Cesare Cremonini

filòsof italià

Cesare Cremonini, de vegades Cesare Cremonino (nascut el 22 de desembre de 1550 a Cento, avui província de Ferrara, Emília-Romanya i mort el 19 de juliol de 1631 a Pàdua) va ser un filòsof italià de la segona meitat del Segle XVI i de començaments del Segle XVII.

Infotaula de personaCesare Cremonini
Cesare Cremonini.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1550 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cento (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1631 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pesta Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Ferrara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Ferrara
Universitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFederico Pendasio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoachim Jungius, William Harvey, Corfitz Ulfeldt, Ioannis Kottounios (en) Tradueix, Gabriel Naudé, Claudio Achillini (en) Tradueix, Guy Patin, Theophilos Corydalleus (en) Tradueix i Antonio Rocco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Cesare Cremonini va ensenyar filosofia durant trenta anys a les universitats de Ferrara i de Pàdua. Professava les doctrines d'Aristòtil, d'Alexandre d'Afrodisa i sobretot d'Averroes, i defensava la mortalitat de l'ànima,[1] per la qual cosa el van acusar de materialista i d'ateu. Signava els seus texts llatins Cæsar Cremoninus (i la seva forma genitiva Cæsaris Cremonini al començament d'alguns títols), o Cæsar Cremonius. Considerat un dels filòsofs més grans en el seu temps, patrocinat per Alfons II d'Este, Duc de Ferrara, cobrava dues vegades el salari de Galileo Galilei, és ara més recordat com a actor del procés a Galileu, sent un dels dos erudits que es van negar a mirar a través del seu telescopi.[2]

Principals obresModifica

  • Explanatio proœmii librorum Aristotelis De physico auditu (1596)
  • De formis elementorum (1605)
  • De Anima (1611)
  • Disputatio de cœlo (1613)
  • De quinta cœli substantia (1616)
  • De calido innato (1626)
  • De origine et principatu membrorum (1627)
  • De semine (1634)
  • De calido innato et semine (1634)
  • De sensibus et facultate appetitiva (1634)
  • Dialectica (1663)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesare Cremonini