Cementiri dels officiales de Cartago

cementiri d'època romana situat a la vora del jaciment arqueològic de Cartago

El cementiri dels officiales de Cartago és un cementiri d'època romana situat a Cartago, a l'actual Tunísia. Excavat des del segle XIX, fou descobert pel capellà Alfred Louis Delattre. D'ençà, ha lliurat mausoleus d'estuc i de guix molt elegants, un dels quals es troba exposat al Museu del Bardo com una de les obres mestres d'aquesta institució.

Infotaula de geografia físicaCementiri dels officiales de Cartago
Part deJaciment arqueològic de Cartago Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaCartago (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Úscementiri Modifica el valor a Wikidata

Situació i superfícieModifica

Es tracta en realitat de dos jaciments molt propers l'un de l'altre (Bir el Zeitoun i Bir el Djebbana) que es troben al llarg de la carretera del Kram, a prop de l'amfiteatre romà i de les cisternes de la Malga. Cadascun ocupa uns mil metres quadrats.

Història de les excavacionsModifica

Les excavacions del capellà Delattre es van desenvolupar durant els anys 1880-1881 i 1888-1896.[1]

FuncióModifica

Aquest cementiri d'enterraments col·lectius estava destinat als lliberts i esclaus imperials i a llurs famílies. Es tractava o bé de membres de l'administració de l'Àfrica Proconsular, o bé de treballadors del tabularium de Cartago al servei del procurador encarregat de la gestió dels bens imperials.[2][3]

Delattre va trobar més de 900 inscriptions que esmenten gairebè 1300 individus i més 60 oficis diferents,[1] entre els quals els de librarius, notarius, adiutor a commentariis, tabularius, adiutor tabulariorum, aedituus, nomenclator, pedisec, praeco, cursor, tabellarius, dispensator, etc.[4] Les associacions funeràries, a canvi del pagament d'una quota, organitzaven el funeral dins d'un terreny reservat a aquest propòsit.

DatacióModifica

Els epitafis es poden datar entre la segona meitat del s. I d. C. i la primera meitat del s. III.[1]

Tipus de tombesModifica

Les tombes tenien forma de cips adornats d'estuc decorat amb motius diversos. Les urnes estaven integrades a la maçoneria i el cip podia disposar d'un lloc per al dipòsit d'ofrenes, a sobre del qual es podia trobar una dedicatòria.[5]

Les excavacions han lliurat en particular dos mausoleus d'estuc i de marbre. Algunes tombes eren adornades amb baixos relleus d'estuc i de guix cisellat. Entre els motius que es poden observar figuren el d'un cavaller acompanyat d'altres cavallers porta-insignes així com altres motius representant el final de la vida.[6]

Altres dadesModifica

A prop del cementiri ha estat descoberta la villa de l'àuriga Scorpianus.

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Carlsen, Jesper «The epithets of the epitaphs from the imperial Burial Grounds at Carthage» (en anglès). L'Africa Romana, XXI, 2020, pàg. 469-478.
  2. Hédi Slim et Nicolas Fauqué, La Tunisie antique. De Hannibal à saint Augustin, éd. Mengès, Paris, 2001, p. 206
  3. Colette Picard, Carthage, éd. Les Belles Lettres, Paris, 1951, p. 66
  4. Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès). Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée, 2017. ISBN 978-9938-924-92-3. 
  5. Colette Picard, op. cit., p. 68
  6. Hédi Slim et Nicolas Fauqué, op. cit., pp. 206-207

BibliografiaModifica

  • Robert Étienne et Georges Fabre, «Démographie et classe sociale : l'exemple du cimetière des officiales de Carthage», Recherches sur les structures sociales dans l'Antiquité classique, actes du colloque de Caen du CNRS, Paris, 1970, pp. 81-97 (llegir en línia[Enllaç no actiu])