de Janeiro, Brasil	4é	Salt alt	1.87 m
	Campionat Sud-americà d'Atletisme	Sao Paulo, Brasil	1r	Salt alt	1.84 m
			3r	Salt llarg	6.18 m (vent: +0.9 m/s)
2008	Campionat Iberoamericà d'Atletisme	Iquique, Xile	2n	Salt alt	1.85 m
	Campionat Centreamericà i del Carib	Cali, Colòmbia	2n	Salt alt	1.88 m
			6é	Salt triple	13.04 m (vent: -2.0 m/s)
2009	Campionat Sud-americà d'Atletisme	Lima, Perú	1r	Salt alt	1,88 m A
			1r	Salt triple	13,93 m A (vent: +0.5 m/s)
	Campionat Mundial d'Atletisme	Berlín, Alemanya	28é (q)	Salt alt	1,85 m
	Jocs Bolivarians	Sucre, Bolívia	1r	Salt alt	1,80 m A
			1r	Salt llarg	6,32 m A (vent: -0.4 m/s)
			2n	Salt triple	13.96 m A (vent: -0.3 m/s)
2010	Campionat Iberoamericà d'Atletisme	San Fernando, Espanya	2n	Salt triple	14.29 m (vent: +2.0 m/s)
	Jocs Centreamericans i del Carib	Mayagüez, Puerto Rico	4é	Salt llarg	6.29 m (vent: -0.5 m/s)
			2n	Salt triple	14.10 m (vent: +0.8 m/s)
2011	Campionat Sud-americà d'Atletisme	Buenos Aires, Argentina	3r	Salt llarg	6.45 m (vent: -0.5 m/s)
			1r	Salt triple	14.59 m w (vent: +2.2 m/s)
	Campionat Mundial d'Atletisme	Daegu, Corea del Sud	3r	Salt triple	14.84 m (vent: +0.4 m/s)
	Jocs Panamericans	Guadalajara, Mèxic	3r	Salt llarg	6.63 m (vent: +1.6 m/s) NR
			1r	Salt triple	14.92 m (vent: +0.1 m/s)
2012	Jocs Olímpics	Londres, Regne Unit	2n	Salt triple	14.80 m (vent: +0.4 m/s)
2013	Campionat Mundial d'Atletisme	Moscou, Rússia	1r	Salt triple	14.85 m (vent: +0.4 m/s)
2014	Jocs Centreamericans i del Carib	Municipi de Xalapa, Mèxic	1r	Salt triple	14,57 m NR
2015	Jocs Panamericans	Toronto, Canadà	1r	Salt triple	15.08 m (vent: +2.3 m/s)
	Mundial d'Atletisme	Pequín, Xina	1r	Salt triple	14.90 m
	Jocs Nacionals	Cali, Colòmbia	1r	Salt llarg	6.66 m
2016	Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016	Rio de Janeiro, Brasil	1r	Salt triple	15.17 m (vent: +0.4 m/s)

Enllaços externs

• IAAF, perfil de Caterine Ibargüen