Cicolluis

deïtat celta

Cicolluis o Cicoluis (també conegut com Cicollus, Cicolus, Cicollui o Cichol) és un déu de la mitologia Celta adorat pels antics pobles Gals que té un paral·lel a Irlanda. El nom és en llengua gala i significa “tot pit” o “gran pit” i és probable que faci referència a la força de la divinitat.

Infotaula personatgeCicolluis
Tipusdeïtat celta Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia celta Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

A la religió dels gals, Cicolluis acostuma a ser un epítet equivalent al déu Mart, divinitat de la guerra pels romans.[1] Una inscripció dedicatòria en llatí trobada a Narbona porta les paraules MARTI CICOLLUI ET LITAVI (“Mart Cicolluis i Litavis”)., “Mart Cicolluis” té també dedicatòries a Xanten, Alemanya, i Aignay-le-Duc (on la seva consort és anomenada Litavis) i Mâlain (on la seva consort és anomenada Litavis i també Bellona, que és la deessa romana de la guerra).[2][3]

“Cicolluis” és anomenat en exclusiva, no com un epítet del déu Mart, en una inscripció a Chassey, a la Costa d'Or, al Franc-Comtat i en una inscripció parcial a Ruffey-lès-Echirey, també a la Costa d'Or de la Borgonya. A Dijon, en canvi, és conegut com a “Mart Cicoluis.”[1] A Windisch, Suïssa, és conegut com a “Cicollus”.

Cicolluis També pot ser comparat a Cichol o Cíocal Gricenchos, el més primerenc cap o dirigent esmentat del poble dels Fomorians o Fomóiri, el mítics i semi-divinals habitants inicials d'Irlanda, presents a la mitologia irlandesa. Segons l'historiador irlandès Seathrún Céitinn, també conegut pel nom anglès de Geoffrey Keating, del segle XVII, el mític Cichol fomorià va arribar a Irlanda amb cinquanta homes i cinquanta dones damunt sis barques, cent anys després del diluvi universal. Allà, el seu poble va viure dels peixos i de les aus durant dos-cents anys, fins a l'arribada de Partholón i el seu poble, que van introduir l'agricultura i que va envaïr i derrotar el fomorians a la Batalla de Magh Ithe.[1]

El nom de Cicolluis probablement deriva de les reconstruïdes arrels proto-cèltiques *k-kƒ (que signifiquen “pit,” però que també refereix als significats celtes insulars de “carn,” com ara l'irlandès cich [“carn”]), el gal·lès cig [“carn / de carn”] i *olyo (“tot,” “totalitat,” o “cada”); aquestes arrels porten a l'actual traducció del nom del déu com a “tot pit” o “gran pit.”[1][1][3] Aquest epítet podria al·ludir a la força del cap guerrer Cichol dels fomorians. I potser per aquest motiu, Cicolluis hauria estat identificat amb el déu guerrer romà Mart i pot haver estat considerat una deitat protectora.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Evans, Dyfed Lloyd. “Cicolluis: A Gaulish and Irish God, Also Known as Cicollus, Cicolus, Cichol (Great-Breasted).” Celtnet: Nemeton. 22 May 2007 <http://www.celtnet.org.uk/gods_c/cicolluis.html Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.>.
  2. Koch, John T. “Ériu, Alba, and Letha: When Was a Language Ancestral to Gaelic First Spoken in Ireland?Emania: Bulletin of the Navan Research Group 9 (1991): 17–27.
  3. 3,0 3,1 Gwinn, Christopher. “Re: Litavi.” LISTSERV 15.0: OLD-IRISH-L Archives. 31 Dec. 2000, 13:48:19 −0500. L-Soft. 22 May 2007 <https://listserv.heanet.ie/cgi-bin/wa?A2=ind0012&L=old-irish-l&P=10754>.

Enllaços externs modifica