Che Zahara
Che Zahara binte Noor Mohamed (coneguda amb el malnom Che Zahara Kaum Ibu, 1907–1962) fou una activista malaia qui treballà pels drets dels xiquets i les dones a Singapur. Ella va ser una de les primeres dones malaies a Singapur en lluitar pels drets moderns de les dones, segons la periodista, Hajah Halizah Mohd Som.[1] Che Zahara és la fundadora de la primera organització del benestar de les dones musulmanes a Singapur, l'Associació de Dones Malaies pel Benestar.[2] Amb el pas de tretze anys, ella "cuidà més de 300 dones i orfes sense importar la seua religió o ètnia."[2] Ella no soles donà a la gent una llar, també els ensenyà coneixements religiosos i habilitats econòmiques bàsiques, com cosir.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1907  |
| Mort | 1962 (54/55 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
Premis | |
Biografia modifica
Che Zahara va nàixer en una "família il·lustre a Singapur."[3] Son pare, Noor Mohamed, era un home important i un de les primeres persones malaies a aprendre anglès, el qual va ensenyar a la seua filla.[3] L'espòs de Che Zahara, Alal Mohamed Russull, era un defensor del benestar social i la justícia.[3] Després de la Segona Guerra Mundial, ella i el seu marit acolliren orfes i dones en situació de necessitat en la seua pròpia casa, la qual es localitzava a Desker Road al mig del "districte vermell."[3]
Che Zahara fundà l'Associació de Dones Malaies pel Benestar l'octubre de 1947 i usà el grup per centrar-se en assumptes relatius a la reforma del matrimoni.[4] L'associació va atraure vuitanta membres, quasi cinquanta eren professores quasi immediatament després de la fundació.[4]
El 1948, ella va escriure quatre obres de teatre curtes per ser representades com a protesta contra els costums tradicionals del matrimoni malai, els quals incloïen l'habilitat d'un home per divorciar-se de la seua esposa sense que es fera cap indagació legal.[5] A més, lluità perquè els marits pagaren una pensió conjugal fins que ella es tornara a casar.[5] Che Zahara també donà suport a la Llei de Matrimoni Laycock, que creà una edat mínima per al casament a Singapur.[6] Altra iniciativa que Che Zahara donà suport fou l'animar les dones a donar sang per ajudar que l'Hospital de Singapur en tinguera prou per a transfusions de sang.[7]
Després que el Consell de Dones de Singapur fora fundat el 1952, Che Zahara tenia una "xarxa més ampla i més recursos disponibles per a l'Associació de Dones Malaies pel Benestar."[4] El 1955, ella representà Singapur en el Congrés Mundial de les Mares que tingué lloc a Suïssa.[2] En 1961, Che Zahara, junt al Consell de Dones de Singapur, ajudà a establir-se l'Estatut de les Dones de Singapur.[2]
Che Zahara fou inclosa en el Saló de la Fama de les Dones de Singapur l'any 2014.[2]
Referències modifica
- ↑ Ep 2: Che Zahara Noor Mohamed - Pioneers of Early Singapore Pioneers of Early Singapore. 28 de juliol de 2015 (en anglès). A partir del minut: 1:55
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Che Zahara Binte Noor Mohamed». Singapore Women's Hall of Fame. Arxivat de l'original el 5 de gener 2016. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Latiff, Sham. «Che Zahara, Silent Heroine of Singapore». Aquila Style, 01-01-2015. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Aidil bin Ali, Muhammad. Saving the Family: Changing Attitudes Towards Marriage and Divorce in the Muslim Community in the 1950s and 1960s. National University of Singapore, 2011, p. 38–39 [Consulta: 8 desembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 «Protest On Malay Marriage Customs». The Straits Times, 09-06-1948 [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ Hughes, Tom Eames. Tangled Worlds: The Story of Maria Hertogh. Institute of Southeast Asian Studies, 1980, p. 42. ISBN 9789971902124.
- ↑ «Blood Donors». The Straits Times, 09-06-1948 [Consulta: 8 desembre 2015].