Caucons
Els caucons o també caúcons (del grec Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer menciona a la Ilíada juntament amb el leleges i pelasgs, com auxiliars dels Troians.[1] Al llibre XX, se'ls cita a punt d'entrar en combat contra els grecs.[2]
Segons Estrabó un grup de caucons haurien poblat Trifília, prop de Messènia i també els relaciona amb un riu anomenat Caucó a l'Acaia, prop de la ciutat de Dime.[3] També diu que uns grups de caucons vivien a l'Arcàdia, i des d'allí van emigrar a Lícia. Pausànias parla de la tomba d'un tal Caucó situada a Leprèion.[4] Herodot diu que els minies els van expulsar de Trifília,[5] i parla també d'uns caucons de Pilos que van emigrar a Jònia.[6]
Estrabó també diu que vivien a la costa de l'Euxí entre Bitínia i Paflagònia, al costat dels mariandins, i la seva capital era Tieion. Es discutia si el seu origen era macedoni, escita o pelasg, i que en la seva època ja havien desaparegut.[7]
A l'Odissea hi ha una breu referència, quan Atena, sota l'aparença de Mèntor li diu a Nèstor quan eren a Pilos, que anirà a cobrar un deute als caucons.[8]