Ciavoga
Ciavoga[1] és la maniobra que té per objecte fer que un vaixell giri o viri en rodó en el menor espai possible.[2]
En embarcacions de rems modifica
En una embarcació de rems es practica ciant amb els de la banda cap a la qual es vol que caigui la proa i vogant en manera natural cap avant amb els de l'oposada. L'impuls dels rems per girar es fa més eficaç, sent més neta i ràpida la virada, si s'ajuda amb el timó, que es fa anar a la banda més convenient.
En vaixells de vapor modifica
En els vaixells de vapor consisteix la ciavoga, no tenint més que una hèlix, en revirar maniobrant avant i enrere amb la màquina governant convenientment amb el timó, i sent dues les hèlixs, en fer funcionar una com en la marxa cap a avant, i al mateix temps l'altra cap enrere. Si el vaixell va per avant, sigui qualsevol el sentit en què marxa la màquina, es fica el timó directe, és a dir, en el sentit en què es governa per avant; quan el vaixell està parat, el timó quedarà a la via, i quan marxa enrere, es governa en contra de el lloc per on caure la proa.
Altres consideracions modifica
El govern per darrere és sempre dolent, havent, per això, aprofitar la marxa avant per guanyar camí en el gir, i és convenient, per aconseguir-ho, maniobrar cap enrere amb poca màquina i ficar la canya en la seva major efecte, en tant que, en la marxa avant, es dona mitja a tota força. S'ha de tenir molt present que si l'hèlix és dreta, el que és el cas general, el vaixell té tendència a caure a estribord quan va per avant i a babord en la marxa enrere. Les condicions de vent i corrent influeixen molt en aquesta maniobra. Quan hi ha vent l'embarcació abat amb tendència a orsar quan va per avant i a arribar a l'anar cap enrere. La ciavoga amb vent s'ha de fer amb molta màquina, perquè, la velocitat adquirida venci l'efecte d'abatiment de vent; només pot ser prudent maniobrar amb poca màquina al anar amb mar plana i brisa fluixa o en tornejos on pugui témer un abordatge.[3]
Fer la ciavoga modifica
També es diu fer la ciavoga a l'operació de donar un vaixell mitja volta per fondejar en un canal o paratge estret, o, després d'haver fondejat, canviar en sentit oposat la situació de la seva popa i proa, i a l'acció de fer caure una embarcació, després d'haver clavat l'àncora que s'acaba de fondejar, fins a posar-se amb ella en la direcció del vent o del corrent.