El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.

Infotaula de llenguaChocho
ngigua
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada modifica
Parlants
616 (2005)[1] principalment a Mèxic Mèxic
Rànquing-
Parlat aOaxaca
Autòcton deOaxaca modifica
Classificació lingüística
Otomang

   Otomang oriental
     llengües popolocanes

      Chocho
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí modifica
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever modifica
Codis
ISO 639-2coz
ISO 639-3coz modifica
Glottologchoc1279 modifica
Ethnologue.comcoz modifica
IETFcoz modifica
Endangeredlanguages.com3458 modifica

ClassificacióModifica

El chocho és una llengua que al costat del popoloca pertany al grup chocho-popoloca i aquest a les llengües popolocanes pertanyent al gran tronc otomang.[2]

Estatus oficialModifica

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

VariantsModifica

D'acord amb l'INALI, existeixen tres variants:[3]

  1. Chocho de l'est o Ngiba, parlat per unes 180 persones a Ocotlán, San Miguel Tulancingo, San Francisco Teopan, etc.
  2. Chocho de l'oest o Ngigua, parlat per unes 62 persones a San Miguel Huautla, Santa María Nativitas.
  3. Chocho del sur o Ngiba, parlat per unes 200 persones a San Juan Bautista Coixtlahuaca, i en una localitat de San Miguel Chicahua.

FonologiaModifica

Les taules següents contenen els fonemes de l'idioma chocho.[4]

VocalsModifica

Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a

Qualitat de les vocalsModifica

El chocho compta amb cinc vocals bàsiques. Cadascuna d'elles pot ser nasal [ã]. També tenen vocasls orals i nasals glotalitzades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] y [ãʔã].[4]

ConsonantsModifica

Bilabial Labiodental Dental Alveolar Post-
alveolar
Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva p b t d k g ʔ
Fricativa f θ s z ʃ ʒ ʂ ʐ x
Africada ts͡ tʃ͡ tʂ͡
Nasal m n
Vibrant múltiple r
Vibrant simple ɾ
Lateral l

TonsModifica

L'idioma chocho, igual que altres llengües otomang, és una llengua tonal. Té tres tons bàsics. El to 3 és alt; 2 és to mitjà i 1 és to baix.

3 (á)
2 (ā)
1 (à)

Compta amb tres tons de contorn:

To alt descendent [â]
Tons mitjà ascendent [aá]
To baix ascendent [ǎ]

CaracterístiquesModifica

Quant a la seva alineament morfosintàctic és una llengua de tipus actiu-inactiva, on l'ús de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depèn del significat d'aquest verb.

ReferènciesModifica

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the world (en anglès). 6a. Dallas, Texas: SIL International, 2009. 
  3. INALI. «Chocholteco». Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas, 2008.
  4. 4,0 4,1 Mock, Carol C. «Los casos morfosintácticos del chocho». Anales de antropología, 19, 20, 1982, pàg. 345-378 [Consulta: 19 juliol 2012].

BibliografiaModifica