Centelleig
El centelleig, (en anglès, twinkling), és un terme genèric per a les variacions en la brillantor aparent, el color o la posició d'un objecte lluminós llunyà vist a través d'un medi.[1] Si l'objecte es troba fora de l' atmosfera terrestre, com en el cas de les estrelles i els planetes, el fenomen rep el nom de centelleig astronòmic ; per als objectes de l'atmosfera, el fenomen s'anomena centelleig terrestre .[2] Com un dels tres factors principals que regeixen la visió astronòmica (els altres són la contaminació lumínica i la coberta de núvols), el centelleig atmosfèric es defineix només com a variacions de la il·luminació
En termes simples, el centelleig de les estrelles és causat pel pas de la llum a través de diferents capes d'una atmosfera turbulenta. La majoria dels efectes de centelleig són causats per una refracció atmosfèrica anòmala causada per fluctuacions a petita escala de la densitat de l'aire generalment relacionades amb els gradients de temperatura.[3][4] Els efectes de centelleig són sempre molt més pronunciats prop de l' horitzó que prop del zenit (directament a sobre),[5] ja que els raigs de llum prop de l'horitzó han de penetrar en una capa més densa i tenir camins més llargs a través de l'atmosfera abans d'arribar a l'observador. El centelleig atmosfèric es mesura quantitativament amb un escintil·lòmetre. [6] Els efectes del centelleig es redueixen utilitzant una obertura del receptor més gran; aquest efecte es coneix com a mitjana d'obertura .[7][8]
Tot i que és probable que la llum de les estrelles i altres objectes astronòmics centellegin,[9] el centelleig astronòmic, normalment no fa que les imatges dels planetes centellegin de manera apreciable.[10][11] Les estrelles centellegen perquè estan tan lluny de la Terra que apareixen com a fonts puntuals de llum fàcilment pertorbades per la turbulència atmosfèrica de la Terra, que actua com lents i prismes que desvien el camí de la llum. Els grans objectes astronòmics més propers a la Terra, com la Lluna i altres planetes, abasten molts punts de l'espai i es poden resoldre com a objectes amb diàmetres observables. Amb múltiples punts de llum observats travessant l'atmosfera, les desviacions de la seva llum són mitjanes i l'espectador percep menys variació de la llum que procedeix d'ells.[12][13]
Referències modifica
- ↑ Wang, Ting-I; Williams, Donn; "Scintillation technology bests NIST". Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine., InTech, May 1, 2005.
- ↑ "NASA Aerospace Science and Technology Dictionary", NASA.gov.
- ↑ Sofieva, V. F.; Dalaudier, F.; Vernin, J. «Using stellar scintillation for studies of turbulence in the Earth’s atmosphere». Philosophical Transactions of the Royal Society. The Royal Society, 371, 1982, 13-01-2013, pàg. 20120174. DOI: 10.1098/rsta.2012.0174. ISSN: 1364-503X.
- ↑ VanCleave, Janice; "Stellar Scintillation: Twinkling Stars". JVC's Science Fair Projects, May 2, 2010.
- ↑ "Scintillation or Atmospheric Boil", noaa.gov.
- ↑ Chun, M.; Avila, R; "Turbulence profiling using a scanning scintillometer", Astronomical Site Evaluation in the Visible and Radio Range, Astronomical Society of the Pacific 266:72–78.
- ↑ Perlot, N.; Fritzsche, D. "Aperture-Averaging – Theory and Measurements", elib – Electronic Library.
- ↑ Andrews, C.; Phillips, R. L.; Hopen, C. Waves in Random Media, 10, 1, 2000, pàg. 53–70. DOI: 10.1088/0959-7174/10/1/305.
- ↑ Wheelon, Albert D. Electromagnetic Scintillation: Volume 2, Weak Scattering. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-1-139-43960-2.
- ↑ Kenyon, S. L.; Lawrence, M. et al; "Atmospheric Scintillation at Dome C, Antarctica", Astronomical Society of the Pacific 118, 924–932.
- ↑ Ellison, M. W. Irish Astronomical Journal, 2, 1, 1952, pàg. 5–8. Bibcode: 1952IrAJ....2....5E.
- ↑ Graham, John A. "Why do stars twinkle?" Scientific American, October 2005.
- ↑ Byrd, Deborah; "Why don’t planets twinkle as stars do?", Earthsky, October 24, 2005.