Cianur d'argent

Cianur d'argent
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	132,908 Da
Estructura química
Fórmula química	AgCN
SMILES canònic	Model 2D; [C-]#N.[Ag+]
Identificador InChI	Model 3D
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El cianur d'argent és un compost químic constituït per cations argent(1+), ${\ce {Ag+}}$ , i anions cianur, ${\ce {CN-}}$ , amb la fórmula química ${\ce {AgCN}}$ . Es forma un sòlid blanc després del tractament de solucions que continguin ${\ce {Ag+}}$ amb cianur. Aquesta precipitació química es fa servir en alguns sistemes per a recuperar l'argent de la solució.

Estructura i propietats

La seva estructura consta de cadenes rectes ${\ce {-Ag-C # N-Ag-C # N -}}$ , on els enllaços del catió argent(1+) són parcialment covalents. Aquestes cadenes es disposen paral·lelament, agrupades hexagonalment. Els cations argent(1+), ${\ce {Ag+}}$ , estan separats 5,26 Å, un valor menor que l'esperat degut a la ressonància dels enllaç covalent.^[1] Aquests enllaços d'argent a carboni i d'argent a nitrogen tenen una longitud de ~2.09 Å^[2] i els grups cianur mostren desordre de cap a cua.^[3]

Es presenta en forma de pols blanca a grisa, inodora, que s'enfosqueix si s'exposa a la llum. És poc soluble en aigua, K_ps = 4,5×10^-12. És soluble en dissolucions d'amoníac, àcids concentrats, solució aquosa de cianurs d'elements alcalins i solucions aquoses de tiosulfat de sodi. Les dissolucions de cianurs alcalins el dissolen per formació dels complexos ${\ce {[Ag(OH)(CN)]^-}}$ , ${\ce {[Ag(CN)2]^-}}$ i ${\ce {[Ag(CN)3]^2-}}$ .

El cianur d'argent es descompon lentament quan està humit, donant cianur d'hidrogen, ${\ce {HCN}}$ , que és tòxic per inhalació. La fusió amb clorats metàl·lics, perclorats, nitrats o nitrits pot causar una explosió violenta a temperatura ambient.^[4]

Preparació

Es pot preparar per precipitació d'una dissolució de cianur de potassi, ${\ce {KCN}}$ , o cianur de sodi, ${\ce {NaCN}}$ , amb una de nitrat d'argent, ${\ce {AgNO3}}$ :^[1]

${\ce {KCN + AgNO3 -> AgCN + KNO3}}$

Usos

Tant AgCN com KAg(CN)₂ s'han usat en solucions per recobrir amb argent des de l'any 1840 quan els germans Elkington patentaren el sistema. Una solució típica per recobrir amb argent podria contenir KAg(CN)₂ 15-40 gL⁻¹, KCN 12-120 gL⁻¹ i K₂CO₃ gL⁻¹.^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Massey, A. G.; Thompson, N. R.; Johnson, B. F. G.. The Chemistry of Copper, Silver and Gold: Pergamon Texts in Inorganic Chemistry (en anglès). Elsevier, 2017-01-31. ISBN 9781483158396.
↑ Hibble, S. J.; Cheyne, S. M.; Hannon, A. C.; Eversfield, S. G.“Beyond Bragg scattering: the structure of AgCN determined from total neutron diffraction” Inorganic Chemistry 2002, volume 41, pages 1042.
↑ Bryce, D. L.; Wasylishen, R.E.“Insight into the Structure of Silver Cyanide from 13C and 15N Solid-State NMR Spectroscopy” Inorganic Chemistry 2002, volume 41, pages 4131.
↑ «Silver cyanide | 506-64-9». [Consulta: 9 novembre 2017].
↑ Blair, A. “Silver Plating” Metal Finishing 2000, volume 98, page 298.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Massey, A. G.; Thompson, N. R.; Johnson, B. F. G.. The Chemistry of Copper, Silver and Gold: Pergamon Texts in Inorganic Chemistry (en anglès). Elsevier, 2017-01-31. ISBN 9781483158396.

[2] Hibble, S. J.; Cheyne, S. M.; Hannon, A. C.; Eversfield, S. G.“Beyond Bragg scattering: the structure of AgCN determined from total neutron diffraction” Inorganic Chemistry 2002, volume 41, pages 1042.

[3] Bryce, D. L.; Wasylishen, R.E.“Insight into the Structure of Silver Cyanide from 13C and 15N Solid-State NMR Spectroscopy” Inorganic Chemistry 2002, volume 41, pages 4131.

[4] «Silver cyanide | 506-64-9». [Consulta: 9 novembre 2017].

[5] Blair, A. “Silver Plating” Metal Finishing 2000, volume 98, page 298.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]